Parole, parole...

Entenc perfectament que els que ens governen ens vulguin fer arribar, més enllà de les felicitacions nadalenques i d’any nou, els seus pensaments i les seves reflexions. Encara vaig escoltar algunes de les lliçons que ens donava el M.H. Jordi Pujol (i després va venir la deixa), però aquí es va acabar la paciència. La resta de sermons ja ens els hem estalviat.

La intromissió per via televisada en el nostre espai ja em sembla fora de lloc, però vaja segurament és una de les tradicions polítiques que serveixen per marcar perfil i intentar convèncer-nos de la bonança de la seva gestió i de les seves polítiques. I els més agosarats a més es permeten criticar els altres grups perquè no es sotmeten a la seva voluntat apel·lant de manera impostada al bé del país.

Deu ser un problema nostre però cadascú es ben lliure d’escoltar el que li sembli mes adequat, el problema d’aquestes històries és que no hi ha el dret  de la interpel·lació, no hi ha un canal en directe que puguin anar posant el que ens sembla el que diuen o rebatre el que explica el “líder de torn“ o el President  que mana. Estaria bé que com en altres programes de la televisió per sota de la imatge de qui parla s’anessin posant i passant els missatges que el personal hi dedica, això previ filtratge no fos que el to dels comentaris pugés de to i acabés amb l’insult habitual. Tampoc es tracta d’això, simplement dir-li a qui ens reflexiona el que pensem del que diu poder-li contrastar altres propostes i rebatre’l en allò en que no hi estem d’acord.

Temps vindran en que serà possible. Llavors potser ja no es faran aquests discursos benintencionats (?) que els nostres presidents ens envien durant aquestes festes nadalenques.

Però de tots n’hi ha un que em sembla especialment prescindible. No l’hem escoltat mai, però és ineludible ja que si mires les noticies per la televisió el dia  de Reis junt amb les imatges de les diverses cavalcades amb més  espectacularitat, o dissortadament desgràcies que també n’hi ha, i les inevitables i simpàtiques imatges d’alguns nens i nenes desembolicant el regals dels Reis d’Orient ens apareix un altre rei vestit amb tota la faramalla de medalles, insígnies, entorxats, bandes, faixins i galons acompanyat del bo i millor de l’exèrcit i dels ministres i president vestits també de manera extraordinàriament rància semblant pingüins.

I què passa? Celebren la Pasqua Militar. Tot hi haver servit a la “pàtria” fa anys això de la pasqua sempre ho hem lligat a les mones i a les caramelles i si molt ens apuren al ciri pasqual. Ara bé amb l’afegit de “militar” resulta que és una celebració important per tota la casta militar. Es tracta segons hem pogut llegir al Web de la Guàrdia Real: La Pasqua Militar té una profunda tradició a la vida castrense espanyola. La seva celebració es remunta al regnat de Carles III, quan el 6 de gener de 1782 es va recuperar la localitat menorquina de Maó, que es trobava en poder dels anglesos. Com a expressió de joia, Carles III va ordenar als virreis, capitans generals, governadors i comandants militars que, a la festa de l'Epifania, reunissin a les guarnicions i notifiquessin en nom seu a caps i oficials dels exèrcits la seva felicitació.

D'acord amb allò establert al RD 913/2002 , sobre Representació Institucional de les Forces Armades, s'organitzen, per commemorar aquesta data, diferents actes presidits pel general o almirall que correspongui en aquelles ciutats designades com a seu d'aquesta representació, és a dir, La Corunya, Barcelona, ​​Cartagena, Rota, València, Sevilla, Santa Creu de Tenerife, Palma de Mallorca, Ceuta i Melilla.

De la mateixa manera, se celebra un acte similar a la ciutat de Maó.

O sia que celebren una victòria contra els anglesos i a Maó!. Extraordinari.

I clar en la celebració hi ha discurs de la ministra del ram i del Rei també.  Aquest cop el rei s’ha lluït reclamant més diners, més tecnologia i més flexibilitat operativa a l’exèrcit. Per demanar que no quedi, com que es fa la carta a si mateix pot tirar de veta

Per que? doncs perquè no gaire lluny hi ha una guerra i altre cop aquesta guerra serveix com a excusa per doblar les aportacions e inversions a les forces armades, "la importancia de invertir en Defensa para dotar de los medios necesarios al Ejército ante la amenaza rusa”. I ha destacat: “que el reto es conseguir una fuerza conjunta más moderna, eficaz, viable y sostenible"

És un posicionament fora de lloc del rei? Possiblement. Ja que segons ens han dit i repetit sempre és que segons el mandat constitucional cal que sigui neutral, però ja sabem que no ho ha estat mai, la memòria ens porta el 3 d’octubre, o al silenci sobre el conflicte judicial en que la seva intervenció hagués resolt el tema ja fa temps, però no, prefereix reclamar més diners per la tropa. No ens en sortirem, però almenys podríem reclamar que a més de la Pasqua militar es celebressin amb els mateixos honors -popularment ja es celebren- la Pasqua Florida i la Pasqua Granada de llarga tradició i en cada una d’elles el rei (mentre hi sigui) sortís (si pot ser vestit de civil) a fer un discurs fent una demanda tan explícita com la que ha fet ara reclamant més diners per la sanitat, l’educació o altres temes socials i per la Pasqua Granada doncs reclamant recursos per la gent menys afavorida i casa per tothom.

Potser compensaria i així justificaria molt millor la seva descansada i ben remunerada feina.

Mentre però seguirem sense escoltar-lo.   

Ja ho diu la cançó:

Paraules, paraules, paraules,

Escolta...

Paraules, paraules, paraules,

Si-us-plau...

Paraules, paraules, paraules,

Et juro que...

Paraules, paraules, paraules, paraules, paraules,

Només dius paraules que no em diuen res.