El Vot del Poble de l’endemà

Quan fa tres quarts d'hora que estan pujant per la Rambla grups de diables i de dracs en direcció al Vot del Poble, una senyora se m'apropa i em pregunta: "Tot el seguici és igual?". Jo li demano si em pot explicar el sentit de la seva pregunta. M'ho concreta en una altra qüestió: "Només hi ha petards?" Em giro i veig les taules dels bars amb entrepans abandonats pels comensals que s'amaguen de les guspires i les explosions en els carrers perpendiculars. Responc que no. Que s'esperin una miqueta i veuran el desplegament d'una gran varietat de balls populars més tranquils. Ella diu: "És que els nens..." No puc acabar de sentir la frase; l'esclat d'un pet enorme ho impedeix. Sí que l'entenc quan, després, m'explica que el seu rellotge digital li diu que els decibels que li arriben superen àmpliament el volum recomanable i li recorda que "una exposició perllongada a aquesta sorollada pot ser perillo..."

Protectors per orelles infantils

Pel mateix motiu que abans, em perdo el final de la frase. Però, com que me l'imagino, li demano que tingui paciència. Li explico que això forma part de la festa, que no és tan greu, mentre pel costat passa una parella amb els nens i nenes amb les orelles cobertes per uns enginys que semblen auriculars, però són protectors per les orelles i els timpans.

Efectivament, al cap d'una bona estona, s'acaba la corrua de dimonis i animals de foc. La senyora em mira alleujada quan veu que pugen la carpa i el porró. Però s'alarma en adonar-se que al peix de cartó i al galet del porró també hi encenen una metxa. Els intento dir amb la mirada, alçant una mica les espatlles obrint els braços i les palmes de les mans, que ja s'acaba. Però fugen definitivament en sentir el primer pet ensordidor dels trabucaires.

Finalment, arriba la pau dels cercolets, els valencians, els bastoners i bastoneres, i la llarga filera de molts altres balls tranquils.

Pistoles necessàries?

A punt d'arribar a la plaça de les Neus, un grup de guàrdies urbans controlen que pel centre de la Rambla no hi accedeixi ningú, fora dels participants i dels que tracten inútilment que la desfilada flueixi lleugera i sense espais morts. Del cinturó dels municipals, que actuen molt amablement, pengen nombrosos utensilis. Entre ells veig, sorprès, que tots porten una pistola.

Hi ha alguna amenaça, que la ciutadania d'aquesta ciutat desconeixem, que justifiqui que els policies municipals que vetllen per la seguretat d'aquesta trobada d'alt contingut de civisme per part de participants i d'espectadors, una excelsa mostra de democràcia pacífica i participativa, portin una pistola a la cartutxera?

Participació massiva i entusiasta

La meva amiga, bastant novella en aquesta Festa Major, es rendeix d'admiració davant la massiva participació en tots els actes, especialment en els grups de balls populars que protagonitzen entusiasmats totes les cercaviles. "I els que se'n quedem amb les ganes, perquè ja no n'hi caben més", li dic. Els vilanovins hi estem tan acostumats que ja ni ens hi fixem. Potser, fins i tot molts creuen que és excessivament llarga la inacabable desfilada que està a punt de fer que el Vot del Poble sigui un acte de l'endemà del dia de les Neus, una altra vegada.

Exaltació de la convivència

Però se'n van com fum totes les visions crítiques quan ja són més de les 12 i a la plaça esclata l'espectacle final que suma la moguda simultània de tots els balls, totes les gralles i els tambors, les bandes i, alçant-se del terrat del temple, un castell de focs que corona el final feliç i tot plegat posa a alguns la pell de gallina i a tots la satisfacció als ulls i les ganes d'abraçar-se per haver estat capaços de protagonitzar, una vegada més, la reafirmació que som un poble que sap fer coses espectaculars, que no és només la festa sinó la capacitat col·lectiva per convertir-la en una exaltació de la convivència.