Això ja ve de lluny

L’anterior es situaria amb la Grip Española l’any 1918 (uns quants amunt, uns quants a vall) es viu alguna situacions que generà una alarma mundial i es decretà pandèmia per part de les autoritats sanitàries com va passar ara fa un parell d’anys. Els que en saben distingeixen i bé entre epidèmia i pandèmia, la primera sembla més reduïda geogràficament i la pandèmia és quan adquireix una extensió i una virulència que va més enllà del que es podia preveure. De la nostra infantesa recordarem algun termes de malalties epidèmiques, xarampió, tuberculosi, la polio... totes elles avui pràcticament erradicades.

Nosaltres ja n’hem viscut una de pandèmia i ens ha semblat un autèntic desori, per la mortaldat, per la impotència generalitzada, per les pèrdues humanes, econòmiques, socials, emocionals i encara n’estem pagant les conseqüències sense que sapiguem quan durarà.

Però ara hem descobert -potser millor confirmat- que al Penedès ja havíem tingut una epidèmia que al llarg de la història i en diverses ocasions va tenir també el denominador de pandèmia, es tracta de la “pesta negra”, el nom sol ja fa basarda. Els estudis que ara s’han conegut a través de la descoberta i estudi d’una necròpolis medieval descoberta al jaciment de Cal Pa i Figues a Vilafranca s’hi han trobat un seguit d’enterraments, individuals, o amb més d’un enterrat dins fosses comunes i els estudis fets pels especialistes han donat  com a resultat que es deurien a un brot de la pesta negra que va fer estralls a la ciutat de Vilafranca al segle XIV. Aquest enterrament que va ser descobert en la realització de les obres al Vinseum, en un espai que antigament estava situat entre dos centres hospitalaris demostraria amb versemblança que la pesta va arribar a Vilafranca.

En un món globalitzat com l’actual la transmissió de les malalties és molt més ràpida que l’antiguitat. Només cal que ens fixem en com d’escoltar que la Xina hi havia Covid-19 perquè immediatament arribés a Europa (tot i les reiterades negatives d’experts i autoritats minimitzant la història), el control sobre ports i aeroports va ser un del primers tallafocs que es van posar en marxa però va ser força inútil.

En el cas de la “pesta” de Vilafranca i per extensió tot el territori ara es fa difícil saber com va arribar però també amb menor mesura hi havia moviment de mercaders, venedors o captaires que arribaven d’altres indrets en un anys de pobresa i misèria fruit de les males collites i per tant amb una població molt més afeblida.

El treball (1) que s’ha fet ha estat realment molt important per situar al país  alguna de les epidèmies que vans sacsejar la població molt arrelada a les creences religioses i per tant assumint els càstigs que potser els enviava Deu per fer-los purgar suposats mals comportaments. Es va culpar, també, els jueus  -un altre clàssic- i es produïren un seguit d’incidents que el Rei intenta evitar.

Però encara al territori hem viscut altres epidèmies que deixaven morts i desolació uns quants segles després, era a Vilanova que arriba el temut còlera Morbo epidèmia molt documentada.

A l‘agost de l’any 1854 la ciutat de Vilanova i la Geltrú patia una epidèmia de còlera. Historiadors com Albert Virella han qualificat que és el fet més calamitós segurament de tota la història de la ciutat.

Just després de la Festa Major, concretament el dia 6 d’agost s’escampà la brama de que havia mort una dona de còlera, la senyora Passarell, la morta havia vingut de Barcelona on la malaltia ja començava a estendre’s (vaja, un cop més de la capital ens envien el pitjor).

Com sempre en aquestes situacions es volgué amagar la mort per evitar que s’entengués el clima de pànic que fes difícil la contenció de la situació.

Les autoritats però prengueren les mesures habituals en aquestes situacions.

Tancament de les portes de la ciutat i posar-hi guàrdies que enviaven cap a la caserna a aquelles persones que podessin ser sospitoses de tenir o incubar la malaltia, i habilitar espais per poder-hi encabir els morts que es podessin produir i també zones d’aïllament per possibles malalts.

Les epidèmies de còlera però també van comportar avenços en la medecina i la manera de tractar les plagues així mitjançant l'observació i l'experimentació es van desenvolupar mètodes per a combatre l'epidèmia resultat de descobriments de l'origen de l'epidèmia. És un fenomen que provoca l'aparició a nivell mundial de la salut pública. Aquesta epidèmia amenaçava el comerç i les relacions socials a tot el món en el segle XIX..

Després la seva incidència davalla, tot i que hi hagué altres brots, i que l'any 1973, (vàrem fer cua l’hospital de Sant Antoni per vacunar-nos) i alguns posteriors, causa aquí mateix greus preocupacions a les autoritats sanitàries i alarma entre els possibles pacients que érem tots. I si bé el colera ha continuat pel mon, la seva perillositat ha quedat molt atenuada

L’historiador vilanoví Josep Mª Freixa en el llibre “Anales de Villanueva y Geltrú” escriu: “El 15 de agosto, el Ayuntamineto, sin nombrar el cólera, habla de una calamitat que tal vez la Divina Providencia podria mandar a Villanueva” i encara es deia per part de les autoritats del moment que “ la enfermedad solo existe en la imaginación de los pusilamines”.

La realitat com tantes vegades desmentia el que deien els autoritats. Entre la festa Major de Vilanova i la de la Geltrú el promig de morts era de cinc persones però a partir del 20 d’agost el nombre de morts va créixer de manera alarmant arribant a entre quaranta i 50 morts diàries. A partir d‘aquí el nombre de morts va anar disminuint lentament fins que el 27 de setembre en que es dona per passada l’epidèmia.

Finalment segons l’ajuntament es vam comptabilitzar 769 morts pel Còlera.

Tots els historiadors de la ciutat n’han parlat i fins i tot el Diario de Villanueva y Geltrú va encarregar a Teodor Creus i Corominas un informe que es publicà  amb el títol de “El Cólera Morbo en Villanueva y Geltrú” (2) per documentar els fets. El fulletó (de curiosa lectura) va ressenyant i ressaltant els principals fets que van passant cada dia i també fa alguns consideració entre laudatòria però també crítica en funció de l’actitud davant els fets d’algunes persones.

Ara i aquí sobre la “nostra” pandèmia de la COVID-19 ja hi ha matèria a dojo, documentació extensa i ben afinada. Però en alguns moments, potser d’aquí un temps se’n farà un estudi, una interpretació molt més ampli, general, que donarà les reals causes que la van produir i també les conseqüències que duraran encara sembla temps.

Cada cent anys té  la “seva” pandèmia diuen.

I seguim sense aprendre del tot com evitar-les. Potser és impossible i és un elements d’autodefensa i de la mateixa manera conservar la vida, de la pròpia espècie humana

(1) Informació sobre el treball fet pels científics els podem trobar entre altre llocs a :

Un estudi confirma la presència de pesta negra a la necròpoli medieval de Cal Pa i Figues de Vilafranca. Eix Diari.

La prova era a les dents: troben el rastre de la pesta negra a Vilafranca del Penedès Silvia Marimón. Ara. 20 .05

(2)  Encara és manté, segles més tard, aquesta mena d’acceptació dels estralls de la malaltia com un càstig diví. Veiem el que diu Creus i Coromines en començar el llibre de la crònica del fets:

“De tantos y tan terribles medios como posee el Ser Supremo para recordar  a los míseros mortales la inmensidad de su poder, que estos en su orgullo  desconocen  sobrado a menudo; entre ese largo catalogo de plagas que tan elocuentes lecciones ha a la humanidad extraviada  en el decurso  de los siglos deparado ; ninguna existe  a buen seguro  más terrible que diezman espantosamente  la poblaciones.....

Ni la guerras con sus innegables horrores, ni el hambre con sus horrorosos episodios, ni los terremotos que destruyen en sus momento las ciudades más florecientes, nada han reputado los hombres tan terrible como el ángel exterminador blandiendo la flamígera espada sobre la ciudad marcada con la indignación del Señor...”

“…La villa de Villanueva y Geltrú había gozado des de su nacimiento el envidiable privilegio de no haber sido jamás visitada per semejante azote y su habitantes habían gozado en lo general siempre la inestimable satisfacción de entregar al Supremo Hacedor  el alma de que de él recibieran , rodeados de sus  verdaderos amigos…..”

“.. El año 1854 había sido señalado por le dedo de la Divina Providencia para poner  aprueba las virtudes  de este justamente envidiado pueblo…”

En fi ja ho veiem altre cop un castiga diví.