Fi de curs, conflicte enquistat

Estem a punt d’acabar el curs escolar, ja ha començat la jornada continuada preludi del final. És hora de fer molta feina, avaluacions, informes, comentaris, balanços, acomiadament emocionant i emocionat de l’alumnat que deixa l’escola en acabar els cicles corresponents i també acomiadar els i les mestres que no seguiran el curs vinent al centre.

Dies d’omplir papers, llibres d’escolaritat, i enquestes de la Conselleria contestant si/no a un seguit de preguntes sobre el seu projecte lingüístic per intentar esquivar i evitar els percentatges de castellà i català la mesura més anti-pedagògica mai vista, dictada per uns jutges que dóna la sensació que fa anys que no trepitgen una escola. Estaria bé que al·leguessin quins arguments  de valor pedagògics han fonamentat els percentatges .

I també com a conseqüència de l’avançament de l’inici del curs ara ja toca, mentre tanquen l’actual, preparar ja el següent amb les mancances pròpies d’un començament que encara està per definir en molts aspectes.

Dies intensos carregats d‘emocions a vegades però també carregats de preocupacions sobretot perquè després de forces jornades de lluita dels ensenyants les coses no s’han mogut, el conflicte entre els sindicats i la conselleria segueix enquistat i sembla que de moment no hi ha perspectives de solucions.

El passat 25 estava convocada una nova jornada de vaga, certament el seu seguiment va ser força més baix del que havien tingut altres convocatòries anteriors i encara hi ha un altra dia de vaga, el 9 de juny i ja podem preveure que tampoc serà seguida massivament. El moment de l’escola amb molts fronts oberts que cal tancar no ajuda a seguir la vaga, malgrat puguis compartir amb escreix les reivindicacions i arguments dels convocants. Però també hi ha un cert cansament i la sensació de que l’actitud de la conselleria no variarà i això decep i potser no es farà vaga però ja trobarà la manera de passar comptes amb la conselleria. Els sindicats eren conscients, també, de que la vaga no seria seguida massivament però ni amb aquest coneixement van voler desconvocar-la.

Però errarien a la Conselleria si creguessin que no seguir la vaga vol dir estar d’acord amb els plantejament del conseller i la seva gent.

La vaga no ha estat seguida massivament i potser seria bo desconvocar la del dia 9 per no generar més contradiccions.

Però ara hi hagut un nou element significatiu i és que més de 700 (podrien arribar a superar el miler) directors i directores de centres educatius públics van fer arribar una carta al conseller Gonzàlez-Cambray en la qual denuncien sobrecàrrega de treball, esgotament i “perill de col·lapse” del sistema públic. La principal queixa és la manca de recursos per garantir una educació inclusiva. Que hi ha aquestes mancances no és cap novetat però sí que ho és el fet que els directors es posicionin tant clarament. El directors no criden a la vaga però de manera implícita hi donen suport ja que recullen les principals reivindicacions dels mestres i sindicats.

Els directors afirmen en la carta: “Com a direccions, amb el suport dels nostres equips, advertim que aquesta situació és insostenible i que no es pot perpetuar en el temps. Hi ha risc real que tot el sistema educatiu públic col·lapsi i no es pugui garantir el funcionament de l’escola pública amb uns estàndards mínims de qualitat”

L’educació, les nostres escoles són materials sensibles que cal cuidar amb tots els recursos possibles. Ara s’està pagant el fet de que durant anys hi haguessin sistemàtiques retallades en el sector públic i el món educatiu en va tenir de dures, que van desmillorar el sistema públic i afeblir la capacitat de resposta davant els nous reptes que hi havia en el camp educatiu, la innovació, el desplegament de la escola inclusiva, l’acolliment de noves formes, els canvis pedagògics necessaris, les reformulacions didàctiques, un seguit de condicions que puguin posar l’escola al nivell de transformació social que cada cop és més ràpida.

I encara les escoles han de sobreposar-se a la pandèmia que va fer generar noves oportunitats d’organització i metodologies però també va posar en evidència molts dèficits i també l’eixamplament de la bretxa social entre l’alumnat. 

La sortida de la pandèmia hauria d’haver-se convertit en una oportunitat per poder millorar-ne el seu funcionament i per revertir les retallades que al llarg dels darrers deu anys ha patit l’escola.

Semblava que així seria, però la realitat és que s’han enquistat les possibles negociacions per fer-ho possible.

Les posicions es mantenen encastellades i sembla que afluixar és sortir derrotat d’una ja “batalla” que només pot deixar ferides a l’educació i això es greu sobretot perquè quan els directors afirmen que Hi ha risc real que tot el sistema educatiu públic col·lapsi cal encendre els llums d’alarma i fer una crida perquè es retorni a la negociació i superin les diferències que hi són, i són moltes però que necessariament s’haurà de trobar algun punt de coincidència, per, a partir d’ell, avançar cap acords més globals.

El curs s’acaba, les activitats a les escoles creixen frenèticament per després entrar en uns dies de més relaxació -encara que sembla que aquest any fins el 5 o 6 de juliol- els mestres hi hauran d’anar presencialment, els han castigat.

És el moment de reconsiderar reivindicacions i propostes, no per deixar-les de banda, però sí negociar si cal fins a l’extenuació i amb un calendari possible, els sindicats que ho facin per demostrar que tenen sentit de responsabilitat i saben graduar el nivell de confrontació i la Conselleria deixant d’intentar desprestigiar a les organitzacions sindicals com fan alguns dels seus càrrecs i plegats vagin per feina.

Un govern que es diu republicà -el nom no sempre no fa la cosa, ja ho sabem- no pot quedar impàvid davant l’advertiment que fan els seus treballadors qualificats a les escoles de que els sistema públic pot col·lapsar. L’escola, pública és una escola que iguala els nens i nenes i per tant els ciutadans. La igualtat és potser (vaja, segur) un dels gran valors republicans. Que es noti. Apa, som-hi!