Cop de porta... I?

Vet aquí que aquesta setmana hem pogut llegir que en el govern de la ciutat de Vilanova hi ha Discrepàncies insalvables, tant insalvables que el govern ha petat, hi ha hagut cop de porta i alguns retrets i denuncies prou greus com per escatir que hi ha de veritat en les mateixos. Aquella fotografia de fa tres anys i escaig amb els somriures de qui s’acosta al poder amb ganes després de arribar a sumar tretze. Ara aquells somriures s’han tornat en rictus d’inconveniència i de molèstia. I parlar de discrepàncies insalvables és un clàssic en el llenguatge políticament correcte quan es tracta d’intentar explicar trencaments de coalicions, d’expulsió de regidors, diputats o militància. És un clàssic que ja hem escoltat altres vegades, quan hi ha mar de fons i potser costa d’explicar les raons de fons i certes del trencament polític i la desfiguració dels governs.

La discrepància és consubstancial a qualsevol debat polític i també al sí dels governs de coalició. Però que la discrepància es faci insalvable en el fons vol dir que no hi ha hagut la capacitat política per transformar aquesta  discrepància en una oportunitat de millorar la coalició i de tirar endavant projectes compartits  

Però, com poden ser insalvables les discrepàncies en política quan diuen que  la política és l’art de fer que allò que sembla impossible sigui possible?.

Res nois, s’ha acabat el bròquil i la discrepància insalvable ha fet que el govern republicà (sense arribar a la república, clar) s’hagi esberlat, i l l’alcaldessa de Vilanova hagi cessat del govern els dos regidors no adscrits, davant les acusacions per presumptes irregularitats que aquests van difondre just abans de renunciar al càrrec, per tant el cessament és purament administratiu perquè els altres ja havien explicat que marxaven.

Però marxen donant un cop de porta i deixant alguna sorpresa ja que acusen el govern de Vilanova de greus "irregularitats" al servei d'escombraries i Urbanisme. Així els dos ex regidors de la CUP, Marta Jofra i Jaume Aliaga, ara regidors no adscrits, han denunciat presumptes delictes de prevaricació, malversació del patrimoni públic i frau a l’Oficina Antifrau i a la Sindicatura de Comptes per la contractació d'un servei especial de recollida d'escombraries aquest estiu i per unes obres de les caves Jaume Serra que ja fa anys que s’arrosseguen. Poca conya!

Carai per haver-los tingut de socis i companys de govern van forts!. Amb socis com aquest no calen enemics.

Les irregularitats denunciades venen d’ara?

El govern òbviament ho desmenteix i assegura que té a disposició tots els informes tècnics i jurídics que justifiquen les accions realitzades que i l’oportunitat i necessitat de fer-les, i a més, expliquen que han passat per les corresponents comissions informatives de les quals ambdós regidors han format part i per tant en són coneixedors. Des d’aquí i sense conèixer a fons els temes denunciats tot fa pensar que una discrepància que era perfectament gestionable, només que com a govern en parlessin, s’ha convertit en insalvable perquè a l’ala d’aquest govern ja hi havia plom de feia temps. 

L’alcaldessa però no s’ha tallat i ha estat contundent: “Ens acusen d'irregularitats infundades per haver donat resposta a la situació complexa en què ens hem trobat aquest estiu amb la recollida de la brossa, una situació que vaig voler entomar personalment després de la negativa constant de la regidora a buscar-hi solucions. Com cada any s'ha contractat un reforç del servei de recollida per donar resposta a l'augment temporal de la població i el consegüent augment de residus. Si l'any passat es va signar, no s'entén que aquest any no es volgués fer”. I encara va més lluny i carrega contra la suposada negligència de la regidora Jofra responsable del tema de la recollida d’escombraries: “Aquest reforç urgent estava més que justificat per l'acumulació de brossa a l'espai públic i per raons de salubritat pública. Clama al cel que Marta Jofra es negués a veure-ho i a buscar solucions per resoldre aquesta situació.

Vaja que bé a dir que hi havia una certa incompetència per part de la responsable del tema escombraries No es queda curta la primera regidora.

Cert és que el tema de la recollida ha generat una certa polèmica sostinguda en el temps ja fos per la manca de contenidors, la brutícia generalitzada a l’entorn dels mateixos contenidors, i aquí segurament la ciutadania també hauríem de fer una cert mea culpa, i també el fiasco administratiu de la proposta de  recollida porta a porta que ara sembla que si que hi ha voluntat d’arribar a consensos, Mai és tard per rectificar encara que sigui per necessitat numèrica.

No creiem que les denúncies tinguin gaire recorregut ni que els tribunals en facin cas i fins i tot sembla que ni ho acceptaran a tràmit i tot plegat fa un cert tuf a baralla de pati d’escola.

I pel que fa al tema urbanístic más de lo mismo, alguns regidors que no són del govern afirmen que el que diuen els no adscrits no és correspon a la veritat del que passa i que la denúncia és interessada .

Res, que el govern es trenca per allò de que hem deixat d estimar-nos i per comptes de trencar civilitzadament ens disposem a fer-nos fer la punyeta.

Però vaja trancar el govern d’aquesta manera fa pensar que hi ha mar de fons, i com que sabem (suposem) que aquests regidors no adscrits no es tornaran  a presentar -O sí, ep! coses més estranyes hem vist- doncs ja ho diu allò de “por el tiempo que me queda en el convento me ….. dentro”.

Però vaja amb socis així no cal oposició ja s’ho fan tot ells mateixos.

Tampoc passa res però, queden sis mesos llarg perquè entrem en la dinàmica de les eleccions municipals i ningú ara està per aventures que no tindrien cap garantia de tenir una versemblança prou sòlida i que segur que podria generar situacions imprevisibles. I ara en precampanya ningú se la juga.

Però la descomposició del govern il·lustra una mica les batzegades d’aquest govern que va començar, com tots, amb somriures i acaba amb cop de porta i llançant-se acusacions pel cap i ja se sap que en les ruptures la culpa no és unilateral. Tots en son responsables.    

I posats a demanar estaria més que bé que en les properes eleccions municipals quedés clar abans de la jornada electoral per part de tots els partits quins pactes seran possibles i quines són les línies vermelles que es traçaran, perquè això també pot decantar el vot. Després els números, les circumstàncies hi diran la seva.

I naturalment apel·lar a que quan es busquin socis es busquin una mica més solvents en el pacte.