Sorpreses

L’experiència i l’edat ja t’han portat a veure moltes coses, a coneixements amplis i diversos, i també a acumular aprenentatges i vivències. Tot plegat suma per no trobar tantes sorpreses en les accions del humans o en fets que potser semblaven inexplicables, però que sempre tenen alguna raó o una altra.

No oblidarem mai aquella frase que ressonava en la pel·lícula BladeRunner: "He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida....”, deia Roy Batty. I estava carregat de raó. Sempre veurem una cosa nova, sempre escoltaren noves paraules, sempre hi haurà noves propostes i idees.

I sempre hi haurà una sorpresa nova, una sorpresa que no esperàvem i que ens farà pensar que malgrat tot el viscut, encara ens queda -ni que sigui una mica amagada- la nostra capacitat de sorprendre’ns.

Aquests darrers dies ens han sorprès força coses, però hi ha hagut tres situacions que han superat la nostra capacitat de sorpresa, de manera especial.

La primera: algunes de les afirmacions que va fer el ja exregidor Garriga en el seu discurs de comiat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. És ben segur que en un moment de comiat intentes resumir la teva acció política, fer una certa autocrítica -no sempre- i esperonar els companys de consistori que segueixin  treballant per la ciutat. Tothom és lliure, en un comiat i sempre, de dir el que vulgui, però les paraules que he llegit i que segons la premsa va pronunciar em semblen una mica extemporànies i carregades d’una falsa autoritat moral.  Sobretot quan es dirigeix a l’oposició i els diu: “Se'ls ha d'exigir més perquè el seu populisme afavoreix a aquests feixistes que han vingut avui a prendre mesures del ple, suposo, per al proper mandat. Aprofitar l'emprenyament de la gent per atiar baixos instints no ajuda a construir una societat millor”.  Sincerament, que algú que ha governat amb majoria absoluta i ha menystingut moltes vegades les opinions de l’oposició, no pot ara culpar-la d’obrir portes al feixisme. Algunes de les actuacions d’aquest govern i del propi regidor han generat emprenyament, com tantes vegades passa en la política municipal, ara, ahir i demà. Però hi ha actuacions que hi generen una certa desafecció. Com s’entén que al cap d’una setmana de negar la subrogació d’uns treballadors ara es faci? Com es poden generar canvis substancials de la mobilitat i sobtadament fer marxa enrere? És incompetència? És tacticisme? El mateix transfuguisme permès a l’ajuntament no ajuda gaire a creure en la política. Tot plegat, allunya les persones del afers públics i genera indiferència, que és una de les avantsales d’actituds feixistes.

L’oposició ha fet la seva feina, millor o pitjor, i se la pot criticar, però quan un govern té majoria absoluta no pot parlar d’oposició obstruccionista i que atiï l’emprenyament de la gent. I si ho diu, que posi exemples per poder-ho valorar. En fi, que potser una mica més de temprança en els discursos ajudaria a fer entendre millor la política. Antifeixistes? Quan calgui, però no banalitzem alguns arguments.

La segona sorpresa ve de veure aquestes darreres setmanes com les autopistes van farcides de cotxes i camions. L’AP-7 s’ha col·lapsat diverses vegades en pocs dies i, de manera monumental, per la revetlla de sant Joan. Ara tothom posa el crit al cel. Aviat farà un any que va quedar lliure de peatge i la majoria ho va celebrar -i amb raó- i fins i tots alguns van prendre a casa seva, com un trofeu de cacera, part de la barrera dels peatges. Moltes imatges i molta alegria. Però ningú -tothom ho sabia i era profecia- ens va dir que, caigut el peatge, els embussos serien moneda de curs comú. I vet aquí que ara tothom es lamenta i, és clar, com no podia ser d’una altra manera, la culpa és de l’Estat un cop més. M’agrada la capacitat de la Generalitat de treure’s del damunt algunes responsabilitats. Amb part de raó, no ho dubtem, però al final posar-se de perfil en les pròpies mancances fa increïbles moltes coses que diuen.

Després de mesos de no fer res -malgrat les advertències dels experts- ara tot són propostes, algunes d’assenyades i d’altres poc adequades. Vaja!, si uns quants embussos porten a trobar solucions d’urgència, doncs endavant.

El Conseller d’Interior -que coneix bé el tema del peatge de la C-32, l’autopista del Garraf- va suggerir que quan hi hagi molts embussos a l’AP-7 s’obri el pas i el peatge a la C-32, la Pau Casals, que és concessió de la Generalitat. Aquesta proposta, en part raonable, va ser ràpidament negada pel vicepresident Puigneró, que va afirmar que d’aixecar peatge, res de res.

I bé. Quina és la solució que troben per aixecar les barreres? Home, evidentment, que pagui l’Estat! .

Diríem que la concessió ja s’ha amortitzat diverses vegades amb el preu dels peatges i encara queden enllaços a la nostra ciutat per acabar.

La veritat és que després d’anys pagant i pagant els peatges més alts del país, que ara s’aixequi el peatge quan hi ha embussos a l’AP-7 és una mica presa de pèl. No creuen?

Que l’aixequin cada dia i no només quan els que tornen a Barcelona, després del cap de setmana, ho necessiten.

La sorpresa és que ens sorprenguem que ara l’AP-7 vagi més plena que un ou.

Tercera i darrera: ja sabem que una ronda és una via més o menys ràpida que permet travessar la ciutat amb una certa comoditat i fluïdesa. A Vilanova les rondes van costar, i molt, i encara no han estat completades. El seu cost, almenys el del desdoblament, va anar a compte de la indemnització per haver concedit l’explotació de l’autopista sense concurs. Va pagar el Departament de Política Territorial, assumint la sentència que declarava l’adjudicació feta malament.

En fi, anaven prou bé. Però va arribar la pandèmia i resulta que la Ronda es va convertir en una via lenta, per mor de la supressió d’un carril que va passar a ser aparcament.

La Ronda es va convertir en l’aparcament en superfície més car de la història.

Ara, però,se’ns diu que es revertirà, en part, la mesura. (I al temps, perquè es tornarà als dos carrils per banda)

Allò que era la panacea i una mesura que ens deien que s’avançava al futur,ara resulta que ja ha acabat el seu temps d’ús. El regidor, segons llegim a l’Eix Diari, afirma que considera que la mesura de reduir els carrils de circulació a la Ronda Ibèrica, que es va posar en marxa arran de la Covid-19, "era una mesura provisional que s'ha allargat més del compte". Antoni Palacios avança que hi ha altres millores en marxa, com ara "el desdoblament dels accessos de la connexió entre la C-15 i variant, que estarà enllestida després de l'estiu", per fer més efectiva l'entrada i sortida de la variant a la ronda d'Europa, i que des del municipi també s'ha demanat a la Generalitat el desdoblament de la C-32 al seu pas per Vilanova i la Geltrú.

En fi, tot plegat és una mica sorprenent que ara els arguments que s’abonaven en el seu dia i eren sistemàticament rebutjats, sembla que siguin importants. I potser encara hi hauríem d’afegir, per millorar una mica més, que es completi el trèvol d’entrades i sortides a l’autopista amb l’intercessió amb la carretera de l’Arboç.

Em sembla que hi ha darrera un cert tufillo electoral, perquè arribar a les eleccions amb el personal emprenyat pels constants embussos, cues i pèrdues de temps a la Ronda no ajuda a valorar la feina que pretesament s’ha fet. I hi ha tingut alguna cosa a veure el proper cap de llista de JxCat?

Valgui la rectificació, i segur que amb una mica més de reflexió ja no s’hauria fet aquesta mesura que durant un temps ha creat un invasió de cotxes al centre de la ciutat, malgrat que fos, com algú va qualificar, una idea avançada al seu temps..

Previsible, no?.

Visionaris, abstenir-se! Si us plau.

I més sorpreses segur que  trobarem: el món de la política dóna per molt i més.