Nens llegint

Els nens d’avui dia no són com els d’abans. És un dogma de fe que es repeteix una i una altra vegada, es predica per tertúlies, s’ensenya a les escoles de magisteri i als màsters del professorat. Els nens d’avui dia no són com els d’abans! I la veritat, me’ls miro atentament i no sé trobar les diferències. Homeeee! Aquests d’ara han nascut a l’era d’Internet! Sí, i els de fa cent anys sabien més sobre animals de granja, sobre oficis manuals i molts eren experts en el món taurí tot i que no plegaven res del football. No veig la diferència. A uns se’ls ensenyen unes coses i als d’abans, lògicament, unes altres. És cert, a la vista el canvi sembla important. Ara mateix tinc vint-i-set nanos connectats a internet preparant una exposició oral sobre els ibers. Certament, els dos nens que Gimeno pintava entre 1906 i 1908 fent tasques escolars no ho podien ni somniar. Se’ls demanava un altre tipus d’activitat. Ara bé, si els trec el tinter i la ploma, poso endolls a les parets, un punt d’accés a la xarxa i els dono un equip informàtic el resultat serà un parell de nois del segle XXI. No crec que ningú estigui llavors en disposició de distingir-los

A principis del segle XX es podia somniar en millorar la posició social, materialitzar-ho ja era més complicat. L’educació era un mitjà, però no arribava a tothom i les feines manuals eren molt abundants i necessàries per a les famílies. L’escola pública és insuficient i, en general, llastimosa. Les congregacions religioses gairebé monopolitzen el sistema educatiu amb el beneplàcit de tothom. Els nens de la pintura aprendran a llegir i escriure, les quatre operacions per sobre i prou, a treballar! Al 1908 el treball infantil és una realitat a les fàbriques i als camps de Catalunya. L’ascensor social funcionarà cap a mitjans del segle XX. Alguns dels fills i dels nets d’aquests nens de Gimeno aniran a la universitat i formaran una classe mitjana que conformarà el país actual. Els besnets ja ho tindran més magre. Entre les quatre cosetes que van aprendre fins als vuit anys els nostres rebesavis i les quatre cosetes que cal saber amb setze… De vegades, sentint les proclames tecnooptimistes dels pedagogs moderníssims, sembla que podem tornar tranquil·lament a l’educació de 1908 perquè no cal memoritzar, no cal saber, no cal centrar-se en continguts. Tot és a l’abast gràcies a internet. Són els mateixos missatges que transmeten el Banco Santander, la fundació La Caixa, l’OCDE o Microsoft. Segurament els capitalistes i banquers de principis del segle XX també tenien discursos paternalistes per a la classe treballadora mentre els seus fills eren educats a casa o en centres d’elit. Vaja, altre cop, no hem canviat pas tant.