L’educació de l’escriba

Poca broma. Els aprenents d’escriba eren pocs i triats. La seva formació era severa, els càstigs físics eren habituals, les jornades intenses i els anys d’aprenentatge, llargs. A més, com podeu veure a la imatge, les correccions es feien amb tinta vermella. Vermella!

Suposo que ningú dels qui estareu llegint aquest post conserveu l’antiga i sàdica pràctica d’anotar les correccions en vermell. És molt traumàtic, Ho sabem. La societat del futur no pot estar basada en el castrador color vermell. Avui dia tenim dues alternatives bones. La primera és, si no te’n pots estar, la correcció en verd. El verd és amable, eco, no deixa en evidència i no és agressiu. La segona és no corregir en absolut i valorar els treballs dels alumnes com lliures expressions del seu esperit creador que s’han de respectar. Jo m’inclino clarament per la segona.

La correcció en vermell ens transporta als temps en què les qualificacions eren quantitatives. Fins i tot amb decimals! Aquesta és una altra aberració que ha quedat enrere. L’avaluació qualitativa ens dona molt més joc, facilita el progrés de l’alumne i ens ajuda a tots a no frustrar-nos. Un sis era molt mediocre, a més, què vol dir un sis? No ho sabia ningú! Per això ara diem Assoliment Satisfactori. Tothom ho entén a les mil meravelles. El professor el posa quan l’alumne treu un sis, ai no! que això seria quantitatiu! El professor el posa quan a la seva rúbrica d’avaluació selecciona la casella de “s’expressa amb un nivell de correcció adequat” que de fet és la següent a “no sap expressar-se correctament” i anterior a “s’expressa força correctament”. Però això també és quantitatiu, no? Nooooo! Ho fem amb lletres! Que no ho veus?

Se m’acut que hauríem d’anar cap a una avaluació vectorial. Per a cada matèria o unitat de programació, definiríem un vector amb un punt de partida, una direcció (seguint la programació o no) un sentit (segons si progressa o retrocedeix) i un mòdul (que representaria la intensitat d’aquest progrés). Al final de cada curs una suma vectorial ens donaria una imatge clara i distinta de l’estat de l’alumne. Clar que els vectors en matèries com la filosofia els hauríem de definir en espais n-dimensionals i això… Bé, és igual, era per donar idees per la pròxima llei educativa.