Per què els docents hem fet vaga el primer dia de curs?

Això va propiciar reiterades vagues durant el curs passat que ens van costar suors i llàgrimes. Al final de curs, es va negociar i hi havia un acord a punt de signar que incloïa: l’equiparació de sous per al professorat de l’FP, el reconeixement del deute pels estadis deixats de cobrar i un termini per a cobrar-los, i la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys. Era un acord de mínims per destensar una situació molt complicada a les aules: amb la gestió dels alumnes d’una societat sotmesa a molts canvis demogràfics, socials i tecnològics, amb els força recents esforços al límit pel covid, sota la pressió dels tribunals per la immersió lingüística, i amb un historial terrible de retallades de drets laborals i salaris.

Ara hi ha hagut canvi de cadires i la nova consellera Anna Simó fa la viu viu, es desdiu d’un pacte que ja estava a punt de ser aprovat. Ho justifica tornant al mantra que ja va entonar Cambray per intentar fugir d’estudi mentre feia pedagogia colonial: Catalunya pateix un espoli fiscal de 20.000 milions d’euros anuals. Sabem que l’espoli no és broma i que impedeix que Catalunya disposi dels recursos que farien falta per atendre suficientment les necessitats de la societat. Cert, però l’acord que s’estava a punt de signar devia comptar amb l’aval de les finances de la Generalitat, no?

Per què ara la nova consellera se’n renta les mans i diu que ja s’anirà veient? És per què ara mateix no hi ha eleccions a la vista? La baixada de vots d’ERC a les eleccions municipals i generals té molts factors, però segur que el malestar de la comunitat educativa també hi va contribuir. Pel bé de l’educació de Catalunya, consellera Simó, compleixi els acords!