Bonsais a manera d’històries exemplars

Amb Un bonsai dins meu (Editorial Aledis), Marta Pérez Sierra, amb un punt de condiment amb sal i pebre, però que no hi falti ni la mel ni les cireres, s’afilera en la tradició de les històries exemplars amb aquella gràcia, o de picardia, d’arrel popular pel que tenen de models o d’avís: ep, mira això. Històries amb un rerefons en el seu cas d’un costumisme urbà i fins i tot punk, que fan un bona amanida amb les històries tradicionals que ens han llegat els etnòlegs i que han fet les delícies de tantes famílies a la vora del foc en els capvespres d’hivern; o, en els dies d’oci i de platxèria, en reunions d’amics aplegats en un bell lloc vora la mar o als peus d’una muntanya, vetllades al voltant d’una taula ben assortida de bones menges on regna la complicitat i la bonhomia que encomana l’amistat i les ganes de passar-ho bé simplement amb picades d’ull i aquells jocs de paraules de doble sentit que provoquen tantes rialles i complicitats festives.

Amb la lectura del llibre Un bonsai dins meu, de Marta Pérez Sierra, que s’acompanya d’unes suggerents il·lustracions de Núria Saladrigas, de seguida ens venen al cap el clàssic Kamasutra, o el Decameró de Bocaccio, per la predominança de l’erotisme per una banda, i del sexe explícit per l’altra, com a eixos vertebradors d’uns relats en els quals no hi manca l’humor i aquell distanciament tan sa i necessari per veure’ns des de fora i riure de les nostres febleses i mancances, la qual cosa també permet vehicular la crítica, o la denúncia subtil, de certs comportaments que no per humans deixen de ser indesitjables, i fins i tot feridors per causa dels prejudicis. En aquests relats de Pérez Sierra (alguns per la seva comicitat en més d’un moment faran trencar de riure als lectors), els bonsais són figura d’alguna cosa que «socialment marca una diferència: un secret, una fòbia, una ferida», que creix a dins com a vegades creix una por, o una mania, o un fetitxisme, o un desig de joc, o de plaer, o de divertiment, que de tot hi ha a Un bonsai dins meu.

Amb una gran imaginació i mentalment empoderada d’un femení ben arrelat, Marta Pérez Sierra ha escrit «clar i català», sense prejudicis, un conjunt de petites històries que travessen les línees del políticament correcte quant a l’expressió del desig, de l’erotisme i del sexe com un dia van fer les veteranes Carme Riera, Olga Xirinacs i Maria Jaén, o les més joves Anna Carreras i Roser Amills, que acompanya l’aventura literària de Marta Pérez Sierra amb un pròleg que fa pendant amb l’epíleg de Rosa M. Arrazola.

I per què, la tria de la imatge d’un bonsai en aquests contes, alguns ben tòrrids com els d’Anaïs Nin o Marguerite Duras? Mestres d’un erotisme sofisticat són els escriptors japonesos Yasunari Kawabata, Junichirô Tanizaki i Yukio Mishima, sense oblidar Murasaki Shikibu, una dama de la cort japonesa que sense complexos va escriure la Novel·la de Genji. Cim de la literatura japonesa escrita al segle XI, l’autora excel·leix a descriure la passió del desig amb una gran, i genial, subtilesa.

Com la dama Murasaki, que es va anticipar cinc-cents anys a Cervantes amb una esmolada ironia a l’hora de narrar els tràfecs cortesans del príncep Genji, amb els seus petits relats puntejats amb alguns poemes pujats de to, Marta Pérez Sierra exposa per als lectors d’avui els tràfecs quotidians del nostre segle XXI que des que el món és món ens fan i ens desfan a través d’eros, la força poderosa que mou i crea la vida. És per aquesta força ígnia que venim al món i cada protagonista dels contes d’Un bonsai dins meu l’experimenta a la seva manera, únics com som, però amb la imperiosa necessitat vital de la connexió que ens lliga els uns amb als altres. I si en aquest festeig hi creix una seducció d’alt voltatge eròtic doncs molt millor, ja que la dansa eròtica és bella en els seus prolegòmens i ben plaent en els seus ritmes.