Tot el que puja baixa, o no

Hi ha un expressió popular que l’hem escoltat moltes vegades i potser fins i tot l’hem fet servir en ocasions: Tot el que puja baixa? (hi ha qui ho substitueix per una expressió també prou gràfica de que tot el que s’infla es desinfla). I no sempre hi ha una resposta única, ni cap resposta contundent. Depèn. Al voltant de la frase hi ha múltiples interpretacions i en situacions també força diverses. Cadascú pot fer l’exercici d’aplicar-la a fets quotidians de la nostra vida. Així sabem que si tirem algun objecte amunt ens caurà, que després d’arribar a un cim comença la baixada, que si pujo a un tercer pis i torno a sortir-ne per anar al carrer baixaré, i hi ha altres interpretacions algunes de més íntimes que ens estalviem (tothom se sap el seu), fins i tot hi ha alguna dita popular que ho representa molt bé; ser més tonto que pixar enlaire, ja se sap que si pixes enlaire acabes mullant-te, però la realitat és que ens trobem certament amb coses i fins i tot amb estats d’ànims que pugen primer i desprès baixen, altres que pugen i pugen i no baixaran mai i, encara altres que ni pugen ni baixen que després de pujar es queden planes.

Quan arriba el primer d’any i també això que de manera èpica i gràficament en diuen el general hivern (de moment enguany però més que  general el nostre hivern no arriba ni oficial xusquero, però ja se sap que  a partir de Reis és quan comença el fred de veritat (l'hivern verdader, pels Reis el fred primer) amb les dificultats que pot comportar en molts sentits ens arriben també els anuncis pertinents de les pujades de preus en tot l’espectre del consum i dels serveis públics.

Enguany tenim un cert respir ja que a partir del primer de gener han entrat en vigor les mesures per aturar la inflació i entre elles la reducció de l’IVA en molts dels productes de primera necessitat alimentària, L’ingrés obtingut per aquest impost serveix per proporcionar recursos a l'Estat. Sembla que hi ha hagut un sobreingrés que permet ara rebaixar i es proposen com impostos compensatoris el de les gran fortunes i a la banca.

El qui ven o presta un servei no es queda amb l'import d'aquest impost.

Doncs aquest sobrecost que aplica l’Estat per proveir-se recursos ara quedarà reduït o eliminat amb alguns productes alimentaris dels que diuen de primera necessita amb la voluntat de compensar les pujades que a traves de la inflació s’han produït.

Si mirem els rebuts que ens donen quan anem a comprar, hi trobem el preu a pagar i sumat ja el cost l’IVA, ara veurem si amb aquest impost rebaixem els costos o bé amb habilitat pròpia d’alguns distribuïdors apugen els preus abans  i automàticament el descompte, per petit que sigui, desapareix.

I per això la ministra del ram ja ha manifestat que faran una vigilància intensa i extensa per comprovar que realment els preus es rebaixen en descomptar-hi l’impost de l’IVA.

Els càlculs que fan els experts és que amb una comanda que estigui sobre els 40 € l’estalvi està sobre el 4%. Poc? (en el meu darrer tiquet 0,78€). Potser sí però com a mínim s’ha fet una rebaixa que acompanyada d’algunes ajudes molt concretes a les persones més  vulnerables pot ajudar, mínimament, a pal·liar en part les estretors de moltes famílies.

Però la rebaixa de l’IVA també ha  generat una certa controvèrsia entre els economistes i experts, ja que no hi ha unanimitat en que la supressió ajudi a la rebaixa de preus a les matèries que no en tindran.

Està bé però com element d’ajudar a la col·lectivitat però ja veurem si es possible que aquesta reducció o eliminació temporal pot ajudar de veritat i no acaba beneficiant a les grans distribuïdores que faran mil i una al·legacions per mantenir o, fins i tot, augmentar preus que faci inútil la desaparició de l’IVA.

L’exemple del que puja o baixa i es va repetint la seqüència, és especialment contrastat en el preu que paguen per l’electricitat les empreses que després ens la subministren, oscil·lació que apliquen al rebut, això sí, sempre a l’alça. Una d’aquets passades nits el preu va arribar a 0, una mica més i cobren per comprar electricitat. El problema és que els beneficis de les empreses no repercuteixen en baixes als usuaris del servei. Qui mogui la maneta de la producció acaba fixant el preu. I la maneta dissortadament no la tenen ni la controlen des dels govern que poden, això sí, com ja s’ha fet, posar topalls que es repercuteixen després a la baixa (poca sempre, que no sigui que l’accionariat se’n ressenti) entre els consumidors.

I si féssim la pregunta de què és el que sempre puja i mai baixa contravenint alguna de les lleis físiques, podríem anar dient coses, essent ocurrents i imaginatius però l’encertaríem de ple si responguessin que són els peatges de l’autopista del Garraf, que manté, com sempre, el record de pujada (i mai de baixada) en el peatges que depenent de la Generalitat de Catalunya no baixen ni de conya, encara que alguns del que ara manen fossin d’aquells partidaris del morro fort  del “no vull pagar”. El nou peatge de 7,79 euros per a l'any 2023 de l'autopista C-32 suposa un encariment del 7,3% respecte al 2022. Travessar els Túnels del Garraf costa 53 cèntims més que l'any passat. Per tant si hem de passar pels túnels ja ens haurem polit el que ens hem estalviat amb la supressió de l’IVA en productes alimentaris. Que hi farem!, tanta felicitat era impossible.

Un cop més el peatge dels Túnels del Garraf és el peatge que més s’apuja dels que depenen del Govern i encara ens queden més de quinze anys de pagament. Aquí no ha hi ha cosí de Zumosol disfressat de govern central que faci com a Madrid i es mengi les concessions ni cal tornar al dia de la marmota i explicar com de malament es va fer la concessió en el seu moment i la repercussió sobre els peatges, (justícia dixit). Es parla dels descomptes, celebrem-ho clar, però tampoc cal ser massa llest per intuir que el descompte que fan ja els paguem amb altres impostos.

En fi començant amb la pregunta recurrent de si tot el que puja baixa. Depèn  dèiem, però concloent també que el peatge del Túnels, depenent del nostre govern, no. I no s’espera que ho faci fins d’aquí 15 anys com a mínim.

Només ens resta felicitar als que passaren entre Cubelles i El Vendrell, aquets ho tindran gratuït. Paga tu, pago jo, quantes te’n fotries.