Adoradors del cafè

Un tema moral. La peresa, en aquest cas pintada per José Alcázar Tejedor el 1882. Aixxx, havia de ser una dona… L’home devia pensar: peresa, mandra, droperia, galvana, apatia, desgana, ganduleria, mol·lície, vagància… totes em surten en femení. Don José va concloure que la mandra era dona quan en realitat la major part dels desvagats han estat homes clavats a la cadira del bar, no pas les seves dones. Ja se sap, des del pecat original que la condició femenina ha estat sospitosa. A veure, que si aquesta és mandrosa és perquè s’ho pot permetre. Ja se la veu! Piano, roba bonica i cara de poques preocupacions. La mandra és un pecat per a alguns i un luxe per a altres.

Però si la ganduleria és pecat, el cafè és una beguda de santedat.

El sistema educatiu català se sustenta sobre milers d’hectolitres de cafè. No tenim les dades quantificades sobre el número però l’observació al llarg dels anys em permet afirmar que el cafè és el petroli de l’educació escolar, la sang del sistema. Sense cafès, bona part dels claustres de professors de Catalunya s’apagarien com els seus equips quan no funciona el wifi. La vocació, la professionalitat, l’ofici, les ganes, la motivació, tot, absolutament tot es concentra en una tassa de cafeína rere l’altra des de quarts de vuit del matí fins al migdia.

Al 2017, Cafés Orus va publicar una enquesta que recollia quines professions consumien més cafès. D’acord, al capdavant infermeria i medicina. No es pot competir amb ells. Les seves jornades, els seus torns, les seves guàrdies els converteixen en uns xucladors de cafès imbatibles. Ocupen els dos primers llocs del podi amb tots els honors. El bronze és per al personal d’hosteleria. Suposo que alguna cosa hi ha també d’horaris intempestius adobats amb disponibilitat. En un hotel, sembla que sempre has de tenir un cafè a l’abast. Els mestres ocupàvem en la citada enquesta un meritori vuitè lloc. Sense torns nocturns! sense guàrdies! Amb un horari rutinari i unes vacances mitològiques aconseguim un vuitè lloc amb gust de victòria. I espereu, perquè el conseller Cambray properament retocarà els horaris escolars (ja són els més extensos d’Europa) i facilitarà la conciliació familiar obrint els centres vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana, dotze mesos l’any. Conciliació ben entesa i amb un biaix feminista claríssim (així és com se’ns vendrà) No falta gaire per a que millorem els resultats i ens col·loquem en posicions de podi. Ànims!

El cafè ens aixeca del sofà i ens porta a índexs de productivitat de dimensions asiàtiques. Tot i que no s’acaba d’entendre com una colla de professionals universalment coneguts per la seva droperia i pel fet d’estar únicament i exclusiva preocupats per mantenir els seus privilegis poden sentir necessitat d’activar-se en algun moment. Si tothom sap que no foten res! Oi? I en canvi, arribem esgotats a casa. Pregunteu a qualsevol conegut vostre del gremi com arriba ara aquests dies d’inici de curs. S’adormen així que s’asseuen, no poden més, cauen rendits. Si no fos pel cafè… el col·lapse.