L’educació de la Verge

De vegades, allò que es presenta com la innovació més rabi¨üda resulta ser més vell que l’anar a peu. Quan Guido Reni (1575-1642) pinta l’educació de la Verge posa al centre del procés educatiu, precisament, a l’alumna. Aquí la tenim. Una aprenenta que sembla que més aviat està impartint alguna lliçó. LOMLOE en estat pur. De fet, no trobarem l’educador -a veure, qui és el guapo que es posa a fer de mestre a una persona de concepció immaculada- es tracta d’una veritable situació d’aprenentatge en grup.

Situar l’alumne al centre del procés educatiu és un bonic eslògan, malgrat no tingui cap significat. Si l’alumne és al centre i l’educador ha de formar-lo, no hi ha cap criteri fora del mateix alumne per fer-ho. L’educació es torna un dilatat espai de temps en què observem el creixement de les criatures sense destorbar gens ni mica la seva individualitat. I clar, l’experiència ens diu que cap d’ells va néixer immaculat, ni savi, ni competent. Llavors intentem ensenyar alguna cosa que l’alumne no té i patam! Automàticament el que està al centre del procés educatiu és un contingut, un coneixement i no pas l’alumne. Però és que aquesta és l’única manera que existeixi un “procés” i que aquest procés sigui “educatiu”. Canviem d’àmbit: en el centre d’un procés gastronòmic hi hem de situar l’esqueixada de bacallà. I portar els nostres comensals fins a una experiència sublim. Si poséssim el nostre convidat al centre del procés gastronòmic el deixaríem lliure a la cuina i que perpetrés el que li plagués. El nostre paper serà el d’aplaudir qualsevol ocurrència com a resultat de la lliure expressió del jo. L’educador, en principi, acompanya l’alumne fins a alguna realitat mental que no posseeix, i després una altra, una altra… Però acompanyar-lo cap a si mateix té poc sentit i, a més, ni en sabem ni potser val gaire la pena.

A més, ara que qualsevol saber atresorat per la humanitat resulta prescindible si no ens posiciona en un mercat, ara que triomfa la fal·lera neoliberal de preparar la canalla per al món del treball, no sembla que situar l’alumne al centre del procés educatiu els prepari gaire bé per al seu futur. No conec cap empresa que posi els treballadors al centre dels seus interessos. I la veritat, em sorprendria molt que d’aquí a uns anys fos així i les empreses elèctriques repartissin els seus beneficis entre els seus treballadors a parts iguals perquè els tinguessin al centre del seu procés productiu.

No obstant, la instagramació educativa agraeix aquesta centralitat de l’alumne, aquest enquadrament tan fotogènic com el que va emprar Guido Reni. Avui dia es titularia “aprenentatge entre iguals” tot i que res podria ser més fals.