Un documental reivindica la figura de Francesc Burrull i la seva contribució a la música popular catalana

L'últim projecte del músic Francesc Burrull, qui va morir el passat mes d'agost, va ser posar música als poemes del llibre 'On es desborda el sol' de Pere Tàpias. D'aquí arrenca el documental 'Francesc Burrull: un buit que s'ha d'omplir' d'Àlex Gómez-Font i Pau Guixà, que s'estrena aquest divendres en el marc del festival In-Edit. El documental reivindica la figura de Burrull, tant la seva vessant personal com la professional, i la seva contribució a la música popular catalana. "Els catalans som especialistes en no valorar mai les figures que tenim a casa nostra", ha lamentat en una entrevista amb l'ACN Àlex Gómez-Font. 'Francesc Burrull: un buit que s'ha d'omplir' es projectarà aquest divendres a l'Aribau Multicines.

Pere Tàpias va escriure el llibre de poemes 'On es desborda el sol' i Francesc Burrull va ser convidat a posar música a la presentació del poemari. Posteriorment, el músic va imaginar que posava música a tots els poemes del llibre. El codirector assenyala que el documental va arrencar en aquest moment, fa tres anys. El seu objectiu era homenatjar Francesc Burrull i ressaltar què ha significat en la història de la música catalana, a nivell europeu i "fins i tot, a nivell mundial", afegeix.

Gómez-Font ha remarcat que la contribució de Burrull a la música popular catalana és "vital i imprescindible. Dubto que s'entengués la música catalana actual si no fos per la seva contribució". De fet, va ser un dels pioners, al costat de Tete Montoliu, del jazz a Catalunya i durant els anys 60 es va convertir en el principal arranjador i compositor de la Nova Cançó, va treballar amb els Setze Jutges i va ser el director artístic a la discogràfica Concèntric. Ell va estar rere alguns dels primers èxits de Raimon, Lluís Llach, Guillermina Motta, Maria del Mar Bonet i Pere Tàpias. També destaca la seva tasca com a arranjador de Joan Manuel Serrat. El codirector del documental recorda que va fer els arranjaments de cançons com 'L'estaca' i 'Paraules d'amor', i apunta com un dels seus grans èxits l'himne del Barça.

Gómez-Font indica que el documental repassa les grans fites de Burrull al capdavant de la música catalana i mostra una persona que va dedicar la seva vida a la música. "La seva manera d'enfrontar-se a la vida a través de la música i de la soledat és el que més hem volgut reflectir al documental; volíem mostrar l'home nu davant de la vida".

El títol del documental, 'Francesc Burrull: un buit que s'ha d'omplir' parla d'una buidor que hi ha al panorama cultural català que "s'ha d'omplir", diu el codirector. Per això, considera molt important reivindicar figures i personalitats com la de Burrull, ja que, confessa, "només hi ha tres personatges com ell al segle".

El codirector del documental admet que "per desgràcia" Burrull és molt desconegut encara a Catalunya per "un defecte de país i de cultura". Recorda que a Burrull van posar-li el nom Frank Martin en el seu primer enregistrament perquè arribés a més públic. "Els catalans som especialistes en no valorar mai les figures que tenim a casa nostra i valorar més les de fora. Els grans genis com Burrull que transcendirien fronteres enfora, queden amagats i oblidats".

Intervencions

Al documental hi ha intervencions del mateix Burrull, així com de Raimon, Òscar Dalmau, Toni Albà, Giuseppe Costa, Laura Simó, Elisabet Raspall, Francesc Mestres, Miquel Àngel Lizandra i Josep 'Pinyu' Martí.