Anna Murià, viure, escriure

Edicions Saldonar acaba de publicar Anna Murià, viure, escriure, el llibre fruit de les entrevistes que Quirze Grifell va fer a l’escriptora entre els anys 1989 i 1991. El text resultant es va publicar l’any 1992 amb el títol Anna Murià, àlbum de records.

«El llibre no ha perdut vigència», escriu D. Sam Abrams al pròleg que acompanya aquest text «restablert, ampliat, corregit i anotat». En efecte. Mercès a l’edició i les notes que hi ha fet D. Sam Abrams, els nous lectors d’aquest llibre-entrevista s’informen de dades substancials que fan més diàfana la trajectòria humana i literària d’Anna Murià (1904-2002), de qui en aquests moments, a vint anys de la seva mort, s’està redescobrint la seva vàlua.

En la lectura de les respostes a les preguntes de Quirze Grifell, Anna Murià es mostra tal com era: lúcida i reflexiva, era tan assertiva com cordial. Així, tant el relat de les seves experiències vitals com els seus pensaments amb criteri queden ben reflectits en un diàleg generós amb el periodista. A Anna Murià, viure, escriure, trobem un autoretrat ben fidel d’una escriptora amb caràcter i talent. «Queda al descobert el caràcter de l’autora i tots els fenòmens que van intervenir en la formació de la seva personalitat, com ara la família, l’educació, l’entorn social, el món del treball, el compromís polític, la vocació artística, el feminisme, el matrimoni, la maternitat, l’exili francès i americà i un llarg etcètera», escriu D. Sam Abrams.

Remarco aquí l’expressió diàleg generós amb el periodista perquè Anna Murià, més enllà de les dades històriques de la seva biografia que donen per a la seva recreació en una bona novel·la o en un bon documental, era la seva actitud despresa i sense posa la que la feia una interlocutora de gran qualitat humana.

Al final de la lectura d’Anna Murià, viure, escriure, els lectors quedaran fascinats per una figura de relleu tant en l’àmbit cultural: una donassa (l’expressió és de Marta Pessarrodona com a contrapunt a la planiana homenot) del món de les lletres, així com en l’àmbit de la història política recent. De la mà de l’escriptora ens fem càrrec del que D. Sam Abrams en diu «les tres vides d’Anna Murià»: «La vida primera a Barcelona abans i durant la guerra. La vida amb Bartra a l’exili i durant els primers anys del seu retorn definitiu a Catalunya. I la vida després de Bartra». El poeta Agustí Bartra va morir l’any 1982 i Anna Murià moriria, nonagenària, vint any després.

Completa l’edició d’Anna Murià, viure, escriure, un escollit recull de textos d’Anna Murià, una cronologia de la seva vida personal i literària, i una relació de la seva obra publicada. Anna Murià és una autora clàssica contemporània, una escriptora de valor indiscutible en el panorama de les lletres catalanes. Aquest llibre ara publicat invita a rellegir-la o a descobrir-la, tant per l’atractiu de la seva afuada sensibilitat com pel gust per l’experimentació literària a l’hora d’escriure els seus contes i narracions, així com per la seva gran capacitat d’observació i anàlisi de la realitat, un exemple exquisit de la qual es troba al seu llibre Reflexions de la vellesa.