Impostura

Oberta ja la campanya electoral de finals de mes als Ajuntaments i la majoria de comunitats autònomes, potser és el moment de reflexionar sobre la paraula que encapçala aquesta modesta aportació intel·lectual a la vostra capacitat de raonament i decisió que acabarà amb el vot que el dia 28 de maig dipositareu a les urnes... o no.

Perquè “impostura” no deixa de ser -sempre segons el diccionari- un acte comés per un impostor que, a la vegada, el diccionari defineix com una persona que cerca d’enganyar tot assumint un caràcter que no és el seu o, en el cas que ens ocupa, una informació de veracitat relativa a la que dona credibilitat.

Només cal posar-se al davant dels ulls els resultats de l’enquesta del CIS del dijous 11 de maig, tot recordant les prediccions fallides d’aquest mateix organisme governamental en passades eleccions, per entrar en un estat raonable de “dubte sistemàtic” derivat del caràcter aleatori (= que depèn de l’atzar) dels mostrejos estadístics emprats per fer-les.

Si, a més, acceptem la bondat del vell principi de no mossegar la mà que et dona el pinso, entendreu que aquestes majories relatives del PSOE que el CIS li atribueix a les diverses eleccions i convocatòries (amb alguna excepció notable) poden ser interpretades com una ajuda per arrencar una campanya electoral que el propi govern ha escalfat intencionadament amb mesures de caràcter social que un anàlisi apressat o partidista podria qualificar de positives, raonables, necessàries i, per tant, susceptibles de donar-los-hi suport.

Perquè convé no oblidar que, si som en temps d’intel·ligència artificial que permet que, a partir del moment en que has mirat la pàgina web d’una casa comercial, el teu correu resulti inundat d’anuncis dels seus productes, molt bé es podria, pel mateix camí, saber de les preferències polítiques dels ciutadans i, en base a elles, incloure’ls en les llistes de persones a enquestar, alterant així els resultats finals en favor d’alguna d’aquestes preferències. Es a dir, podríem convertir qualsevol enquesta de procediment impecable, en una “impostura” a base de pervertir la imparcialitat o aleatorietat de la llista d’enquestats. Fet que per altra banda, no siguem ingenus, podria explicar les diferencies entre enquestes de procedència diferent, que deixarien així de ser fortuïtes per esdevenir intencionades.

Vist tot això, potser els que no tenim una opció política monolítica i ens deixem orientar pels nostres raonaments, hauríem d’optar per, el 28 de maig, sortir cap al col·legi electoral fent un vol per collir tres margarites i desfullar-les pètal a pètal (en realitat bràctea a bràctea, siguem acurats) com quan li preguntem en secret si algú ens estima. La primera flor, per saber si hem de votar o només fer-ho veure amb un nul o en blanc. La segona per saber si hem de votar a la dreta o a l’esquerra. La tercera per saber si ho farem per un partit de govern o un partit de suport. I, arribats a la mesa electoral, obrar en conseqüència.

No poseu aquesta cara. Si tothom ho fes així, la nit d’aquell diumenge no ens sentiríem ni decebuts ni culpables dels resultats. I dormiríem tranquils amb els vots no convençuts repartits a l’atzar entre les diverses opcions participants, mostrant el grau d’implicació de la població en la política amb la major o menor participació de la gent.

Al mateix temps, el sistema deixaria la capacitat de decisió i el repartiment de càrrecs en mans dels vots dels “monolítics” que marcarien les diferencies entre ells en la seva veritable dimensió,  un cop descomptats els vots aleatoris. Una diferencia que el sistema electoral actual exagera i potencia amb l’exclusió de les minories que no arriben al percentatge mínim de vots i amb l’assignació dels “restes”.

I, sobretot, posant en evidència les “impostures”. Com aquelles que fiquen al mateix sac el vot convençut del militant, el vot raonat del simpatitzant convençut per la campanya, el vot emprenyat del “ciutadà a la contra” i el vot inconscient del que vota al més guapo de les fotos. O les que passen de puntetes pels percentatges d’abstenció i de vots nuls i en blanc.