-
A les verdes i a les madures
-
Sixte Moral
- Vilanova i la Geltrú
- 18-06-2023 18:44
Rosana Lluch a la Llibreria Llorens. Eix
Confessem però que va ser un xoc veure el cartell de tanquem per “jubilació” a l’aparador de la llibreria Llorens
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
No és estrany i forma part del paisatge urbà veure a les ciutats botigues amb el cartell “tancament per jubilació” aquest cartells no deixen de ser un mirall per compara-t’hi i pensar si ets, o no, coetani del negoci que tanca en qüestió o si ja vas acostant-te a aquesta situació, o ja l’has sobrepassat. Tot i així a vegades et sorprèn ja que hauries cregut que encara no tocava, que no era el moment d’abaixar la persiana definitivament o que la botiga en qüestió seguiria en el negoci canviant la cara del responsable.
Confessem però que va ser un xoc veure el cartell de tanquem per “jubilació” a l’aparador de la llibreria Llorens. Per una banda aquest mirall del que parlàvem, però encara més perquè tancarà un dels referents culturals de la ciutat. I sí, es ben cert allò que s’ha dit moltes vegades de quan una llibreria tanca la cultura està de dol. I aquí a Vilanova encara molt més per l’actitud que ha mantingut sempre la Rosana davant qualsevol iniciativa de caràcter cultural en el que ella i, o, la llibreria hi haguessin de tenir protagonisme o paper secundari.
Perquè creiem que Llorens llibres ha estat més (costa parlar en passat ja) que una llibreria, ha estat un indret on al llarg dels anys hem anant amarant-nos de bona literatura, hem crescut intel·lectualment amb els assaigs més interessants que hi podíem trobar i hem tingut l’oportunitat de crear-nos molts mons imaginaris fullejant els volum que ens presentaven les seves lleixes.
La cultura hi perd una mica amb aquest tancament forçat per l’inexorable pas del temps i el just descans que reclama ja la Rosana.
I encara sap més greu que tanqui la llibreria en un moments en que s’ha sabut aquesta notícia sobre el baix nivell de comprensió lectora dels nostres més joves. Més llibreries, més llibres i menys tiktok , més lectura i menys pantalla.
I nosaltres, un nosaltres molt ampli, encara hi perdem més, el comentari adequat sobre un llibre, una càlida recomanació d’una lectura o d’un autor, el consell discret però oportú sobre algun volum que tenim entre mans. El comentari sempre prudent sobre alguna novetat, però tothora avalat pel seu coneixement i per la seva llarga, llarguíssima llista de lectures per poder fer la feina de “consellera literària”, des de la prudència, a qui li demanava consell sobre literatura o sobre algun llibre concret.
La Rosana sempre, com tantes persones en els diversos sectors i àmbits de treball, ha volgut tenir un paper en una segona fila activa, paper que pot semblar modest però que és necessari, volgudament discret quan de fet juga un paper important, molt important, diríem que cabdal en el panorama cultural de la ciutat i imprescindible en el seu camp professional.
La Rosana ha recollit al llarg de la seva trajectòria professional més que paraules d’agraïment de suport i de felicitació per la seva feina extensa i àmplia, la seva dedicació, o reivindicar l’espai de les llibreries com un espai de cultura, dinàmic,obert, estimulant pels sentits i els sentiments.
Però un reconeixement important és el que li van fer fa un anys els seus companys llibreters en atorgar-li el premi Memorial Pere Rodeja, en record de qui fou l’emblemàtic llibreter gironí que va desenvolupar la seva tasca a partir de 1988 al capdavant de la llibreria Geli, fundada el 1879 en el centre històric de Girona.
En la justificació de la decisió l’atorgament de guardó és reconeix la tasca de la Rosana al capdavant de la Llibreria Llorens. La nota oficial deia: “El jurat composat per Carme Fenoll, Lluís Morral, Guillem Terribas, Laura Àlvarez, Màrius Serra i Marià Marín, com a secretari sense vot, ha decidit atorgar el premi al millor llibreter o llibretera per la seva tasca de divulgació del llibre a Rosana Lluch (Vilanova i la Geltrú, 1967) per “la seva trajectòria sostinguda, gràcies a la capacitat de mantenir la llibreria en temps bons i difícils, amb activitat i impacte en el territori”. La mateixa nota del gremi fa un succint resum de la trajectòria de la Rosana: Lluch va treballar a hores des de molt jove a la llibreria Llorens Llibres, fundada pel seu pare el 1971, i el 1988 s’hi va incorporar ja a jornada completa. Durant nou anys va ser secretària de l’ICYB (Congrés Internacional de Joves Llibreters) i va representar el nostre país en congressos de llibreters d’arreu del món. També ha format part durant molts anys de la junta del Gremi de Llibreters, i el 1996 va rebre el premi Memorial Ferran Lara.
Llorens llibres va ser més que només el manteniment de la llibreria sinó que va apostar per obrir les portes del seu establiment a actes culturals, a fer la funció d’acostar els autors als seus lectors. Això no sempre és fàcil ja que genera més i més feina però també comporta la satisfacció de permetre la necessària proximitat entre els que ens agraden els llibres i volem saber més coses dels autors i autores i fer-ho amb constància, en temps difícils en que la cultura maldava per sortir de l’arraconament en que havia quedat.
La Rosana sempre ha col·laborat en qualsevol iniciativa vinculada als llibre, la literatura i a la cultura de la ciutat i això li ha fet guanyar una estima i respecte entre el sector cultural de la ciutat. Honestedat professional, rigor en el treball, disposició a la difusió de la cultura. Sempre hi hem trobat en ella la paraula amable i justa, el gest afectuós de complicitat intel·lectual i ple de franca cortesia i un tarannà carregat de cordialitat i generositat. Ha sabut i sap (i sabrà més enllà de la llibreria) generar confiança i això és d’agrair.
El poeta Joan Margarit deixava escrit “La llibertat és una llibreria”. Llorens llibres i al capdavant de l’equip la Rosana ens ha fet sentir doncs molt més lliures, ha tingut cura de que els llibres ens guiessin en aquesta preuada llibertat per fer-nos una mica millors i això lliga amb una frase que la mateixa Rosana exposava en rebre el premi abans esmentat: “Crec en el llibre i en el poder de la literatura per canviar el món”. Aquesta creença que subscrivim a ulls clucs és tota una declaració de principis que honora a la Rosana. Potser trigarem però algun dia des de la llibertat que representa la llibreria el món anirà canviant a millor.
Gràcies, gràcies, gràcies Rosana per tantes coses. Sort i salut.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!