La crítica com a creació

Xavier Lloveras ha aplegat a El mirall dels llibres (Diputació de Girona) una bona tria dels articles (alguns, veritables assajos de pes) escrits al voltant dels llibres i la literatura com a la seva substància. Perquè sembla que cal referir-s’hi seriosament, a la literatura com a substància dels llibres, en uns temps en què si la literatura és dins els llibres, no tots els llibres contenen literatura: (...) un llibre que hauria de ser, per a un lector culte, il.legible, però que té un gran exèrcit de seguidors. ¿Es tracta de literatura?En sentit ampli, sí, en sentit estricte, no... Xavier Lloveras diu amb totes les lletres el que molts pensem de cor.

Vulguin els lectors i les lectores ara fer atenció al títol d’aquest comentari a propòsit dels textos de Lloveras, ja que considero la seva activitat crítica com un exercici de creativitat, una opinió personal que no amaga la intenció de contraposar-la a la crítica recreativa, per no dir banal o, potser pitjor encara, deutora d’interessos editorials. En el seu mester, Lloveras exerceix la llibertat de pensament. Com ha de ser.

Atès, doncs, aquest noble enfocament de Lloveras respecte del seu treball, he llegit amb interès creixent El mirall dels llibres. Xavier Lloveras s’hi mostra un crític rigorós, un crític a tenir en compte. Poeta, traductor, corrector editorial, llibreter i lector a carta cabal, acara la crítica literària amb un gavadal de coneixements i referents, així com amb una sensibilitat estètica i estil propi, una mirada que es va desplegant en un criteri que es converteix en un cànon personal de la literatura contemporània.

Agrupar amb visió retrospectiva aquests textos publicats en diversos mitjans de comunicació i en èpoques diferents es revela convenient. Primer: perquè tenen la virtut d’aguantar-se drets (quantes coses no caduquen l’endemà mateix de ser publicades) i, segon, perquè és una bona manera de visualitzar, com en un llibre obert, les pàgines d’una tasca crítica sòlida, vàlida per ara mateix. I si en la seva opinió Xavier Lloveras ja es mostra creatiu, és a dir, no manlleva criteris, els crea, també cal fer atenció a les seves peces com a objectes o manifestacions literàries en elles mateixes. Crec que l’articulisme forma part del conjunt d’una obra (una bona mostra la tenim en escriptors com Eugeni d’Ors o Josep Pla). Per aquest motiu, els articles de crítica literària, artística o musical han de pretendre posar-se a l’alçada d’un propòsit creatiu (una vocació) que pot manifestar-se en diversos gèneres. No en va Xavier Lloveras és poeta i traductor, que és una manera ben creativa d’anostrar un autor o autora que escriu en una altra llengua.

Llegint les peces recollides a El mirall dels llibres, textos que a través d’una ploma invisible escriuen les afinitats electives, una mena de biografia literària del seu autor, he tingut la sensació de trobar-me amb un crític que, apreciant l’excel.lència i buscant-la en els llibres i autors comentats, se l’aplica ell mateix. Amb criteri crític, doncs, Lloveras ha tractat de reflectir els llibres i els seus autors en un mirall, el de la seva crítica, mirall que pot ser implacable o amable, o, simplement, descriptiu.

Com més es llegeix més se sap llegir, i com més s’escriu més se sap escriure. I per la mateixa regla de tres, així com llegir literatura de nivell es constitueix en un bon aliment per a la intel.ligència, llegir opinió crítica de qualitat estimula el bon gust dels lectors i augmenta el seu criteri.

Un article d’opinió honest, ben travat i escrit amb aquell punt de creativitat i d’imaginació que el singularitza, és una fantàstica invitació a entrar en la sala exquisida d’un bon llibre, així com un convit a asseure’s a escoltar la veu d’un bon autor o autora, a encetar una conversa virtual que ens connecti de tal manera que es dissolgui el temps i l’espai. ¿No és aquest, el poder de l’art, la literatura, la música, situar-nos en una altra dimensió dins d’aquesta? Un besllum del transcendent.

Amb els seus comentaris, Xavier Lloveras obre la porta als lectors perquè vagin a l’encontre d’aquesta experiència que, connectant amb el més íntim ens connecta amb l’universal que ens agermana. En aquest cas, a través dels llibres que l’han seduït a ell mateix. Així és crea l’opinió, com també es comparteix el plaer de la lectura. Del que no li ha agradat, o ha trobat que coixeja, també en dóna notícia, és clar, i, com hem vist, amb veu ferma.