Abusos i masses silencis

"Deixeu que els infants s'acostin a mi, no els ho impediu” explica l’evangelista  Mateu que Jesucrist va pronunciar  aquestes paraules quan els seus deixebles impedien a uns nens que s’hi acostessin.

Alguns pretesos i hipòcrites seguidors del mateix Jesucrist però es van prendre aquesta actitud de manera abusiva i malsana. Ho van entendre malament.

Van fer un abús intolerable d’aquesta proclama d’estima.

Els casos d’abusos sexuals per part de, membres de l’església, de persones  consagrades al seu servei, van creixent a mesura que les víctimes comparteixen els seu records i el seu dolor.

Són denúncies que es van acumulant i moltes d’elles ja no tindran cap mena de recorregut judicial perquè han prescrit però si han de tenir un recorregut moral i escatir-ne fins el fons la seva magnitud.

L’allau de denúncies s’ha multiplicat exponencialment, la valentia d’algunes víctimes de fer la denuncia ha esperonat a molts altres a explicar que a ells o elles també els va passar que algun capellà, monjo o germà, va abusar-ne. I així la corrua de denuncies ha fet insuportable la situació i ha fet extraordinari el clam per posar llum a tants anys de foscor, pors i temors de molts nens i nenes que van patir aquest assetjament per part precisament d’aquells que havien de tenir cura de la seva educació i formació i dels seus primers passos en la comunitat.

Però hi ha hagut un silenci algunes vegades còmplice i altres per ignorància sobre el tema. Tot i que s’intuïa que hi havia una part fosca en moltes escoles del país es mirava al costat. I tampoc es pot generalitzar ni culpar a tota una organització pel que hagin pogut fer alguns dels membres d’aquesta organització. Tot i així cal no sols denunciar sinó posar els mecanismes necessaris i suficients per evitar que això torni a passar.

Avui les diverses investigacions, gairebé totes fruit de treballs periodístics, parlen de més de 611 casos vius d’abusos que afecten a més d’un miler llarg de víctimes. I tot i les xifres, que ben segur en realitat són molt més altes, no s’ha iniciat cap mena d’investigació oficial per saber-ne més i posar en evidència els responsables directes i indirectes d’aquesta maldat i que actuï la justícia per condemnar els botxins, reparar les víctimes i evitar qualsevol repetició dels fets.

Però això, investigar a fons el fets, que semblaria obvi i de rigor sembla que a Espanya no és possible ja que la Conferència Episcopal Española no està per la labor de crear una comissió independent que investigui les denúncies i reconegui també les víctimes. A diferència d’aquí a França la comissió creada  va presentar el seu informe, que parlava de 330.000 casos d'abús sexual de menors per sacerdots i altres religiosos i aquí sembla que el tema es vol fer passar de manera discreta i sense fer públic l’envergadura i la gravetat del mateix.

Poca claredat de la Conferència Episcopal que fins i tot va en contra del que ha manifestat en diverses vegades el Papa Francesc que ha volgut aixecar la catifa i treure la merda de sota. En diverses ocasions el papa Francesc va expressar públicament la vergonya i la de l'Església catòlica en conjunt. I encara va publicar una carta oberta en la que expressava “La solidaritat ens exigeix, al seu torn, denunciar tot allò que posi en perill la integritat de qualsevol persona. Solidaritat que reclama lluitar contra tota mena de corrupció, especialment l'espiritual”. Amb el seu text busca inspirar un gir en tota la comunitat catòlica: “Mirant cap al futur mai serà poc tot el que es faci per a generar una cultura capaç d'evitar que aquestes situacions no sols no es repeteixin, sinó que no trobin espais per a ser encobertes i perpetuar-se”.

Però en aquest casos amb paraules no n’hi ha prou. Calen accions decidides i mesures que no sols evitin abusos sinó que cal posar els mesures per desterrar aquesta actuació perversa d’arreu però sobretot del món educatiu.

Perquè no deixa de ser una manera de sotmetre la voluntat de molts nens i nenes que mantenien un silenci avergonyit a vegades per por, per vergonya o per la consciència de que no seran creguts i, a sobre, han de suportar els abusos d’individus, que agafant-se a la seva condició de mestres, de persones dedicades a l’educació o per la pretesa autoritat moral que se’ls hi atribueix i que usen el seu “poder” cometen els abusos i per tant el delicte que masses vegades han quedat impunes davant la manca de denúncia, malgrat fos un secret conegut i comentat. La por sempre juga a favor dels delinqüents.

Cal saber la veritat, cal que surti a la llum tot el reguitzell d’abusos i cal conèixer qui eren els abusadors, qui cometien actes tant ignominiosos perquè siguin categòricament denunciats, rebutjats i condemnats.

De moment s’ha fet un primer pas creant una comissió parlamentari al Congres de Diputats. Els grups parlamentaris d'Unides Podemos, EH Bildu i ERC han plantejat, la creació d'una comissió de recerca en el Congrés sobre els delictes denunciats. Finalment el PSOE hi ha donat suport mentre que PP i Vox ja s’hi ha manifestat en contra, i per tant de moment tirarà endavant però encara queda la votació definitiva i ja veurem com acaba. No tothom però creu que serveixi per alguna cosa ja que pot generar altre cop polèmica i crispació política que acabi fent inútils els treballs i acabin perdent la validesa de les necessàries investigacions. Sense tancar la porta a una investigació parlamentària la proposat del PNB sembla raonable que una comissió independent, com ho han fet en altres països, pugui fer la investigació, això sí amb l’obligació i el compromís lliure o forçat legalment de que l’església aporti tota la informació que hi ha sobre el coneixement d’aquets abusos.

Caldrà fer un esforç i comptar amb la valentia de les víctimes per denunciar les situacions, la de la pròpia església que hauria de ser la primera en voler netejar el seu nom i posar els fonaments perquè això no tornés a posar i la de la societat en general rebutjant els silencis massa vegades forçats sobre situacions vexatòries com les que han hagut de viure molts infants.

Silenci només explicable per la posició de domini que tenia sobre el comportament social la pròpia església, o per ser més justos i precisos alguna jerarquia de l’església que pretenia no sols adoctrinar sinó tenir un paper de domini absolut sobre la societat.

La sortida a la llum pública de tot l’allau d’abusos és una mostra que fa vergonya, vergonya del silenci col·lectiu, vergonya de que una part de  l’església quin paper era reconegut i valorat hagi incorregut en uns delictes i s’hagin intenta silenciar.

Sortosament ara sembla que començarà a esclarir-se tot plegat, per aquells que tinguin poca confiança en la política cal a afegir-hi que també la Fiscalia ha decidit aturar i ha demanat als fiscals territorials que indaguin sobre el tema.

Veurem l’evolució del tema però possiblement la sortida a la llum de tots aquets casos ajudarà -esperem-ho- a evitar que se’n produeixen d’altres i si lamentablement es produïssin potser no costaria tant que sortissin a la llum pública i es denunciessin.