Dos mestres per aula

Contra el tòpic que adjudica tota la seriositat i professionalitat als nòrdics, el mestre Jan Steen pinta aquesta escola per a nens i nenes el 1670. A alguns, avui dia, el fet que hi hagi dos mestres per aula els sembla d’una modernor enlluernadora i una solució fàcil per a la major part dels problemes a l’aula. No sembla ben bé així en el quadre. En el més pur estil mediterrani, un dels adults fa la feina -la dona, no podia ser d’altra manera- mentre l’altre passa l’estona ocupat en les seves coses. Els nens i nenes no reben una atenció millor que si estigués la mestra sola, de fet, aquell estaquirot molesta. La quitxalla li ha arribat amb les seves mancances i la seva diversitat -ben evident- i ella fa el que pot. Els va cridant a la seva taula i els ajuda a llegir. És difícil fer alguna cosa més, les retallades li han deixat la classe reduïda a les quatre parets.

D’aquí a una estona, l’estaquirot es queixarà que la canalla fa massa soroll, que allò és un desori. Com que el soroll no minvarà per més que insisteixi a la senyora i, a més, porta ressaca del dia abans, començarà a escalfar-se el cap amb mètodes i didàctiques per revolucionar el fet educatiu. Amb l’agudesa que ja se li veu a la mirada, diagnosticarà que la mestra no és prou competent, que la culpa d’aquest desordre és dels seus mètodes antiquats i de no saber motivar els seus alumnes. A la tarda, a la taverna, parirà una nova metodologia basada en els últims avenços i afirmarà que el saber està sobrevalorat, que no cal saber tantes coses. Mireu-lo a ell! Ha arribat on és sent un dropo illetrat! Es convertirà en un gurú pedagògic i com les autoritats competents del poble comparteixen amb ell taula a la taverna, no trigaran ni cinc minuts a posar per escrit les seves grans ocurrències. Està a punt de néixer la primera llei educativa, quina emoció! La primera!

Com totes les seves successores, la llei serà el producte de l’optimisme desmesurat que dona la cervesa beguda en grup. Es decretarà que els alumnes aprendran els sabers bàsics però no gaire més, no fos cas que l’avancessin. Que ho faran amb alegria i sense destorbar gaire. Que la mestra, aquesta irresponsable que no és capaç de mantenir l’ordre, haurà de fer uns cursos de formació, unes programacions detallades i una memòria de les seves activitats. S’ha acabat això de tenir gent a les aules sense saber què hi fan! Colla de dropos! Sempre estan de vacances! L’any vinent, quan la llei entri en vigor, la classe serà la mateixa, però veurem la mestra en un racó escrivint, sola, d’esquena als alumnes per poder complir amb les exigències de les autoritats.