Paisatge després de la batalla

Escrivim aquestes línies abans de saber els resultats de les eleccions municipals de diumenge 28 de maig. Les urnes, quan surti això, ja hauran donat un resultat inapel·lable. Hi haurà guanyadors i hi haurà perdedors superant allò, per impropi, que a les eleccions hi guanya tothom.

A risc d’equivocar-nos i molt preveient que entrarem en el món incert del ball dels pactes, ball que comença amb apropaments i insinuacions, es viuen moments de distanciament i altres d’apropament fins a trobar el punt de confort de tots aquells cridats a formar govern. Allò que s’havia negat ara pot ser factible. No sabem quin pacte, si n’hi ha, serà, però confiem en que no sigui tant de conveniència com el que hem tingut a la ciutat els darrers anys sense que hagi servit de gaire i que ha acabat dissolent-se de manera maldestra.

De tota manera aquesta segona volta es juga més amb silenci i prudència que  contrasta amb el rebombori de la campanya. Es passa de claredat de la presència al carrer a una certa penombra dels despatxos. Ja se sap que arribar a acords en moments complexos requereix molta prudència, paciència, valentia  i també convicció, de que més enllà dels càrrecs i llocs que es puguin obtenir  hi ha la necessitat de governar i a la nostra ciutat amb temes cabdals adormits i deixats de banda de manera inexplicable irresponsable (només la situació del Pla General ja fa pensar que anem tard i malament).

En fi, els despatxos i les direccions dels partits interpretaran els nostres vots i apostaran per acords, després ja veurem si aquets són sòlids i sobretot si són profitosos per la ciutat. Perquè es pot sumar la desitjada majoria absoluta per governar però més que un govern semblar una coalició d’interessos de fracció. Després de la batalla el paisatge s’anirà dibuixant i el 17 de juny veurem amb nitidesa com quedarà.

Tenim ja experiència portem ja més de quaranta anys d’ajuntaments democràtics, queden ja llunys (44 anys, que es diu fàcilment), els ajuntaments que sorgien de les eleccions de l’any 1979. Moltes generacions vam votar per primera vegada els nostres representants, els regidors que van conformar el primer ajuntament democràtic d’ençà de l’any 1939.

Aquells regidors i regidores mereixerien sens dubte un reconeixement clar i explícit de la ciutadania. Lamentablement alguns ja han mort, però l’ingent treball que van fer és per tenir en compte, per no oblidar .Potser caldria que en l’imaginari polític de la ciutat fossin reconeguts. Es van trobar amb una ciutat desordenada, inflacionària, malgirbada i amb manta interessos damunt d’ella. Amb la seva feina governessin, o no, van canviar el paradigma de Vilanova. Amb esforç, amb una sabata i una espardenya com instruments tècnics, i sense els recursos econòmics necessaris vam començar a pensar en el futur de Vilanova i van deixar una empremta que després hem seguit els que hem tingut alguna responsabilitat.

La precarietat tècnica de l’ajuntament feia que a les tardes i vespres i nits alguns regidors haguessin de bastir els expedients que després calia portar a l’aprovació del ple.

En definitiva aquells regidors encapçalats per l’alcalde i enyorat Jaume Casanovas i els portaveus dels altres grups Esteve Orriols, Pep González, Josep Maria Sala i Josep Piqué van contribuir a fundar un nou municipalisme. Un municipalisme modern, un municipalisme humanista, proper, clar  transparent i amb voluntat de transformar a fons la ciutat  La ciutat que rebien mancada de tot i la van començar a transformar fins a la ciutat que avui tenim que ha estat la suma de moltes visions, de múltiples aportacions, de variades propostes i de cessions també que han estat fetes l grups polítics que han estat al front del consistori. Acord a voltes es cessió també.

I naturalment els reptes del municipalisme del segle XXI a la ciutat són molts i diversos, i només amb la suma de moltes aportacions podrà seguir avançant millorant les condicions de la ciutadania.

Els ajuntaments segueixen essent la ventafocs de les administracions, més de quaranta anys i no s’ha aconseguit un finançament raonable d’acord amb les competències que tenen i les que assumeixen de manera obligada per la pressió dels veïns i per la renúncia de les altres administracions a exercir, per deixadesa o voluntàriament, aquelles funcions que els hi pertoquen. Els veïns i veïnes tampoc hem d’entendre ni saber de qui és la competència el que cal és exercir-la i alcaldes i alcaldesses ho saben i en són molt conscients.

Ja hem passat el 28 de maig, s’obre un nou paisatge que caldrà anar modelant amb acords, amb prioritats, però no cal oblidar que el paisatge de la ciutat d’ençà dels ajuntaments democràtics es va transformant cada cop que un govern fa avançar la ciutat. Ara s’obre una nova oportunitat i cal que els partits estiguin a l’alçada per seguir construint una ciutat confortable, projectada, cohesionada i raonablement ordenada.

Feina en queda molta per fer, un govern sòlid seria desitjable però veurem que es valora més, si els interessos de partit o l’interès global.

Ara ja comença una altra batalla, la de portar a terme allò que s‘ha promès al llarg de la campanya.