La ‘brama’ del pressupost

La brama del cérvol és un dels millors espectacles que podem viure als nostres boscos. A mitjans de setembre fins a mitjans d’octubre es pot viure l’experiència. Durant aquest mes i un sol cop l’any els cérvols en el període de zel és  un període frenètic i en batalla oberta amb els altres mascles del seu territori per aconseguir reproduir el seu llinatge entre les femelles del grup. Utilitzen tot tipus d'estratègies com marcar els pins amb les banyes, furgant la terra i deixant el seu rastre, lluitant acarnissadament a cops de banyes o organitzant aquests grans concerts al capvespre fins ben entrada la nit (extracte d’un fulletó informatiu). La brama és doncs un espectacle sonor que ben segur que ens impressionarà. En plena tardor els experts naturalistes ens ofereixen informació i documentació d’un del que diuen és un espectacle sonar més espectacular de les nostre muntanyes. El cérvol mascle brama i marca territori i procura allunyar competidors per poder trobar parella de ball.

Bé doncs també a la terra baixa a la tardor és comença i es produeix la dansa de la “brama del pressupost”, el partit que governa, ara amb una minoria absoluta, procura emetre els seus cants, crits i crides a la consciència, el bé del país i altres retòriques per veure a quin altre partit pot seduir per poder començar el ball de l’aprovació dels pressupostos- Primer marca territori amb les xifres que presenta i fixa les seves condicions davant els altres.

De moment el grup que governa, ERC, ja ha fet alguns passos i sap quina parella li aniria bé, però sembla que ara les possibles parelles fan pagar car el possible acord. S’obren negociacions a totes bandes però algunes d’aquestes  no deixen de ser pures escaramusses tàctiques condemnades des del primer moment a no reeixir si és que al final no queda ningú més. La necessitat fa espavilar

El govern i el grup que li dóna suport s’han enganxat amb loctite als escons i la consigna de resistir és vèncer com a lema de vida. Segueixen entestats en governar sols, petit qui peti, malgrat la minoria que tenen i les derrotes successives per acció o per omissió que van tenint al Parlament, la frase de que ara no convenen eleccions en el frontispici de qualsevol discurs (segurament deu ser correcta) però tenir el país paralitzat per la minoria aclaparadora del govern tampoc ajuda gaire a dinamitzar els mecanismes de progrés del  país.

Just havia començat el ball pressupostari la parella de govern es va separar i ara, el que es va quedar al casa (la dels Canonges clar i el Palau) li diu al que ha marxat que li aprovi els comptes que són els que havien preparat junts, i clar el que marxat li diu amb raó que “tururut!“, nanai del Paraguai, que ara ells tenen les seves pròpies xifres i si volen que es posin d’acord, doncs a negociar!. Però encara no n’hi ha prou per completar el trio guanyador. CUP? Ni parlar-ne. Comuns? Ja en tenen ganes, ja, però clar han de posar unes condicions altes que es contradiuen amb les JxCat. I PSC que reclama el seu tros de pastís de negociació però encara estant vetats per Waterloo, ai no!. Per Sant Vicenç del Horts, per Junqueras. Encara sembla no ha purgat prou, no s’han reconciliat amb la societat catalana (amb quina?. Si van guanyar les eleccions). Alguns ja comencem a insinuar amb una certa maldat que el vicari i el rector han canviat de partit i el rector a més de direcció postal.

I així estan les coses.

Sembla que hi ha dies que avancen i altres que sembla que van enrere. L’orquestra ha anunciat aquell ball de la “yenka” (creat per Johnny & Charlie, ball i cançó infumable però que va tenir un cert èxit a la prehistòria tocat amb una melòdica, Inofensiu) i així van. Endavant, endarrere fins a veure si es possible trobar una majoria de pressupost. I segons quina sigui la majoria cauen com el dominó Barcelona i l’estat.

I la lletra era també premonitòria

Izquierda, izquierda,

Derecha,derecha

Adelante, detrás,

un,dos, tres

Ara intento pactar amb la dreta, ara festejo l’esquerra perquè m’ajudi...

La “cosa” avança lentament. Ep! si no hi ha acords més loctite a la cadira i a prorrogar les xifres que d’això també han viscut altre governs, encara que llavors la progressiva degradació seria exagerada.

Si no fos perquè parlem del pressupost tot plegat faria riure, però és que el pressupost és la llei més important de l’any parlamentari i perquè l’exercici pressupostari és l’exercici de retornar a la ciutadania una part important de la seva contribució a la caixa comuna. La contribució de tots i totes constitueix l’element clau per poder desenvolupar les polítiques que configuren els serveis, les opcions concretades en determinades polítiques.

Els governs administren els recursos que venen de les aportacions, via impostos, que hem fet tot plegats –bé sempre hi ha qui pretén escaquejar-se de pagar- i ho fan en funció d’unes prioritats polítiques explicitades en els seus programes electorals. El debat pressupostari és també un debat d’aquestes prioritats i d’aquests pressupòsits polítics a la recerca d’uns mínims comuns que permetin tira endavant les xifres i la seva distribució. El compliment del mateix ja és una altra cosa.

Ja sabem que fer un pressupost no és fàcil. Gestionar ingressos i despeses que satisfacin a tothom és una tasca faraònica, gairebé impossible.

Les administracions fan mans i mànigues per intentar fer equilibris a voltes impossibles.

I després encara hi ha la lectura posterior.

S’han complert els pressupostos?

L’any passat, per exemple, l’Estat només va executar el 35% de la inversió prevista. I aquest any, en els sis mesos primers les xifres són encara més baixes de compliment. I clar la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, es posa guerrera afirmant que les dades suposen la mostra clara del «menyspreu del Govern espanyol als catalans». Plaja ha assenyalat que els ciutadans que viuen a Catalunya «no es mereixen un Estat que els abandoni». Gràcies Patricia per vetllar per nosaltres .

Però vet aquí que ara s’han conegut les xifres d’inversió que ha fet el Govern de Catalunya en base al que havia provat. I aquesta només arriba al 32,1% de les inversions previstes.

I ara. Que dirà la portaveu? El menyspreu del govern de la Generalitat als Catalans.....

El tema està embolicat. A veure si espavilen una mica...

La brama es cada cop més eixordadora...