Un o una imbècil, és a tot arreu...

Anomenem imbècil a aquella persona que és poc intel·ligent, té alguns sinònims com estúpid, idiota i es fa servir com un insult. La traducció de la paraula anglesa stupid és imbècil i no estúpid.

La variant d’imbècil, ve del segle XIX, per la influència del francès imbécile interpretat amb accent tònic. Imbècil és usat com a adjectiu qualificatiu per indicar a persones que posseeixen poca intel·ligència, al·lelats o maldestres. Ve de la paraula llatina imbecillus, que més tard va passar a ser imbecillis. Significa “el que necessita bastó”, encara que els romans també l'aplicaven a aquells febles d'esperit que necessiten altres persones per guiar-los.

En el sentit figurat, s'utilitza la paraula imbècil com a sinònim de ximple i s'empra per referir-se a la persona que molesta fent constantment ximpleries o per indicar a un individu que és arrogant, esnob.

De la mateixa manera, hi ha diferents expressions que són usades per designar una persona imbècil com: cretí, ximple, estúpid, neci, majadero, idiota, entre d'altres. La paraula imbècil és una paraula usada en diferents contextos del llenguatge quotidià, de manera informal, en una situació d'enuig contra algú que molesta constantment, tot i no ser emprada correctament ja que idiota, estúpid, etcètera signifiquen una altra cosa.

Entre nosaltres ens podem trobar amb l'imbècil moral, aquell personatge, que no aconsegueix distingir entre el bé i el mal, que mostra conductes imprevistes o perilloses. Són comportaments que poden donar-se a la llar, en el lloc de treball i en qualsevol altre indret. Per aquest motiu nosaltres, els “altres” hem de tenir consciència per poder entendre els seus pensaments i actes. Allò que les iaies deien “tenir coneixement...”

Els estudis de psicologia, parlaven d’una persona imbècil referint-se al que pateix de deficiència mental, els subjectes que són incapaços de llegir i comprendre l'abast dels seus actes, els que mantenen una conversa però són incapaços d'utilitzar i comprendre el llenguatge escrit, solament saben escriure el seu propi nom i copien text. S’anomenava així a la persona amb un endarreriment mental, amb un quocient intel·lectual d’entre 20-50.

Però nosaltres avui analitzarem uns altres, aquells que parlen, opinen respecte dels altres i que situen les seves pròpies vides com superiors, úniques, veritables. Uns personatges que posseeixen l’autoritat per donar consells sobre la vida privada de les persones (molt especialment quan ningú no les demana).

N’hi ha que mantenen unes temàtiques preferides parlant de les relacions personals, la conducta sexual, els valors, més i tot quan s’evidencia que no tenen ni la més remota idea sobre el tema. Acudeixen a les xarxes i a les xafarderies per acumular informació, per ells i elles és garantia de “coneixement”. Cerquen en les dades el sentit de la seva intervenció i el pitjor és que afirmen sentències sense contrastar, el boca orella els fa de fidel conductor.

Normalment aquests imbècils es comporten com grollers, és part del que són, practiquen el costum de tenir la darrera paraula, solen ser els que es colen a les files i sobretot tenen el terreny abonat ridiculitzant als que tenen a prop. Sempre els escoltem fent bromes de les mancances dels altres. És una llàstima,  perquè tots hem estat, som o serem grans imbècils en algun moment de les nostres tristes existències.

D’imbecil·litat n’és el món ple, ens cal doncs més humilitat, respecte, empatia i sobretot grans dosis d’humor. Aquests són conceptes que ho canvien tot i no és que hàgim de pensar sempre en els altres, també els hem de treballar per nosaltres mateixos.

Ara bé, no podem respondre davant els imbècils amb més imbecil·litat, aleshores serem part d’ells i d’elles i de la seva imbecil·litat. Si tallem de soca-rel aquesta inèrcia, aleshores guanyem humilitat. Pensem que la raó no és externa, no és pels imbècils, serà sempre per nosaltres mateixos.

Reflexionem doncs, un imbècil és tota aquella persona que d'alguna manera o altra fa les coses malament. Tots i totes coneixem més d'un i a voltes es mou pel nostre entorn, atenció! nosaltres segurament també som una mica imbècils.

Però no perdem els papers, sé que l'insult imbècil pot alterar-nos, fer-nos pensar que senzillament vull menysprear alguna persona.  Únicament i amb molta modèstia vull cridar la vostra atenció sobre una cosa molt clara, hi ha un munt de coses que fem malament.

Cal doncs practicar unes actituds vers els altres que modifiquin el corrent general, per no afirmar que som imbècils. He triat unes paraules del llibre “Paraules para Amador” “...A diferència d'altres éssers, vius o inanimats, els éssers humans podem inventar i triar en part la nostra forma de vida. Podem optar pel que ens sembla bo, és a dir, convenient per a nosaltres, enfront del que ens sembla dolent i inconvenient. I com podem inventar i triar, podem equivocar-nos, que és alguna cosa que als castors, les abelles i els tèrmits no els acostuma a passar. De manera que sembla prudent fixar-nos bé en el que fem i procurar adquirir un cert saber viure que ens permeti encertar. A aquest saber viure, o art de viure si es prefereix, és al que anomenem ètica.”

I també  “...l’ésser humà és «constitutivament moral». Amb això no vull dir que l’ésser humà no sigui incapaç d’actuar immoralment. Vull dir que la vida humana és, en essència, un projecte, quelcom no prèviament determinat ni definit totalment per quelcom o algú aliè al subjecte que viu. La vida és una constant «ocupació». La vida individual és un projecte que s’omple de continguts, els quals poden estar o no d’acord amb les normes morals, però és un projecte en tot cas. Cadascú dissenya la seva vida segons uns criteris més o menys ètics. Però el que no pot fer ningú és deixar de tenir projectes: seria com deixar de viure.” Diu Victòria Camps, a “Els valors de l’educació”.

Pel que sabem totes les tipologies d'imbecil·litat necessiten un bastó, és a dir, necessiten recolzar-se en coses de fora, en les alienes, obviant clarament la reflexió i la llibertat. Podem afirmar aleshores que l’imbècil moral és un individu que és incapaç d’entendre els principis i valors morals, viu amb la incapacitat de prendre decisions i d’actuar.

Afirma un pensador que "si dius la veritat no has de recordar res", això és en gran mesura l'atractiu de la veritat per a molts i moltes, malauradament tothom pensa que l’altre és un imbècil, en conseqüència actuen de la mateixa manera.

“Un fet és l’existència d’alguna situació determinada en el món. La descripció d’un fet és sempre, en principi, comprovable i per això diem que pot ser vertadera o falsa. Quan es parla de valors, però, sembla que s’abandona el món dels fets i que s’entra en un altre terreny en què s’afegeix una mena de plus imprecís a les descripcions. Fem una valoració [un judici de valor], per exemple, quan de la façana d’una casa pintada de color verd poma en diem que és molt lletja, de molt mal gust. «Verd poma» és un adjectiu descriptiu, mentre que «lleig» és un adjectiu valoratiu”. Josep Maria Terricabras, “Ètica i llibertat”.

Pensem i reflexionem doncs que només seran correctes aquelles accions fetes des d’una bona voluntat, fetes de manera altruista, únicament perquè la raó ens indica que aquella és la forma correcta de procedir, per la qual cosa actuar d’aquesta manera és el nostre deure.

Joan Rodríguez i Serra és educador social.