Les serps d’estiu, espècie en vies de desaparició

El mes d’agost acostumava a ser un mes sense masses noticies, les vacances generalitzades, una certa quietud ambiental que portava a la necessitat de  trobar algun titular que cridés l’atenció o que com a mínim aixequés prou curiositat per fer-ne una notícia

Els diaris s’anaven aprimant de manera alarmant a mesura que avança el mes, una mena d’operació bikini del paper que comportava el perill de fer desaparèixer els diaris.

Tant és així que l’altre dia ,com sempre, vaig recollir els diaris al quiosc habitual, ja els tenien a punt, ja saben el que prenc. En arribar a casa constato que me’n han donat dos de la mateixa capçalera, m’ho miro i remiro pensant que no sigui una campanya publicitària i de promoció de les que te’n donen dos pel preu d’un. Però torno al quiosc i retorno l’exemplar de més i fem una certa brometa amb el gruix del diari i sembla que amb dos exemplars tenia el volum “normal”...

Coses de l’estiu em diuen...

Però a l’estiu sempre trobaven algunes notícies més aviat banals, d’aquelles que omplien pàgines i les podien fer durar uns quants dies, en més d’una ocasió eren conegudes com les serps d’estiu. Així ho explicava l’Alex Gutiérrez al Diari Ara a l’any 2020 en un article Elogi i enyorança de les serps d’estiu. En el text hi deia entre altres coses: Com si no hi hagués prou espècies en perill d’extinció. Les serps d’estiu, en argot de premsa, eren aquelles notícies que en temporada regular no mereixerien ni un breu, però que en temps de sequera informativa s’allargassaven i podien ocupar diverses pàgines al llarg dels dies. Què se n’ha fet? Per què no se’n veuen tantes? Diuen que el terme es refereix al monstre del llac Ness, que curiosament sempre es deixava veure quan els diaris anaven més necessitats.

Enyorem l’avistament recurrent de taurons i altres espècies peculiars a la nostra platja (i de fet n’han aparegut, la més recent a Cubelles on una tintorera va causar relativa alarma sens que arribés la histèria de la pel·lícula Tiburón).

També trobem a faltar aquelles notícies estrafolàries que ajuden a alleugerir les neurones afectades per tanta informació seriosa i que se’ls donava un protagonisme exagerat comparat amb el valor de la notícia. Canaris que entonaven peces musicals clàssiques, gossos que tornen a casa després de deu anys desaparegut, el famós monstre Nessi que sortia als llacs d’Escòcia. O  aquell lladre que es deixa la seva documentació en lloc del robatori, i que dir del campió de menjar xíndria de qualsevol festa major.

Eren notícies sucoses que duraven el que durava el paper del diari.

Moltes tenien més d’innocentada estival que no pas de notícia de veritat.

En fi tot una mostra de llegendes urbanes que anaven sortint al llarg de l’estiu i que d’alguna manera suplien la manca d’informació evident durant l’estiu.

Però això ha canviat.

Ara hi ha una quantitat d’informació d’aquella diguem-ne rellevant que ben segur ha aparcat les serps d’estiu. I també l’entrada de les xarxes socials amb un allau d’informació continuat fa que moltes de les notícies siguin de durada mínima, sobrepassades per més missatges amb la darrera hora informativa.

Segurament el fet de que hi hagi hagut eleccions amb un resultat enrevessat de cara a la constitució de majories omple molt paper. Massa per ser estiu però és així.

Els conflictes que sense solució de continuïtat van esclatant amb més o menys virulència o conflictes enquistats com el d’Ucraïna que encara que en una fase de desgast ha perdut portades i gran titulars però segueix omplint planes amb informació i comentaris sobre el seu desenvolupament.

Les acusacions cada cop més serioses contra Trump han generat notícies. I no parlem del culebrot de cada estiu amb els fitxatges del Barça o les sortides d’alguns jugadors. Va començar amb allò de que Messi torna, al final no ve, l’amor al dolar supera l’amor al colors, el rebombori ha acabat amb rumors de retorn de Neymar que no el vol ningú però omple planes amb Dembelé inclòs...

Tot això suposem que fa que les serps d’estiu hagin decaigut. El panorama no està per fer massa “conya”.

Però si no hi ha serps d’estiu si que hi ha notícies que tenen el seu què.

Vegis sinó. Un tren que havia de sortir de Tortosa cap a Barcelona ho va fer amb mitja hora de retard. Això a priori no hauria d’estranyar, coneixent l’etern retard de les rodalies i mitja distància del país no hauria de ser notícia a destacar, mentre llegeixes el titular penses en la catenària trencada, algun problema incomprensible a les vies d’Adif, a la manca de fluid elèctric, al robatori del cables de senyals que impedeixen els moviments de trens... Però s’ha conegut la veritat i el cert és que no saps si riure o plorar. El tren ha sortit tard perquè el revisor estava follant a la cabina del conductor. Sembla que el maquinista va entrar a la seva cabina amb tota la professionalitat del món i  amb al voluntat de portar el personal fins a Barcelona i es va trobar amb un espectable, el seu col·lega interventor del tren mantenia relacions sexuals amb una senyora.

I no només practicaven sexe sinó que ho feien damunt el panell de comandament que ell havia d’utilitzar quan el viatge comencés. El maquinista es va negar a usar els comandament que havien estat espai involuntari de la pràctica passional entre el revisor i la senyora. No s’explica si el conductor es va retirar discretament i va deixar que acabessin, sí sabem però que va reclamar una nova màquina que no estès carregada dels efluvis dipositats  durant l’apassionat encontre carnal.

Higiene, pura higiene va al·legar el maquinista, i ben segur que el fet passarà a l’orla d’honor del motius més originals que ha provocat el retard d’un tren.

La cabina es va quedar a Tortosa per fer-ne una neteja a fons.

El Maquinista va denunciar el fets.

De l’interventor i de la senyora no se’n diu res més.  

Ben bé no és una serp d’estiu, però vaja la notícia dona per seguir-la diversos dies i ben segur que per fer-ne un sèrie de televisió de baix cost.

I també hem pogut llegir a l’Eix Diari Els primers resultats de la tercera campanya de seguiment del gat fer i altres mesocarnívors al Parc del Castell de Montesquiu, l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el Parc Natural del Montseny i el Parc del Garraf conclouen que la guineu és el carnívor més detectat, la qual cosa evidencia la seva coneguda plasticitat a l’hora d’adaptar-se a ambients ben diferents. A molta distància, la segueixen el teixó, la fagina i la geneta. Les espècies menys abundants són el gat fer i la marta, amb només una detecció cada cent dies de seguiment

Si no hem tingut gaires noticies sobre animals peculiars amb originals activitat, sí almenys hem sabut que les guineus, les guilles són el carnívors més detectats, doncs molt bé ja sabem que podem trobar-nos quan anem pels camins el parc del país. Desconec si ha tingut en compte el senglar o ja el donen com animal clarament urbà.

I encara amb notícies més sorprenent amb la controvèrsia  sobre La rumba catalana que ha presentat candidatura per ser patrimoni immaterial de la humanitat i les recomanacions del Ministeri de Cultura de que la proposta fos de rumba sola o rumba espanyola, en fi un debat que ha generat altre cop sentiment de catalanofòbia -crec que excessivament inflat- i per altra banda explicacions més o menys creïbles segona les bases de la convocatòria. perquè la candidatura tingués possibilitats de reeixir.

Aquí tenim un mostra del que volem que sigui patrimoni immaterial...

Per que m'agrades tú
Per que m'agrada el vi
Ai que si tinc de plorar
Que jo me'n vaig a dormir!
Per que saps que jo t'estimo
Per que saps que per tu jo m'aprimo
I a pesar del que tu em fas
Jo es que tinc un submarino!
Alça! I a més de tot
Aquell home és un porquet
Que es grata la calva
I es que ja es pixa dret!
Ai quin tocino aquest marrano
Que es menja un bocadillo de pernil serrano
Que es de jabugo, serrano i marrano!

Que farem?
(Yumitus)

No hi ha dubte, que amb aquestes magnífiques lletres, també avalem la proposta !!

Però enyorem les autèntiques serps d’estiu.