El nuñisme

El periodista Albert Martín definia el “nuñisme”, aplicat a la doctrina de l’ex president del Barça Josep Lluís Núñez, així: Com definim el nuñisme? Ho deixaríem en tres aspectes: la permanent sospita i persecució del talent, la mirada economicista del club i l'obsessió per apartar els futbolers dels llocs de responsabilitat del que diu ser un club de futbol.

Podem ara definir un nou “nuñisme“, el d’Alberto Núñez Feijóo que s’ajustaria força als postulats del “nuñista” futbolero. Vegis sinó, el talent d’un torero al servei de la cultura amb la seva aliança amb Vox, la mirada economicista la posaria en la supressió d’alguns ministeris clarament de política social clarament  progressista, i també l’aplicaria sobretot al preu de les taronges, 0,12 € que inexplicablement va veure en un súper....  I aparta els experts de les diferents polítiques per posar-hi els seus afalagadors. En contraposició a  aquest invent de la dreta del sanchisme com a sinònim del tots els mals possibles i de totes les accions pèrfides que algú es pugui arribar a imaginar podem oposar-hi el Nuñisme, la combinació perfecta d’incompetència política, amb altes dosis de cinisme i tot ben amanit amb un relat farcit de mentides i mitges veritats.

El nuñisme basarà la seva política si guanya les eleccions -cosa que encara està per veure- en derogar el sanchisme, és a dir, desmuntar el conjunt de lleis i decisions adoptades pel govern progressista i que van ser votades en contra pel Partit Popular. Tot i que ja ha començat a matisar perquè vet aquí que no modificarà la reforma laboral "no està entre els seus càlculs derogar la Reforma Laboral ja que la mateixa és substancialment bona" i que "pràcticament és la mateixa que l'aprovada per Rajoy en 2012". Doncs perquè hi van votar en contra?. Però sí tornaran els delictes de sedició i inventarà un model lingüístic a Catalunya amb una mena de doble línia en funció de la llegua que es tria com a  curricular, model que  aquí, sortosament, ja fa més de trenta que es va rebutjar...

El tema de la Reforma Laboral és paradigmàtic Cal tenir molta cara i ser, a més, molt cínic, per a manifestar això després d'any i mig malparlant contra ella i mantenint el recurs d'inconstitucional del Reial decret llei, (llei votada en contra pel PP coincidint amb ERC (vés, quina casualitat), PNV, Eh-Bildu, JxCat, CUP, el BNG y Foro Asturias, una bona amalgama) que en el seu moment va modificar el que havia aprovat abans el PP. Vaja resulta que en aquets tema el sanchisme no ho va fer tant malament i que s’ha demostrat que ha augment la contractació i ha rebaixat les llistes de l’atur. Però una cosa és dir-ho i l’altre mantenir la seva denuncia d’inconstitucionalitat. I encara més quan en el seu programa econòmic es parla de que es compromet a que hi hagi 22 milions de treballadors al 2027, està donant una xifra que retrocedeix amb creixement actual. El nuñisme, doncs, està pel decreixement de llocs de treball. Després de les taronges a 0.12 (no va especificar si ell les comprava a aquest preu) ara les xifres de llocs de treball, poca confiança mereix el candidat i el seu programa.

El nuñisme si hem de fer cas al que ha anat dient el candidat el PP és també reduir el salari mínim, tornar a la política de pensions del PP, apujar-les un 0.25 % per comptes de l’IPC, canviar mesures econòmiques que malgrat el que pugui dir han millorat les condicions de l’economia global i amb altres mesures han aconseguit aturar en part l’inflació.

Això serà el nuñisme, i poca cosa més seguir les polítiques que va fer a Galícia que van des de la censura en la televisió pública fins a desmantellar bona part de la sanitat pública.

Ara per ara confrontar sanchisme i nuñisme doncs que voleu que us digui...

I també aclarir que el sanchisme ha desaprofitat moltes oportunitats i ha comès errors i alguns de greus, no tant en les articulacions polítiques sinó en no evitar que la polifonia pròpia d’un govern de coalició soni a vegades desafinada amb algun esgarip, i això és percebut en aparença com un govern poc consistent, malgrat hagi fet avenços substancials.

I des del nostre país, cal dir que ha fet passos minúsculs i que un cop més queda per debatre a fons els encaixos o no que hi ha d’haver entre Catalunya i Espanya i aquí creiem que cal aprofundir i molt, ara, en això cal dir que el PP i el PSOE són el mateix, és no voler veure la realitat o si és vol la quantitat d’aigua que hi ha al got.

I no, l’abstenció que ara proclamen des d’alguns sectors no és ni de lluny la solució només cal veure la proposta sobre el model lingüístic que vol aplicar a Catalunya.

El nuñisme ha encunyat la frase aquella de Sánchez o Espanya amb una clara disjuntiva demagògica i populista i a més amaga un indecent patrimonialisme polític. Espanya ens pot importar més o menys i això cadascú hi dirà el que vulgui però aquesta mena de falsa hegemonia, primer intentant deslegitimar un govern perquè ha triat socis de govern que no són del seu gust i després voler fer aquesta mena d’exercici d’apropiar-se del conjunt de la societat és com a mínim tendent a l’exclusió d’una part de la societat, d’un falsa autoritat moral més pròpia  del despotisme que de la democràcia plena.

Ens havien pintat a Núñez Feijóo com el paradigma de la moderació i en realitat el nuñisme ha obert la porta de bat a bat al govern de l’extrema dreta, de passar de que governi la llista més votada a fer aliança amb aquells que amb voluntat uniformitzadora volen sense cap mena de vergonya ni escrúpol eliminar drets aconseguits. Ja han començat a prohibir, obres de teatre i pel·lícules, exposicions i espectacles,Tot és començar i amb la complicitat o l’assentiment del nuñisme aniran molt més lluny.

Només una muralla de vots pot aturar el nuñisme i les seves conseqüències.

Algú, com Núñez Feijóo que afirma que el sanchisme (per no dir Sánhez) és una anomalia democràtica no només és un ignorant sinó que no hauria d’estar habilitat per governar mai, l’anomalia democràtica és ell.