El Parc (Puixkin)
A El parc (LaBreu) trobem escriptor Sergei Dovlàtov (1941-1990), en aquesta ocasió transvestit en el personatge Borís Alikhànov
- Teresa Costa-Gramunt |
- 18-04-2017
A El parc (LaBreu) trobem escriptor Sergei Dovlàtov (1941-1990), en aquesta ocasió transvestit en el personatge Borís Alikhànov
El llibre de Xevi Sala és com una mena de recull de fotografies dels darrers cinquanta anys, és una sinterització dels enfrontaments ideològics mundials i també de les moltes renuncies
Obrim els ulls. Perquè d’entrada cal partir de la base que, en general, a la nostra societat materialista, mercantilista i tots els istes que hi vulgueu posar, la poesia, immaterial per naturalesa!, li interessa ben poc
Reflexió del paper d'Espanya a l’Iraq, la decisió del govern Aznar d’enviar tropes i després sobre la hipocresia d'un govern que mai va reconèixer que l’Iraq era sinònim de guerra
La nova novel·la de Lahoz s’emmarca en el temps que va des dels anys 50 fins la dècada dels 80. Els protagonistes es veuen immersos en els canvis socials, econòmics i de modernització que es van produint a la societat espanyola
En el seu mester, Lloveras exerceix la llibertat de pensament. Com ha de ser
Una mena de thriller psicològic a l’entorn de la possessió de la voluntat de les persones per altres.
Amb aquest llibre Cercas retorna a la guerra civil espanyola després de forces anys. Va ser primer amb llibre Soldados de Salamina que va obtenir un notable èxit
Amb la novel.la i amb un estil dinàmic que de seguida atrapa els lectors, Maria Carme Roca posa el focus en una època de gran efervescència social, intel·lectual i artística com van ser anys trenta del segle passat
Falcones un cop més demostra una capacitat i una destresa admirable en situar-nos i retratar-nos una Barcelona medieval i en ella es situa la trama narrativa
Restituir el que s’ha pres per la força, el que s’ha robat, fer justícia històrica i buscar o esclarir la veritat, aquests són els fils vermells, granats, que evoquen la sang vessada en tantes batalles per la dignitat humana
Les primeres dècades del segle XX a la ciutat de Barcelona són l’escenari, com a eix central la figura de l’anarquista Salvador Seguí conegut popularment com El Noi del Sucre que és un dels mites del sindicalisme de caràcter anarquista de Catalunya
Un lector sensible, una lectora informada, només pot pensar, i sentir, que l’Església porta un gran retard en el coneixement de les ciències més modernes, però també de l’aplicació dels drets humans
Un recorregut de les reivindicacions d’un nacionalisme basc que va enfrontar-se al franquisme i ho fa a través d’una història d’amor en mig d’una guerra que va durar molt, potser massa anys amb diverses fases i amb diversos actors
Canviar el guió escrit en aquest paper no és tan fàcil, sobretot quan som a l’escenari. Sobre la tarima pocs s’atreveixen a estripar el paper i escriure un altre guió per a la seva vida
Tres arguments que cada un d’ells es ben sòlid, rodó i cada un d’ells suscita enorme interès que fa que en conjunt esdevinguin una novel·la coral que realment sobresurt en la narrativa policial
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local