Mor als 86 anys Francesc Burrull, figura clau del jazz català i de la Nova Cançó

El músic Francesc Burrull ha mort aquest dissabte als 86 anys, segons ha informat la discogràfica Picap a través de Twitter. El músic va ser una figura clau del jazz català i de la Nova Cançó. Va ser un dels pioners, al costat de Tete Montoliu, del jazz a casa nostra. Durant els anys 60 es va convertir en el principal arranjador i compositor de la Nova Cançó, va treballar amb els Setze Jutges i va ser el director artístic a la discogràfica Concèntric. Ell era rere alguns dels primers èxits de Raimon, Lluís Llach, Guillermina Motta, Maria del Mar Bonet i Pere Tapias. També destaca la seva tasca com a arranjador de Joan Manuel Serrat. Burrull va rebre el Premi Nacional de música (1992) i va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi (2017).
Nascut a Barcelona el 18 d'octubre de 1934, Burrull cursà els estudis musicals al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Pere Vallribera, i a poc a poc derivà cap al jazz en coincidència amb Tete Montoliu, en els primers enregistraments en els quals va tocar el vibràfon.

Al llarg de la seva carrera ha creat els conjunts Latin Combo (amb Jaume Villagrasa, Jordi Coll i Agapit Torrent) i Latin Quartet, i ha format part d'altres grups, com Catalonia Concerts Jazz, l'Orquestra Montoliu, Nits de Jazz Quintet, Swing X5 i la Big Band del Sindicat de Músics, creada a Barcelona al voltant de 1980.

Del seu extens currículum també destaca que ha tocat amb músics de prestigi internacional com Chet Baker i Sidney Bechet, i més recentment amb Paquito D'Rivera i Jean Luc Ponty, els establerts a Barcelona Errol Woiski i Peer Wyboris i amb el músic de la seva generació Josep Farreras.

La seva col·laboració amb Joan Manuel Serrat va començar el 1967, quan va fer els arranjaments de l'EP 'Cançó de matinada', on a més del tema homònim figuren 'Me'n vaig a peu', 'Paraules d'amor' i 'Les sabates'. El 1972 es va tornar a retrobar amb Serrat en els arranjaments del disc 'Miguel Hernández'.

Fidel a aquest compromís amb les cançons de Serrat és el seu recital amb la cantant Laura Simó, que van presentar plegats des del 2002 amb un passeig per l'obra del cantautor barceloní, finalment editat en CD el 2007 amb el títol 'Laura Simó & Francesc Burrull interpreten Serrat', editat per Stres Music. També el 2007 va publicar un llibre-disc de cançons infantils pròpies: 'Sentiments i emocions' (Bellaterra Música).

El 2010 va editar un segon disc en homenatge a Serrat també conjuntament amb Laura Simó: 'Temps de pluja' (Temps Record). El mateix any 2010 va publicar 'Les 26 cançons infantils' (Edicions La Campana, 2010), un llibre de partitures i textos escrits juntament amb Josep Maria Espinàs i pròleg de Lluís Llach. La publicació incloïa un CD amb les 26 cançons infantils editades en quatre discos del 1967 al 1970.

El 2012 va col·laborar amb el cantautor Joan Isaac enregistrant dues cançons en el seu disc 'Piano, piano...' i el va acompanyar en directe en la seva presentació.