El teló ja s’ha aixecat

Amb l’arribada de setembre tot plegat sembla posar-se altre cop al seu lloc, entrem en la rutina que l’època estiuenca i les festes, sortosament, han trencat. Les platges i els passeigs es van buidant de forasters i autòctons i els carrers es van omplint d’activitat i sembla que el tràfec ja no és de passeig sinó el de les presses habituals de la quotidianitat feinera.

Tot retorna a un temps molt pautat i el dolce fer niente ja és gairebé història, un record que es va perdent ràpidament en el que fer diari. Es retorna al lloc de treball a la feina de sempre i encarar un any saltejat amb algunes setmanes de vacances fins el proper estiu, on sorgirà de nou el debat sobre les vacances escolars.

Ja fa uns quants dies que les cases, les ciutats han agafat un altra dinàmica. Un ritme diferent del que hem viscut els darrers mesos.

Ha començat el curs.

Cal tornar a la rutina de llevar-se una mica abans del que hem fet durant l’estiu,  de tenir la motxilla preparada -potser estaria bé pesar-la i veure si és saludable portar-la-, de recollir l’esmorzar, de procurar no perdre el transport escolar. Agafar ritme. Arribar a l’escola amb el neguit i els nervis del primer dia, nous companys, noves mestres, consells dels germans grans i també un cert nerviosisme entre els pares i les mares per un començament nou. Nens i nenes ja tornen a omplir les aules i ja sense mascaretes -toquem fusta-, sense bombolles i amb les enyorades interaccions entre els grups diversos.

Ja sabem que els principis de curs aixequen esperances i temors. Amb alguna certesa però més incerteses, un camí que comença. Que està força pautat però poden sorgir elements sobrevinguts que puguin alterar l’ordre previst. Esperem que no.  

Els nens i nenes tornen a l’escola amb ganes, amb expectatives i amb els somriures propis de la retrobada amb els companys i companyes. L’alegria de sentir-se un cop més partícip d’un grup que els enforteix i els fa créixer en la pròpia personalitat. També hi ha temors òbviament. El temor d’enfrontar-se a coses i cares noves a nous reptes, a situacions i elements desconeguts però el temor al incert també educa i fa agafar seguretat. I sobretot els pares pateixen els temors quan hi ha canvis d’etapa i de cicles importants o quan comencen de bell nou l’escola. Millor omplir l’inici d’esperances i expectatives que de temors. Les escoles hi ajuden, i molt, a generar confiança i esperança. 

El sistema educatiu ha avançat molt en els darrers  anys i ho ha fet indubtablement a millor, encara que costi de creure per les queixes que hem escoltat. Hi ha un clar avenç en les metodologies cada cop més orientades a treballs de col·laboració entre tots els actors que intervenen en els processos cognitius per assolir conceptes, a  treballar per projectes que cerquen les informacions globals sobre la matèria a conèixer i com el mateix procés de trobar la informació és, ja de per sí, educatiu, i amb l’aplicació de nous instruments d’aprenentatge aprofitant les oportunitats que ens donen els nous mitjans i els instruments de comunicació sense oblidar elements bàsics de sempre com la millora de la comprensió lectora, la capacitat d’atenció, la necessita de la recensió i la síntesi. Queda, això sí, revertir les retallades que d’ençà del 2010 es van anar produint sistemàticament sobre els  recursos, el professorat i les infraestructures.

L’alumnat és cada cop més protagonista de la seva pròpia educació i de l’aprenentatge d’aquelles matèries que seran importants després per vehicular el seus nous coneixements i aprenentatges i sobretot cal acompanyar-los per  trobar les eines que permetin cercar les informacions i els mecanismes de la recerca d’aquesta informació. I aquesta implicació de l’alumnat ha d’ajudar a  detectar possibles problemes i dèficit que sense estigmatitzar els alumnes de cara al seu futur.

Garantir la qualitat i evitar que es creïn desigualats entre les escoles per manca de recursos haurien de ser els elements que garantís l’administració però deixant en mans dels professionals la confecció curriculars i les aplicacions de les normatives amb la flexibilitat adequada i evitar per damunt de tot la ingerència d’actituds polítiques en el dia a dia. El tema tant manipulat de l’ensenyament de les llengües sembla resolt (ep! Sempre pot saltar la sorpresa d’algun tribunal posat a fer pedagogia). Res de percentatges i confiança amb les professionals que ja faran el que hagin de fer en funció dels entorns en que es mouen .

Què facin lleis, sí, però deixem a les escoles l’autonomia per organitzar-se i  busquem un sistema d’avaluació externa que no sigui competitiva sinó que permeti que la pròpia escola pugui fer les rectificacions necessàries, si calen.

I quan semblava que el curs començaria de nou amb convocatòries de vagues i protestes ens arriben bones notícies.

L’examen en convocatòria de setembre sembla que s’ha aprovat. Allò que semblava impossible s’ha desllorigat a poques hores de començar el curs. La clau de volta ha estat que la Conselleria ha acceptat la supressió de la sisena hora dels docents. El fet, la decisió comporta la contractació de forces mestres per poder cobrir el temps. Això es farà a partir del mes de juny ja que sense partida pressupostària es difícil de complir. Per tant la Conselleria pas enrere i sindicats pas endavant en acceptar retardar-ho sis mesos.

Per fer possible aquest acord, el Departament d’Economia de la Generalitat ha hagut de trobar 170 milions d’euros, que és el cost estimat dels 3.472 professionals nous (1.463 mestres de primària i 2.009 professors de secundària) que s’hauran d’incorporar al sistema a partir del segon semestre, i gràcies als quals la resta de docents podran fer una hora lectiva menys, i tornar així a l’horari anterior a les retallades. Aquesta ha estat una de les grans reivindicacions que ha impulsat les jornades de vaga dels últims mesos, però no l’única.

La bonança de l’acord pacifica temporalment el món educatiu. Ja calia. Tothom ha fet una certa autocrítica (fins i tot el conseller!) i amb bona voluntat s’ha pogut posar en marxa. Queden encara moltes reivindicacions damunt la taula, però tot és començar. El sindicats en un comunicat conjunt afirmen que La incorporació de professorat és una bona notícia per l’educació pública, però no podem permetre deixar de fer la màxima pressió en un primer trimestre de curs en el qual es mantindrà la negociació per continuar aconseguint la resta de reivindicacions com ha quedat reflectit en l’acord signat avui.

Per tant, davant de la signatura de l’acord, queden desconvocades les mobilitzacions i vagues previstes per aquest mes.

Estarem amatents al compliment de l’acord per part del Departament.

Per tant s’obre un nou marc a les escoles i la relació entre sindicats i  Conselleria que, aquesta distensió hauria de portar a enfocar els temes pendents i fer acords que portessin tranquil·litat a l’escola per forces anys.

La societat ho agrairia i veient els resultats de les avaluacions de l’alumnat cal posar tots els esforços en millorar-los per situar-nos com a societat al capdavant l’educació.