Sumant anys i consolidant prestigi

Ja han passat cinquanta anys d’ençà que el Diario de Villanueva del 26 de febrer de l’any 1972 publicava una nota acompanyada d’un parell de fotografies corresponents a dos castells (és un dir) fets en els assaigs de l’embrió del que serien els Bordegassos, la nota del diari  explicava:

Quan mesos enrere es varen publicar unes notes informatives sobre la possibilitat de la formació a la nostra vila d'una colla de castellers, no anaven pas equivocats; es varen fer uns dies unes proves molt poc serioses entre una colla d’aficionats que ha estat la base de la formació deis castellers. A finals de desembre la colla de castellers de Vilafranca va alçar per primera vegada el «pilar de sis», els ànims van augmentar entre la nostra gent. Es va parlar amb la colla de Sitges per poder assistir als seus assajos, i així es va fer, es a principis d'aquest any quan es comença a assajar de debò aquí a Vilanova. De moment hi ha poca gent, uns trenta, però es va fent el que es pot, i s'espera que després de la primera sortida el nombre de castellers augmentarà, com més gent, castells més grossos. (Villanueva y Geltrú, 26 de febrer de 1972 (2 Castellers a Vilanova. Enxaneta)

D’aquella trentena de persones en neix una colla que fa uns dies presentava el programa dels cinquanta anys de la seva creació per celebrar el recorregut  d’aquest mig segle

El passat dia 19 de març es va fer l’acte de presentació del cinquantenari del Bordegassos de Vilanova, del programa, i d’alguns dels elements que s’han fet per aquesta commemoració.

Va ser un acte formidable. Justa mesura en el desplegament, en el recordatori, modest i contingut de recursos però no hi va mancar res, amb l’atenció a les colles que han format part de la vida inicial dels Bordegassos. Va ser un acte també amb un contingut excel·lent amb uns vídeos sobre la història, sobre les relacions amb les colles i sobre la seva activitat social que en poc minuts podies veure el discòrrer de la feina que han fet els Bordegassos.

Molt ben cuidat i admirablement conduit per la l’Ana Garcia Cuartero que va executar la conducció d’una manera excel·lent, cuidant els detalls i donant agilitat en la continuïtat narrativa. No hi va faltar la música molt ben interpretada amb interessant adequació dels ritmes populars.

I, clar, no van faltar els discursos de rigor de l’Alcaldessa i el de l’Honorable President, però cal deixar constància que per nosaltres el discurs del President, en Jaume Pujol, va ser un discurs memorable, canònic, admirable. Creiem que és una peça que marcarà el discurs dels valors, el relat del fet casteller durant uns quants anys.

Hem llegit llibres sobre castells molt ben escrits i amb informació extraordinària, hem pogut llegir articles interessants però crec que d’ençà els debats del Congrés de Cultura Catalana i la seva deriva en cultura popular no havia escoltat un discurs tant potent, amb un contingut tant rellevant i amb un sentiment tant evident.

Que bé que aquest discurs s’hagi fet en la festa de presentació del cinquantenari dels Bordegassos i l’hagi fet el seu president.

Diu molt de l’esperit de la colla.

Cinquanta anys, molt anys, molta gent molts fets a recordar.

El fet casteller és òbviament un dels elements definidors d’una determinada identitat territorial i referencial de molts aspectes socials de les nostres ciutats. Els Bordegassos en són un exemple clar. Però hi ha més, i més enllà d’aquest element d’identitat, el valor social dels castells es troba segurament en els valors immaterials que desprenen. A més dels seu lema de força, equilibri, valor i seny autèntic glossari del capteniment de qualsevol ciutadà vers la seva comunitat, és ben evident que els castells són el paradigma de la solidaritat de l’esforç comú. De l‘objectiu compartit i conjunt, del treball en equip, valors tots ells que donen sentit a la nostra societat.

I això ho hem pogut constatar abastament amb acció castellera i social dels Bordegassos essent un exemple clar de convivència, interacció, inclusió valoració i assumpció de la diferència, valors que constituirien el pilar fonamental d’una convivència enriquidora i projectada a la societat.

Els castells en els darrers trenta anys han fet un considerable esforç per situar-se en la centralitat de la nostra cultura popular. Temporades amb castells estratosfèrics, combativitat i competitivitat a nivells ben alts. Durant molts anys però hi va haver cert estancament, una certa presència marginal i testimonial van convertir-los en una manifestació gairebé residual, però en l’adveniment del període democràtic la festa, amb tota la seva manifestació, va esdevenir un motor imprescindible de la societat que volia retrobar-se en aquells aspectes que li eren propis que li donaven sentit com a comunitat; i els castells van jugar-hi un paper fonamentalment amb el desenvolupament d’una nova geografia castellera i el naixement de nombroses colles que van donar l’impuls i l’embranzida necessària per anys més tard, aproximadament en aquest darrers vint, consolidar-se com una activitat, que fruit de les seves realitzacions i aconseguiments, ha traspassat fronteres per la seva projecció en el camp de la premsa. I els Bordegassos hi eren innovant tècnicament, aprofundint en la participació en les decisions de la colla, enfortint vincles amb la societat, practicant el civisme i la solidaritat.

En el magnífic discurs que ja hem esmentat del President dels Bordegassos en l’acte inaugural del cinquantenari feia esment al que algun casteller li havia manifestat, que el Bordegassos era el millor que li havia passat a la seva vida. L’afirmació és molt personal però segur que molt certa també i ben segur que no ens equivoquem quan podem afirmar també que una de les millors coses que han passat a Vilanova en els darrers cinquanta anys ha esta la presència continuada dels Bordegassos i la seva implicació en millorar la ciutat en tots els aspectes a més de fer castells.

Per molts anys Bordegassos!