Vent d’alliberament

El 13 de juliol de 2020, en aquest mateix espai vaig publicar l’article Jordi Griera, autoconeixement, un comentari de lectura del llibre Vent d’alliberament publicat per la Institució Francesc de Borja Moll. Dos anys després, l’autor, Jordi Griera, ha publicat un suplement, Collita 2021, com l’anomena, a aquella primera edició de Vent d’alliberament (Edició V3.3). Com aquell llibre, l’actual publicació és una guia per viure lliure i conscient. I és que a l’autor el continua movent un repte: «Deixar una referència clara i senzilla de què fer perquè tothom sigui feliç».

Ja ho sap, Jordi Griera, que el seu desig és una utopia, però no per això deixa de reflexionar, i escriure les seves reflexions meditades a fons, de posar negre sobre blanc les seves darreres troballes amb aquell punt d’intuïció que les fa originals, no pas «per donar lliçons de res», com escriu al pròleg. Simplement ho fa perquè «he pres consciència que la velocitat del canvi augmenta cada dia i creix el risc que aquestes referències indispensables es perdin en l’oceà de la informació».

Jordi Griera, que com en l’anterior, dedica el seu llibre als seus mestres: Joan Mascaró i Fornés, Haruchika Noguchi Sensei i Bhagavan Sri Sathya Sai Baba, creu que cal deixar el llegat intel·lectual rebut i treballat minuciosament, amb cura, com es cultiva un hort, de manera que sigui llavor fèrtil per al moment present i per al futur. En aquesta publicació d’ara que complementa el seu treball anterior, i que ja ha estat traduït al castellà i a l’anglès, Jordi Griera poua en l’origen del patriarcat i les seves conseqüències socials, així com també les conseqüències d’aquest règim sobre les llengües; poua també en l’economia de mercat que ens fa anar de bòlit a caprici del capital i ens despersonalitza de tal manera que només som ‘consumidors’; i, potser més important encara, Griera reflexiona sobre la dimensió espiritual de la persona que el materialisme rampant ha anat engolint, deixant-nos l’ànima a la intempèrie, sense casa on acollir la nostra indigència –els humans, tan orgullosos, som tan vulnerables- amb l’única flassada que, tenint tot el valor del món no es pot comprar, com és l’amor, el lligam que ens fa persones, ja que les persones som éssers relacionals i és en la relació que evolucionem, que creixem.

Com a cloenda, en aquest suplement de Vent d’alliberament, l’autor gosa posar sobre la taula el vell tema, mai no resolt, de la divinitat «de la forma racional a la que ens té acostumats». En efecte: Jordi Griera, que hi ha meditat des que té ús de raó, reflexiona sobre «el problema de Déu» que ell veu i conceptua com la Consciència Universal que conté les consciències individuals. «La substància original de l’Univers és la Consciència», afirma Griera. D’aquí ve que, tal com jo ho he interpretat de la lectura de Vent d’alliberament, la felicitat sigui un estat de la consciència individual en harmonia amb la Consciència Universal. És clar que cal fer un camí, per obrir-se a aquesta consciència, no pas passant per damunt del dolor i els envitricolls de la vida sinó transformant-los tot cultivant els valors, tot treballant les qualitats humanes, aquestes eines formidables que tenim a l’abast i que a vegades no veiem perquè estem distrets, o alienats, el sistema prou que s’encarrega que ho estiguem pel seu profit. Lectures com Vent d’alliberament ajuden a enfocar la consciència i veure el que és essencial per a una vida humana plena.