Una reflexió a propòsit de ‘Rituals elementals’

Cal celebrar l’aparició del llibre Rituals elementals. Enigmes, llegendes i tradicions (L’Albí), de l’escriptor, professor i activista cultural Josep Maria Solà (Calaf, 1961), que, com molts lectors recordaran, ja ens va donar mostres del seu interès per mites i llegendes, en aquest cas, clàssiques, amb la seva novel·la Llibre de les quatre metamorfosis (1997). Posteriorment, la seva activitat intel·lectual s’ha prodigat en l’assaig El somni de Grècia (2006) i en els reculls Històries de Calaf (2008) i Un salt al blau (2016). Solà, fundador i membre del consell de redacció de la Revista d’Igualada, és també membre del col·lectiu literari Lola Palau en memòria de Dolors Palau, la primera esposa d’Alexandre de Riquer, nascut a Calaf. Una dada a tenir en compte, ja que mostra una especial sensibilitat envers aquells que ens han precedit.    

Vivim immersos en dies amnèsics, aigualits, fats, sense la fosforescència que imanta la vida de l’ànima. Per aquest motiu, és d’agrair la publicació de llibres com Rituals elementals, de Josep Maria Solà, que cal situar en la genealogia dels nostres costumaris. En el moment en què es corria el risc de perdre una saviesa mil·lenària com són els rituals i costums que durant segles havien alimentat la vida espiritual i el pensament humà donant un sentit transcendent a la vida de cada dia, tant en el treball com en la festa, etnògrafs i folkloristes com Joan Amades, Ramon Violant i Simorra i Valeri Serra i Boldú i, més recentment, Joan Soler i Amigó, van posar-se mans a l’obra per recuperar i reescriure els nostres rituals, costums i tradicions explicant no només el seu origen sinó la seva significació simbòlica, ja que els rituals són símbols en moviment.  

Arribats en aquest punt, s’imposa la reflexió i preguntar-nos per què necessitant psicològicament les pautes i el sentit existencial que ofereixen els rituals, una suposada mentalitat progressista els refusa, tot i que en la seva versió laica, obviant la seva significació espiritual, els celebra. Creiem, com diu Raül Garrigasait al pròleg del llibre de Josep Maria Solà, que tan moderns o postmoderns com som, ja no som com aquells que van traçar les línies de la nostra cultura? A la vista de la història dels últims dos segles en què s’ha volgut fer regnar la deessa Matèria vestida amb la tècnica més sofisticada, no crec que es pugui assegurar que humanament hàgim avançant tant. Quan un es perd pel camí ha de caminar per les seves pròpies passes per recuperar l’orientació. Hi veia clar, el poeta Baudelaire, quan va escriure: «El més gran triomf del diable és de fer-nos creure que no existeix». Molt bé. Potser no com a persona, però com al personatge que s’encarna en alguns és indiscutible que existeix.   

No hi ha progrés, evolució, sense regeneració en la vida orgànica i, per descomptat, regeneració en la vida espiritual. La regeneració de la vida en les quatre estacions de l’any, és justament el que mostren els rituals de passatge en les seves etapes des del naixement fins a la mort, l’últim passatge, o els rituals que se celebren al llarg de l’any, com ara els solsticis: Nadal i Sant Joan, o els equinoccis: Pasqua i Tots Sants: l’oportunitat del renéixer de l’ànima.

Creien els antics perquè ho havien observat: la vida no els passava per sobre sinó que en vivien tots els accidents, que, tal com ja s’exposa al llibre La Taula esmaragdina, tot en la vida té correspondència, tot ens fa de mirall, començant per aquest principi: «Com és a dalt és a baix; com és a baix és a dalt», dividint els fenòmens en tres plans: el físic, el mental i l’espiritual, i que la psicologia més avançada ha adoptat amb l’anomenada psicologia transpersonal, que contempla l’ésser humà en la seva triple dimensió.

Josep Maria Solà, que ha treballat els textos que integren Rituals elementals a foc lent, amb un verb tan exquisit com amb arguments ben documentats i amb un munt de referències cultes i literàries que apuntalen la narració, ofereix al públic del segle XXI un llibre que té com a objectiu «fer una mica de llum en algunes zones del pensament humà (i fins i tot més enllà) que, per habitud o per mandra, han quedat sovint embolcallades d’obscuritat, boira i tenebrisme».

El que no se sap, o s’ignora, en efecte queda en una zona d’ombra. També és cert que a vegades la llum que prodiguen els sabers antics s’han hagut de preservar a les catacumbes per tal de protegir-los de foscors encara més negres com tiranies, barbàries, guerres. Aleshores aquest llegat espiritual dels ancestres ens ha aparegut com aigua de maig de forma no evident en una lectura plana, però sí en una lectura profunda a través de la simbologia que es mostra a través de mites, històries, llegendes i rondalles populars, veritables tresors de la saviesa humana.

És un goig llegir, per exemple, com ressonen en les profunditats de l’ànima les festes del solstici d’hivern com el Nadal o els Sants Innocents, o el significat del ram d’or: el vesc que ens regalem per desitjar-nos sort i que entronca amb els rituals dels druides. I és que la tasca de Josep Maria Solà és volgudament interdisciplinària: «cultural, poètica i literària», com escriu al seu pròleg.

Dividits els textos en les quatre estacions de l’any en la primera part del llibre, i en la segona part en els textos que s’apleguen a: Sobre bruixes, diables i altres marques de boira (entre els quals hi ha una aproximació a les bruixes i fetilleres, al mite del comte Arnau, als bàrbars del nord, al secret de la maçoneria, als misteris d’Eleusis o al príncep de les tenebres), a Rituals elementals Josep Maria Solà poua en tot allò que relliga terra i cel, matèria i esperit. El professor Solà beu en les fonts clàssiques i tradicionals, s’inspira en les capes més sensibles de la cultura que ens ha conformat segle rere segle com a éssers humans d’ençà que vam començar a enterrar els nostres morts, a elevar altars i confegir oracions, a donar-nos una vida moral a través de la periòdica regeneració espiritual. A altra cosa no indueix el ritual cristià de la penitència, per exemple, o els dejunis purificadors de la Quaresma abans de celebrar la Pasqua de Resurrecció que cantem, joiosos, en les Caramelles. Rituals elementals, rituals bàsics, rituals fonamentals que ens acompanyen i il·luminen en el camí de retorn a l’origen perquè l’ànima sempre s’enyora de la seva Font primigènia, que per la seva significança transcendent escric amb majúscula.