L’excel·lència que ens segrega

Cada comunitat autònoma tindrà un o diversos centres d’FP de caràcter “excel·lent”, ho llegeixo a La Vanguardia. No puc evitar anar a consultar la font perquè els ulls se’m surten de les òrbites, el pel de l’esquena se m’ha eriçat com un raspall de piscina i l’adrenalina surt bombada a pressió com si fos dins un gasoducte alemany amb origen als Alps. Ho he entès bé? Doncs sí. A la pàgina web del Ministerio hi ha tota una parafernàlia burocràtica per la qual es crea la xarxa estatal de centres d’excel·lència de formació professional. Eh! D’una pulcritud democràtica excelsa, una netedat en els procediments gairebé litúrgica! Pots presentar-t’hi! Lliure! Tinc un euro, qui el vol? A veure? Què fas tu? Ui, no ho sé, aquest altre projecte sembla més cuqui. Ai, sap greu, però és que el director d’aquest centre és amic meu.

I a veure, a tu què et passa? Se t’ha posat malament el dinar o què? Sempre has de pensar negativament? Que hi hagi centres d’FP excel·lents és bo, no? Millor que n’hi hagi que no que no n’hi hagi. I en aquest punt és quan em ve una nostàlgia lacrimògena dels vells temps quan aixecàvem altars a Janus, el déu de les dues cares, endavant i endarrera, obrir i tancar, elevar i enfonsar. La vella mitologia romana tenia la seva gràcia.

Escriuré el titular d’una altra manera: El 95% dels instituts d’FP queden fora de qualsevol pretensió d’excel·lència. Us agrada? Ara el faré per a la premsa local: Per estudiar una FP excel·lent caldrà desplaçar-se, o una altra versió, L’institut del poble no tindrà recursos per assolir l’excel·lència. He dit el mateix, oi? Es veu que procurar una educació de qualitat a tothom no és un dret igualitari. Es veu que hi ha afortunats que podran gaudir-ne i altres que no. Es veu que el govern -que tant critica la doble xarxa escolar i tant acusa de segregació- establirà una doble xarxa d’instituts públics: els bons i els no tan bons. Els dotats amb recursos i els no dotats. Es veu que els nostres impostos es repartiran de manera desigual entre nosaltres, que no tots els alumnes tenen els mateixos drets. No anirem a la porta de la conselleria o del Ministerio a cridar que ens roben?

Crear una xarxa d’instituts excel·lents no és una inversió en educació, és la prova manifesta que no es vol invertir recursos en educació i que, per tant, es deixarà de banda la immensa majoria per centrar-se en una franca minoria, de la qual se’n farà la pertinent propaganda. Aquí no es multipliquen els pans ni els peixos, però tampoc es repartiran entre germans. Ara, dels dos peixos, un el posarem d’esquer i tots es barallaran per l’altre. Mentrestant, qui tira la canya es queda el pa.