Homeee! Fa quatre dies escrivia un petit resum de quins eren els reptes i les contradiccions a les quals s’enfrontava com a consellera d’ensenyament i ara va i em surt amb una ocurrència que ens deixa a tots descol·locats
En diuen escola inclusiva. Però una escola inclusiva que funcioni és extraordinàriament cara per als números que estan sobre la taula de la conselleria
Resulta indiscutible que s’han aprovat lleis -millors o pitjors- i s’han incomplert sistemàticament per part dels mateixos gestors polítics que les impulsaven
Jo em llançaria a una proposta revolucionària: dedicar un percentatge proporcional dels estudis de magisteri als aspectes que ens semblen més importants per a una escola, per a una societat
L’anterior conseller d’educació Josep Gonzàlez Cambray va tractar amb prepotència la comunitat educativa i va intentar ignorar els sindicats com a agents de millora de la qualitat educativa
És evident, i fins i tot diríem que convenient, que en política cal tenir un mínim sentit d’autoestima, del contrari a la primera critica ja et poses nerviós i a la segona o a la tercera hi ha el perill que tot acabi malament
Quan els directors afirmen que ‘Hi ha risc real que tot el sistema educatiu públic col·lapsi’ cal encendre els llums d’alarma i fer una crida perquè es retorni a la negociació i superin les diferències
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.