Vull ser artista!

Acaben de sortir publicades les dates per a les preinscripcions i matrícules del curs 23-24. És una part del ritus anual de caràcter purament administratiu però que es converteix en fonamental per a les escoles concertades -sempre pendents de poder mantenir una demanda que no comprometi la seva subsistència- i encara més important, lògicament, per als milers de nens i nenes, infants i joves que inicien la seva escolaritat o que canvien d’etapa.

He vist l’oferta de batxillerats i, la veritat, m’han entrat ganes de tornar-hi. No pas pel batxillerat general que al final no servirà ben bé per a res, sinó pels itineraris que amb el nou currículum s’han configurat. Us ho dic de debò, si ara tornés a tenir setze anys -entre molts altres avantatges que em sobrevindrien- crec que m’apuntaria a un batxillerat artístic. Clar que tornaria a tenir una conversa amb els pares sobre el futur i la millor manera d’aprofitar les capacitats d’un mateix, tot aquell discurs avorridíssim que només t’afegeix dubtes quan per fi has decidit què faràs amb el teu futur.

La veritat és que el senyor Esteve, el de La Puntual, encara és ben viu. Han canviat les formes, però no el fons. Les famílies, en una gran majoria, encara empenyen els fills a pensar d’una manera “pràctica”. Ja no és la botigueta o el negoci familiar, ara veuen molt més desitjable una carrera universitària en el ram de la tecnologia o de l’economia que no pas veleitats artístiques, filosòfiques o humanístiques. Percebo que a moltes llars encara es rep amb la mateixa cara de decepció que fa quaranta anys la intenció d’estudiar filologia clàssica, història de l’art o musicologia. Els adolescents es veuen molt sovint empesos pel corrent cap a estudis de més prestigi i, sobretot, que tinguin “sortida” al mercat laboral. Les vocacions, de vegades, són vistes com a errors de percepció provocats per un excés de joventut.

No obstant, fins i tot assumint la possibilitat de l’error, els camins són personals i intransferibles. Els estudis i la professió ens defineixen d’una manera massa profunda com per a deixar que siguin unes previsions econòmiques o una percepció familiar les que ens guiïn. En aquest sentit, l’itinerari artístic no és tan exclusiu de les disciplines bohemies com tendim a pensar i, en canvi, ens dona unes possibilitats laborals gens menyspreables com a futurs dissenyadors, creadors audiovisuals, productors d’espectacles o publicistes només per anomenar-ne algunes. Penseu-hi si esteu en el tràngol d’haver de convèncer a l’Esteve de casa -que ja us imagina fent malabars en un semàfor-, no el convencereu pas parlant-li de l’enriquiment personal, sigueu murris i parleu-li de les possibilitats monetàries.