Avions, aterra on puguis i com puguis

Històricament les grans urbs acostumen a expulsar cap a les perifèries aquells aspectes molestos, que són incòmodes o que per raons del seu propi espai ja no poden acollir, però, en canvi, en volen recollir els beneficis, si n’hi ha.

Aquí en sabem un niu de tot això.

El Penedès i més en concret la comarca del Garraf ha tingut mostres evidents d’aquesta mena d’expulsió del equipaments necessaris però que ningú vol.

La cosa ve de lluny, les pedreres del Garraf i les fàbriques de ciment de Vallcarca en el seu moment ja era una mostra de que per créixer calia ciment i doncs ja se sap, traga pols.

I després al mateix massís del Garraf hi van endossar un abocador d’escombreries. Aquí mateix vam escriure unes reflexions sobre com es va construir l’abocador del Garraf ara fa cinquanta anys, la decisió de l’ajuntament de Barcelona d’ubicar l’abocador a la Vall de Joan i abocar-hi brossa des del 1974 fins el 2006 es calcula que s’hi van abocat prop de trenta milions de tones. Dueu-n’hi- dó

La ubicació no podia ser pitjor en tractar-se la Vall de Joan segons el experts “el subsòl cavernós de la zona anunciava abundoses filtracions contaminants.” Però l’Administració va menystenir aquesta circumstància i va executar el pla. Això ha comportat que, en alguns punts de la vall, s’acumuli una capa subterrània de residus de fins a 100 m de gruix. L’oposició al projecte després va servir, hi havia raons i beneficis superiors per altres.

La cosa però no va acabar aquí i anys després i no cal anar massa anys enrere quan es va fer l’autopista del Garraf es va obrir una trinxera més al territori. Ara es parla, i es diu que amb unanimitat, que s’aposta per desdoblar, creiem que  amb bon criteri, la variant de Vilanova. Home!, aquesta era al proposta que substituïa l’autopista al seu pas per bona part del Garraf i feia un servei  de connector i distribuïdor dins del territori. Arriba tard però benvinguda la proposta

Tot semblava acceptable, per això es va tallar el territori. L’autopista va ser un i és encara un negoci rodó. S’ha demostrat documentalment que l’arribada de l’autopista ha servit per generar un cert nivell de creixement al nostre territori però també ha generat una necessitat de mobilitat molt més elevada. La mobilitat com dret de la ciutadania va lligat a altres drets/necessitats de les persones com pot ésser el treball, l’educació, la salut... L’autopista -necessitat de la qual qüestionada en el seu principi- va ser concebuda com una infraestructura de caràcter privat, és a dir construïda amb fons privats i d’ús públic de pagament. Segurament en un determinat nivell d’infraestructures aquesta és una opció necessària però el que necessàriament també cal fer és dotar d’una alternativa lliure de peatge per garantir a la ciutadania la igualtat de drets respecte a altres territoris. Però podem esperar asseguts. Ni hi ha l’alternativa i ara manen els del “no vull pagar” i encara paguem més. Coses del destí.

I si parlem del veïns de l’Alt Penedès tampoc no han tingut millor -potser una mica més negre i tot- ja fa molts anys s’hi va fer l’Autopista, ara lliure de peatge i plena d’embussos que seguia el traçat que els romans ja van veure. I van determinar que el nostre territori era de traspàs i van estructurar bona part de la seva capacitat de circular a través de la via Augusta, alguna cosa ens han deixat, un traçat que després han seguit altres infraestructures, van obrir camí, ens han deixat algun que altre mil·liari com a record i potser, potser alguna base de la nostra cultura. Coneguda abans de la romanització com a Via Heraclea, el traçat de la Via Augusta seguia la ruta d'un antic camí ibèric que, al segle II aC, les tropes romanes van habilitar com a calçada. 

Territori de pas de sempre. Territori en la mirada de molts i no sempre les intencions no són bones 

Territori d’arribada i sortida.

I així va aparèixer l ‘AVE que va fer un altre solc al territori, però el van fer només per passar-hi, era un gran servei però amb costos per uns i avantatges per altres. Si entre les cinc i les nou del matí hi ha 11 trens que creuen el Penedès, no podria atura-se’n un a Vilafranca?. No. Llavors no seria alta velocitat diuen els experts. Però vaja si canviessin en un tren l’aturada del Penedès per comptes del Camp de Tarragona i al vespre es fa el mateix a la inversa no crec que es perdi el ritme. I sobretot si ho canviem per l’aturada que fa a Guadalajara -20 minuts a Madrid, els mateixos vint que hi ha entre Barcelona i Vilafranca- doncs encara és més possible fer-ho. En quatre anys d’usar aquest transport hi vaig veure baixar tants passatgeres a Guadalajara  com els dits d’una ma i pujar-hi per anar fins Madrid, 1, i gairebé sempre la mateixa persona. En fi qui no es consola es que no vol.

I ara surt una notícia que crec que ens ha de fer aixecar les orelles per estar a l’aguait, es parla d’una idea que havia estat ja sobre la taula i (toquem fusta) i sembla que de moment s’ha rebutjat que és construir el segon aeroport de Barcelona a les terres del Penedès. Ara en tornen a parlar perquè ha sortit en alguns papers que sembla que circulen entre algunes institucions econòmiques del país.

No és al primera vegada que ho escoltem, és una idea Guadiana, surt, s’amaga i torna a sortir.

I també en algun moment s’havia rumorejat que la Plana de Ribes podria ser un altre espai festejat per fer-hi arribar avions.

La Paula Solanas publicava al Diari Ara un text en el que titulava: Un aeroport internacional a Vilafranca: la proposta que va arribar a Foment per 'ampliar' el Prat.

El subtítol era més tranquil·litzador:

La comissió de la patronal catalana sobre el futur de l'aeròdrom va presentar aquesta alternativa d'ampliació, que ja no està damunt la taula.

I si ja no està damunt la taula vol dir que hi va estar i ja se sap que aquestes coses, aquest mega-projectes tenen moments d‘anada i tornada. Perquè finalment prevaldrà allò que siguin més beneficiós pel capital que hi hagi al darrera.

La informació si més no es inquietant En les sessions organitzades per la patronal catalana de les grans empreses també s'ha arribat a posar damunt la taula el disseny i l'edificació d'un nou aeroport que concentrés els vols intercontinentals i se situés a la zona de l'Alt Penedès, una comarca amb molts terrenys agrícoles que ara es destinen en gran manera a la vinya, segons confirmen a l'ARA diverses fonts.

Però s’insisteix en que aquesta és una opció descartada i segons expliquen el President de la Comissió de Foment del Treball que estudia el tema diu que el cost i l’impacte en el territori ho fa força inviable.

Però insistim quan se’n parla és que algú hi ha posat l’ull. No crec que es parli per parlar i perdre el temps amb opcions que siguin farols.

Tota prevenció és poca.

Ja coneixem altres projectes que eren també un invent i han acabat esdevenint una realitat.

I ara sembla que és imprescindible fer una nova pista o un nou aeroport.

Anem en compte doncs que si no vigilem i si les administracions del territori no tenen una posició unànime encara veig com els avions s’enlairaran entre els terrenys en els que avui hi ha vinya.

Ah! i de pas dir que per fer inviable això també cal pagar bé el raïm que allunyi les temptacions d’abandonar vinyes.

I també deixar clar que no volem practicar ni fer apologia d’allò de no al meu pati del darrere, però la part alíquota de servitud, aquí ja s’ha pagat amb escreix.

Ulls amb del Foment que van forts! Vigilem l’esquena.