La taula perfecta

Aparentment, la taula de tres potes és perfecta. Mai la sentireu ballar quan hi estigueu asseguts. Però donat que a les taules, a més de estabilitat, els hi demanem també horitzontalitat, entendreu que, tot i que tinguin tres potes, només aquelles que les tinguin de la mateixa mida i en una posició convenientment simètrica, gaudiran d’aquesta horitzontalitat estable que les farà perfectes per escriure, menjar i tantes altres coses.

Quan, per la raó que sigui, hem d’incrementar el nombre de potes, la taula perfecta és més difícil d’aconseguir, entrant en joc la perícia del fuster. Que, posats a fer, no sols ajusta les potes perquè no balli la taula, sinó que les retoca perquè la superfície sigui perfectament horitzontal.

Ignoro si Montesquieu tenia algun avi fuster que li hagués inculcat la perfecció del tres a l’hora de fer taules, però quan va definir els poders de l’estat, va recórrer a aquesta xifra tot buscant-ne la perfecció. I ho feu definint els tres poders que calia tenir presents i establint la relació entre ells. El legislatiu, encarregat de discutir i acordar les normes o lleis amb que fer funcionar un estat, l’executiu, garant de fer funcionar l’estat tot seguint aquelles lleis, i el judicial, responsable de vetllar pel correcte funcionament de tot plegat. El primer personificat en les varies combinacions de cambres legislatives com ara els nostres Parlament i Senat. El segon transferit a un govern que trien les anteriors cambres legislatives. I el tercer, el judicial, en forma d’una estructura més o menys piramidal, rematada pel corresponent Tribunal Suprem, títol que ja implica una certa infal·libilitat que, si ho pensem una mica, grinyola amb l’idea de la taula de tres potes equivalents on reposava la monarquia que Montesquieu intentava millorar i consolidar.

Una idea que la revolució francesa va demostrar que, un cop descartat el poder absolut dels reis que feien i desfeien al seu gust, no tenia cap més alternativa que incorporar una quarta pota. El poble. Encarregant-li, bàsicament, el control aparent del poder legislatiu a través de les eleccions periòdiques que podien modificar-lo o ratificar-lo.

Però això, com ja he comentat, posa en perill l’estabilitat de la taula i, a més, no resol el problema preexistent de la horitzontalitat. Perquè el control en cercle dels models absolutistes -rei que controla el legislatiu que nomena l’executiu que tria el judicial que, en teoria, controla al rei- i que podria portar a una estabilitat modèlica, es trenca quan el poble, que ha ocupat el lloc del rei, ha de controlar uns jutges que, paradoxalment i per defensar la seva imparcialitat a l’hora d’interpretar les lleis, han estat revestits d’inviolabilitat i autoritat similar a la que tenia el rei i que, per mantenir el model circular, hauria d’haver anat a parar al poble, com encara demanen els àcrates.

És justament aquesta desconnexió del cercle entre la pota judicial i la pota del poble la que, al meu entendre, fa trontollar la taula. Donant prepotència provocativa al poder judicial i reduint el paper de la ciutadania a validar, de portes enfora, allò que altres estructures de poder alienes a la pròpia taula decideixen quan i on els hi plau. O algú té dubtes sobre el paper de l’economia, la sociologia, etc... en el funcionament dels nostres estats, pomposament definits com independents, i votacions, ampul·losament dites lliures i democràtiques?

Gràcies a això, hem vist com el nostre poder judicial ha anat més enllà de la seva funció -constatar l’incompliment d’una llei- i ha impedit al legislatiu votar una proposta presentada davant d’ell. I tot per culpa de l’entestament o la maniobra, no del poder executiu sinó d’un dels partits de l’oposició que s’aprofita ara d’una clàusula afegida per ell mateix quan tenia majoria absoluta. Una clàusula que, absurdament al meu entendre, exclou la majoria simple en les votacions d’un òrgan plural per definició.

Amb la cirereta del pastis d’haver-ho aconseguit amb els vots d’alguns membres amb el mandat caducat de fa anys. Talment com si un policia municipal ja jubilat, em multés demà al matí per una infracció de trànsit.