Pintar amb les mans, els ulls, el cor

En la nostra època dessacralitzada i banalitzada, l’art pot ser, doncs, una expressió personal, una singular mística de la bellesa, del més profund respir còsmic que relliga terra i cel en el si de l’artista, i això amb una harmonia tal que permet a l’espectador llegir en la matèria el seu esperit ocult.

Aquesta reflexió sobre una determinada manifestació de l’art s’inspira en la detinguda contemplació dels dibuixos i aquarel·les que componen una publicació esplèndida, fruit d’una gran sensibilitat artística envers la diversitat del paisatge i les manifestacions arquitectòniques que, a casa nostra, passen per tots els estils artístics: Catalunya: veus i mirades (Salvatella editorial), de Robert Cabeza (Terrassa, 1948), que s’acompanya de diverses veus, una, o més d’una, per a cadascuna de les quaranta-dues comarques de Catalunya.    

Catalunya: veus i mirades respon, en efecte, en primer lloc a la mirada per diversos llocs de Catalunya de l’exquisit dibuixant, aquarel·lista i, atenció per la seva mestria, cal·lígraf Robert Cabeza. Aquest artista complet ha pintat aquests indrets amb les mans, els ulls, el cor, com acostuma i ens té admirats pel seu art delicat, ja des d’aquelles suggerents il·lustracions que acompanyaven setze textos de Reflexions de la vellesa, d’Anna Murià. En segon lloc, cada escriptor s’ha inspirat, ha interpretat i ha dialogat amb aquestes obres de gran plasticitat artística de Robert Cabeza. El resultat s’aplega en un àlbum magnífic, de gran atractiu visual, en conversa amb els textos que l’acompanyen.

Al pròleg de Catalunya: veus i mirades, Joan Salvatella i Marta Sistach expressen un sentiment compartit i agent inspirador de pintures i textos: «El sentiment de pertànyer a un lloc, l’estimació per la nostra terra, sigui on hem nascut o on hem viscut, allà ens sentim a casa...».

A cada pàgina a contemplar amb enamorament per les meravelles que s’exalten de cada comarca, a cada lectura que remet a records d’excursions i viatges per tot el territori català, m’ha assaltat una emoció intensa: aquella emoció que, com en l’escolta de les Quatre Estacions, de Vivaldi, o de la simfonia Pastoral, de Beethoven, posa la pell de gallina. Els dibuixos i aquarel·les de Robert Cabeza traspassen el paper per tocar la sensibilitat de l’espectador. En el seu amor per la terra i el seu patrimoni material i immaterial, l’autor ha afegit a les imatges que ha triat per representar cadascuna de les quaranta-dues comarques, dues imatges més: una imatge dedicada a la població de Cotlliure i una altra a l’Alguer, indrets on Catalunya esborra les ratlles de les fronteres en un corrent espiritual com el que ha encès, ha estimulat la creativitat que, per invitació generosa de l’artista Robert Cabeza, s’ha multiplicat amb les veus dels escriptors que hem col·laborat (qui escriu representant la comarca del Garraf), en aquesta obra magna la publicació de la qual celebrem.