La mort és i no és un final

Amb l’escriptura de Tal como vivimos, morimos (Editorial Kairós), la monja budista Pema Chödrön, reconeguda autora nord americana d’obres de referència en el camp del budisme tibetà, ha escrit un llibre de clara lectura a desgrat de la complexitat, i el temor, que en les nostres ments provoca el tema nuclear que tracta: la mort.

En les seves reflexions, incentivades en la recerca d’aquest fet tan biològic com transcendental, com inspirades en aquells moments en què s’obren les portes de la percepció, Pema Chödrön es basa en l’estudi aprofundit d’una de les obres més significatives de la literatura tibetana, tan sapiencial com pràctica, ja que l’obra és com un manual d’instruccions: El libro de los muertos tibetano (Ediciones Siruela), que vaig llegir l’any 1996 de la mà de l’eminent professor Ramon N. Prats, que em va ensenyar tot el que sé del budisme tibetà i la seva cultura. 

Morir és un fet natural. Tot en la natura neix, creix i mor per tornar a néixer, créixer i morir. Vista així, sense cap més coloració, veiem com la vida flueix, tant si observem com al dia li segueix la nit, i a la nit li segueix el dia, com si veiem, això sí, amb tristesa o amb un dolor insuportable, com neix i mor un amor. A cada final, a cada mort, però, li segueix un principi, o un renaixement, o un despertar, o com en vulguem dir d’inicis, aurores, recomençaments. Què ens fa pensar que els éssers humans no seguim el mateix procés?

El que diferencia, sembla, els éssers humans d’altres éssers més o menys evolucionats de la natura, és el «jo» (la consciència de si), al qual tant li costa adaptar-se als canvis en la seva fantasia de permanència, i ja no diguem a la idea de dissolució. Pema Chödrön explica de manera molt entenedora aquest procés natural del cos físic en tots els seus estadis des del punt de vista del budisme tibetà, però que es pot confrontar amb el que es pot observar en un moribund, ja sigui a casa o en un hospital. 

Tradicionalment, El llibre dels morts tibetà es llegeix a l’orella d’algú que agonitza, tot acompanyant el morent en aquesta transició, així com també es llegeix després de la mort, tot acompanyant el finat en una altra transició, ja que el budisme tibetà creu en la reencarnació, així com creu en l’alliberament definitiu de la roda de naixements o morts a través de la il·luminació que pot donar-se en aquest trànsit.    

El bardo és un terme tibetà que es refereix a qualsevol estat de transició i, per tant, a tot el que esdevé en aquesta vida, sempre en procés, però també en la vida post mortem. Al seu llibre, Pema Chödrön explica amb una gran nitidesa conceptual en què consisteix el bardo, en realitat sis bardos: el bardo natural d’aquesta vida, el bardo del somiar, el bardo de la meditació, el bardo de l’agonia, el bardo de dharmata i el bardo del devenir.

«En aquest moment som al bardo natural d’aquesta vida», diu Pema Chödrön. Reflexionar i treballar sobre aquest bardo és l’objectiu principal del seu llibre que ofereix un compendi, fruit de la seva lucidesa, per treballar a cada moment amb el fluir de la vida, amb els canvis, així com, basats en la seva experiència, que als lectors ens resulta molt il·luminadora i propera, posa a l’abast mètodes pràctics per transformar les emocions de més difícil comprensió i tracte, tot propiciant tranquil·litat, serenitat i alegria, estats d’ànim que permeten l’adaptació als canvis i la progressiva acceptació de les petites morts quotidianes que, sens dubte, preparen per a la mort amb un esperit més alat, de gràcil obertura al misteri.

«Tal com vivim, morim», afirma Pema Chödrön, o la mort és i no és un final, també podríem dir. I és que a mesura que anem encenent llums en els quartos foscos del pensament i comprenem que tot en aquesta vida és un bardo, tan bon punt acceptem les petites morts que vivim cada dia, entrem en uns espais de llibertat mental que fomenten una vida més plena i dinàmica. Sense tants llastos i adherències, la llibertat mental predisposa per a rebre i donar amor i compassió, pilars fonamentals del budisme, però també pilars fonamentals per a tota vida humana, ja que és a través de l’amor i la compassió que els humans ens fem humans.