El relat de la vida que ens fa i ens desfà

Una de les coses en què potser tothom està d’acord és que els éssers humans som relat. «Necessitem desesperadament que ens expliquin històries. Tant com menjar, perquè ens ajuden a organitzar la realitat i il·luminen el caos de les nostres vides», afirma el novel·lista Paul Auster. N’estic certa, ja que, de nena, desganada com era, la meva mare em feia menjar explicant-me contes que m’empassava amb una gran curiositat.

Els contes clàssics i populars expliquen la peripècia humana de manera mítica o simbòlica, i des de Cervantes sabem que les novel·les a més de la narració d’una història a vegades s’hi fan aproximacions –tants caps, tants barrets- a les preguntes existencials de la vida. Però a fi i efecte que aquests relats mantinguin l’interès dels lectors, generalment s’inscriuen lluny de les històries felices, ja que més aviat atrauen les històries complexes, retortes, històries que mostrin el «caos» del qual parla Auster.

A Abans i després (Edicions 62), l’escriptora Roser Caminals (Barcelona, 1956), atenta sempre a la realitat de les relacions humanes i els seus conflictes, ha escrit una novel·la que parteix d’un fet real: un crim passional que va tenir lloc a la Barcelona de la postguerra. Un fet luctuós que a cada capítol es va dibuixant en el fil del destí. Com antigament havia fet Homer en el relat de la guerra de Troia amb les seves víctimes de les circumstàncies, l’autora va traçant les passes que desembocaran al fatal desenllaç de la història. Com en aquella epopeia tràgica, Roser Caminals explica la trajectòria de dues bessones idèntiques fins al punt de confondre’s, la qual cosa provoca les seves juguesques de nenes i adolescents. Però en la seva joventut precoç les seves vides agafen itineraris diferents, si bé de manera periòdica es van trobant en aquell punt immaterial, intuïtiu, de «saber», a desgrat de la distància física que les separa, què li està passant de significatiu a l’altra bessona.

En tot relat hi ha una història per anar resseguint, si bé en aquest cas són dos els fils argumentals que es van creuant, ja que les protagonistes són dues dones que en un moment de la seva vida fan una tria que les determina, encara que, en la seva identitat més íntima, les pulsions vitals són, com el seu físic, idèntiques. Aquest el nus de la qüestió que acabarà provocant el crim que traçarà un abans i un després en la seva biografia.

Cal ressaltar en aquesta novel·la el valor narratiu dels fets col·laterals i el bon dibuix dels personatges secundaris que prenen un gran relleu: la capacitat imaginativa de l’autora fa veure amb gran nitidesa tots els seus caires vius, com n’hauria dit Víctor Català, dels seus trets temperamentals, i per més que les vides de les protagonistes i els personatges secundaris s’hagin de moure en un «caos» -no desordre sinó manca d’harmonia-, tot té un sentit, ja que la vida humana sempre té un sentit des del moment en què s’explica, o és explicable en un relat com el de les bessones: un relat que va des de «l’abans fins al després» del fet en què es trenca de forma tan dramàtica el fil físic que les unia. L’agent provocador és la peculiar manera d’uns i altres d’entendre les relacions de parella, la gelosia i els intents no sempre aconseguits de l’emancipació femenina.

Gràcies a l’art literari, per comptes de veure un sol món veiem com el món s’amplia, es multiplica a través dels relats novel·lístics, a dir de Marcel Proust. A través dels impulsos bàsics, passionals dels personatges, veiem la seva evolució, o involució psicològica, en escenaris i atmosferes que presenten el món tal com és: ple de clarobscurs. A Abans i després hi ha més obscurs que clars, fruit de la nostra postguerra viscuda en barris senzills de Barcelona en paral·lel als anys de la segona guerra mundial viscuts en una de les seves cares frívoles: l’exili, o refugi a Estoril, d’una decadent aristocràcia europea. En un vaivé de contraposicions en els caràcters dels personatges, Roser Caminals amplia amb frondosos registres entre costumistes i sociològics l’argument central d’Abans i després. Amb aquesta nova novel·la, una vegada més l’autora consolida la seva veu en el panorama literari català.