L’Amic d’Esteve Miralles

Els personatges d’El meu Amic (Angle Editorial), d’Esteve Miralles, presenten una gran complexitat interior com diàfana és l’escriptura de l’autor que transporta al lector el món enrevessat en el qual viuen tant si l’entenen com si no. Per aquest motiu anoten en un diari les seves circumstàncies, ja que veure’s des de fora ajuda a comprendre i a comprendre’s.

L’observació és pròpia de la filosofia i de la història, mester que a El meu Amic es narra principalment a través de dos personatges: el Pare de família i l’Historiador en crisi, noms en abstracte per als papers que representen en aquesta novel·la que podria qualificar-se de faula, no pas perquè hi hagi res inventat, ans al contrari, el relat té molta base en fets reals, sinó per haver narrat a través d’una faula el que són històries d’una actualitat que comprèn els últims quaranta anys.

L’Amic del narrador ha desaparegut i el seu amic: l’Historiador en crisi, en busca les traces que va escrivint a mesura que va trobant que, tant ell com el seu pare, són víctimes d’aquelles conductes mafioses i abusives que fan la vida impossible a la gent honrada, ja que, com sap la saviesa popular, es pot fer mal als bons perquè els dolents no se’n deixen fer, més aviat són els que fan el mal.

És molt simple, dit així, però les conseqüències de les diverses formes del bullying en la vida de les persones són paoroses. Patir intimidació, assetjament laboral –el Pare de família- i xantatge emocional -l’Amic-, són actituds tan antigues com el temps, si bé el narrador –l’Historiador en crisi- situa l’acció en un present amb referències als anys vuitanta del passat segle XX, que aquí no van ser tan idíl·lics com ens els han volgut pintar. Quan dic aquí vull dir el nostre àmbit social, polític i cultural, una atmosfera infectada amb les pràctiques corruptes que ara s’ha anat destapant i ens han omplert el cor d’amarguesa en sentir-nos estafats, manipulats, maltractats, uns en l’àmbit privat, la majoria en l’àmbit col·lectiu.

Però, és clar, s’ha de sobreviure i lluitar tant com es pugui per tal d’assolir una vida digna. Els personatges amb aquest tremp que transiten la novel·la s’hi apliquen en la mesura de les seves capacitats i límits, de manera que els lectors ens sentim identificats en aquesta lluita per la dignitat dels qui la història ha situat per sota del poder de personatges tan negatius i sinistres com l’Home de goma, el Gos de l’Home fort (que és pitjor que l’Home fort), o malèfics com la Poeta incapaç (metàfora de la persona incapaç per a cap mena d’elevació espiritual).

Tots en coneixem, d’aquests personatges que violenten les nostres vides, i en més d’una ocasió el lector pot pensar que hi ha alguna cosa coneguda o viscuda de molt a prop per part del narrador de la història del Pare de família vexat per un sistema empresarial de conductes infames, així com sent pròxima la història sentimental malaguanyada del fill, l’Amic desaparegut. Amb mestria, Esteve Miralles eleva a categoria les històries d’aquestes víctimes d’un sistema capitalista fins i tot en la ment de gent que es creu d’esquerres, però actua de manera feixista, tan pròpia encara en els nostres dies, o potser més i tot, ja que la contenció moral és cada vegada més petita i l’abús de la mentida és tan generalitzat que costa de veure la veritat que, d’altra banda, fa por denunciar per por de represàlies en forma de mort social. Ara que no es pot anar pel món amb un trabuc i tot es fa sense que es noti. Esteve Miralles ha escrit sobre la nostra condició actual posant el focus en què no és gratuïta: aquesta situació té pare i mare, el franquisme està enquistat i el món global és materialista i s’imposa a través del poder.

El meu Amic és l’Amic en sentit tan real com arquetípic, és l’Amic de l’autor tant com ell mateix és el propi Amic com és l’Amic de la bona gent que mira de defensar-se dels Homes foscos i els Homes de goma, i de les Dones neutres i dels Advocats del clan. Esteve Miralles ha escrit una gran novel·la sobre les fosques maquinacions del poder per tal de perpetuar-lo, ja sigui a petita o a gran escala, la seva injustícia i extorsió arriba a tots els racons. Potser no ens en podrem defensar del tot, d’aquest bandidatge, però almenys fem per adquirir consciència de la seva realitat, ens ve a dir a través d’un excel·lent treball literari el narrador d’El meu Amic.