La persecució

Amb La persecució (Pagès editors) l’advocat, poeta i escriptor Joaquim Brustenga (Santa Eulàlia de Ronçana, 1951) va obtenir el Premi Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta 2022 en la XLIV Nit Literària Andorrana.

Amb la novel·la La persecució, Joaquim Brustenga agafa el lector pel coll –és una metàfora- i no el deixa fins que ha llegit l’última pàgina. Aquest és un dels atractius de les novel·les curtes: no s’entretenen en retòriques vanes, van al gra, i si a més relaten una història en que policies molt professionals persegueixen delinqüents que també pretenen ser molt professionals, ja tenim un marc ideal per desenvolupar un argument que podria passar ara mateix a la cantonada de casa suposant que en aquesta cantonada hi hagués una joieria de prestigi, amb peces d’alta qualitat, i que un petit grup de quatre lladres la volguessin atracar.

El robatori ha estat preparat amb una cura exquisida: els integrants masculins del grup que inclou la nòvia del cap de colla, han passat dies a la presó per penes més o menys importants i tenen experiència. El dia de l’atracament tot va com una seda fins que de manera inesperada tot es complica de mala manera i el que havia de ser un passeig es converteix en un malson per als delinqüents que han de fugir per cames i, a desgrat que el botí es fa dir sí senyor, han de començar un periple de fugides amb tots els membres mirant-se de reüll: les lleialtats trontollen davant el perill imminent, amb la qual cosa s’agafen camins que empitjoren el delicte en cas que siguin atrapats.

El nucli de la novel·la es basa en la persecució dels lladres que la policia, barcelonina en aquest cas, els trepitja els talons, i els membres de la banda han d’enginyar-se-les per trobar la manera de despistar la recerca policial. En el transcurs de l’argument, el lector, amb esglai per unes morts que no estaven contemplades, va seguint el periple dels protagonistes amb un interès creixent per veure com acabarà tot plegat.

La ‘resolució’ del cas del robatori de la joieria sorprèn, però d’això es tracta en un relat d’aquestes característiques: ben narrada, la persecució policial esdevé una cursa dinàmica que també ho és de les fases anímiques per les quals passen els protagonistes: des de l’eufòria fins a la desesperació, i des del cansament fins a la maquinació tan freda com sigui possible de les estratègies més convenients per escapolir-se de l’assetjament de la policia. Ben documentada –la vida a la presó queda ben reflectida en el relat-, aquesta novel·la de Joaquim Brustenga és tan entretinguda com un fidel reflex de la societat en què vivim. Ningú no ignora que de malfactors n’hi ha a cabassos, en el nostre entorn, encara que només en tinguem notícia a través de telediaris i diaris grocs. I no tots són castigats per la llei, com també sabem, i és que la sort també compta molt per als delinqüents, així com a vegades paguen justos per pecadors. Tota una lliçó de sociologia criminal en una novel·la d’un centenar de pàgines que aquests dies de vacança es pot llegir ben assegut en una cadira confortable en una terrassa mirant el mar o la muntanya, o estirat en una gandula això sí, a l’ombra.