-
Tribuna
-
M. Xosé G. Fontela
- Vilanova i la Geltrú
- 05-03-2023 08:21
Igualtat real i efectiva a la societat. La Frontissa
La situació de les dones i els homes en la nostra societat no s'apropa a la igualtat
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
“Res no existeix en la societat que sigui per naturalesa pròpia, diferenciat i específic per noies i nois, homes o dones. Naixem amb cossos sexuats, femenins o masculins, el conjunt de característiques culturals construïdes i imposades a cada societat i època a nois i noies, dones i homes en funció de les seves característiques sexuals es diu gènere, s’imposa a les persones mitjançant el procés de socialització diferenciada.”
El Conveni d'Istanbul, vigent des de 2014, defineix així gènere a l'article 3 apartat C:
“Por “género” se entenderán los papeles, comportamientos, actividades y atribuciones socialmente construídos que una sociedad considera propios de mujeres o de hombres”.
La situació de les dones i els homes en la nostra societat no s'apropa a la igualtat.
Triem dos exemples.
1.La Bretxa salarial
Dins el mercat laboral (i segons INE 2020) el salari anual més freqüent de les dones era de 13.531,7 €, el 73,2% del que reben els homes (18.491,7 €). La bretxa era d'un 26,8%.
Aquesta bretxa s'incrementa amb l’edat, en les jornades a temps parcial i també varia segons els tipus de treball i el sector del mercat laboral.
Les diferències salarials entre homes i dones es deuen a un conjunt de factors: valoració de competències laborals, segregació per sexes del mercat de treball, característiques de l’oferta dels treballs considerats “femenins”, exigències de la “conciliació” familiar, treball a temps parcial a conseqüència de les exigències de la “conciliació”.
2. La Violència envers les dones.
L'any 2022 i segons dades del Ministeri d'Igualtat citades per DOFEMCO (Docentes Feministas por la Coeducación) la violència envers les dones: feminicidis, lesions, sentències, denúncies va augmentar un 20% respecte a l’any anterior, el 98% d’agressions dins la parella o exparella van ser d'homes a dones. En el mateix article se cita un estudi de la fundació ANAR registra l’augment d’abusos sexuals a menors d’un 300% en els últims 10 anys, el 80% exercits per nenes per part d’homes familiars o propers (84%). La memòria de la Fiscalia General de l'Estat recull que la agressions sexuals cap a adolescents d’entre 14 a 17 anys també s’han triplicat en els últims 10 anys i el 92% dels agressors són nois. Un de cada 5 homes entre 15 i 29 anys considera que la violència envers les dones és un invent ideològic.
L’opressió, la discriminació i la violència envers les dones no és un fet natural. S’aprèn i l’espai d’aquest “aprenentatge” és tota la societat, sigui a casa, a fora de casa, a les xarxes, els mitjans, els grups d’afins, amb la moda, mitjançant la música...
Per això i més que mai és imprescindible la coeducació, que implica educar en igualtat de valors, donar el mateix valor a allò que ha estat considerat “femení” que a allò que ha estat considerat “masculí”, preuar per igual les ocupacions remunerades i les que no estan remunerades, el valor i l’empatia, les aportacions de dones i homes a la societat i la història.
Educar en valors universals, no lligats al sexe, no dictats pel gènere, a noies i nois.
L’objectiu de la coeducació passa pel respecte i l’encoratjament dels comportaments lliures d'estereotips sexistes, transmetre sabers femenins, incorporar les dones als llibres de text i educar sexualment, afectiva i emocional en aquests valors.
Creure que existeix un determinisme entre el sexe de les persones i els seus comportaments no té res a veure amb la coeducació. De fet, ens fa retrocedir cap a èpoques pre-il·lustrades o als aspectes més reaccionaris de la Il·lustració.
O que existeix una determinada manera de ser nena o nen, basada en preferències de jocs, colors, estètica i en general estereotips sexistes considerats com un fet natural i no com a construccions socials. Acceptar això implicaria resignar-nos a l’existència de la violència envers les dones o la desigualtat laboral, com fets naturals fora de l’abast de l’educació o de la política.
Seria resignar-nos a una societat sexista, violenta, opressiva, reaccionària i discriminatòria, letal per tots els éssers humans.
Una societat contrària a la humanitat.
M. Xosé G. Fontela
Associació de dones feministes La Frontissa
Més informació
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!