Prohibir o educar?

Darrerament llegeixo gairebé tot el que em cau a les mans sobre mòbils i tecnologia en l’àmbit educatiu. La qüestió ja ha virat, des de l’optimisme inicial ingenu, cap a una malfiança no del tot desacomplexada. Ja som uns quants els qui hem hagut de posar ulleres als nostres fills adolescents per efecte d’un excés de pantalles. Encara som més els qui -ho sabrem o no- tenim la canalla consumint porno a través del mòbil; delegant, una mica per omissió, l’educació sexual a qui no té precisament intenció d’educar. I l’última i més definitiva pel que fa a l’àmbit acadèmic: l’últim informe de la UNESCO no troba precisament evidències de millora en els resultats educatius com a conseqüència de la introducció de tecnologies a l’aula. Al final sembla que llum i colors i… res.

Total, que ara ens plantegem la prohibició de mòbils a les aules i ens preguntem per què el departament -que ens indica fins a les comes i els punts quan hem de fer un document- no pren la iniciativa i no ho prohibeix directament des de la conselleria. Altres, que encara creuen en un messianisme tecnològic, recorren a un vell parany: contraposar educació i prohibició. Com si prohibir fos antieducatiu i no prohibir ja fos educatiu d’entrada. Si prohibeixes, no eduques, sembla que ens diguin. Ho fa un destacat membre de la comunitat educativa catalana, en Jordi Rodón, en un article al diari de l’educació. Ens diu “pantalles, caca” i pretén que veiem com n’és de ridícula la pretensió de prohibir, així, en genèric.

Per desgràcia, pretendre educar tant i tan bé que les normes i prohibicions es tornin innecessàries és somiar truites. La potència d’aquesta eina que anomenem escola és limitada. Mentre trobem alguna màgica solució que aconsegueixi que els nanos facin allò que és bo, o justament allò que els hem dit que facin, jo no llençaria a les escombraries la possibilitat de prohibir, vaja, que seria més pragmàtic i menys idealista. Prohibim l’alcohol als menors d’edat i no sembla un problema. També els prohibim conduir automòbils, votar, mostrar-se violents, tenir relacions sexuals a l’aula… No podem limitar-nos a prohibir -això ja ho sabem- ni tampoc confiar que la prohibició per si sola aconseguirà resultats. Això no obstant, hi ha assumptes prou importants com per a deixar clara la posició. Aquest és el punt en què es troba a faltar la iniciativa des del departament, des de la instància més alta. Si es prohibeix des de la conselleria, els educadors ho tindran més planer per formar, per educar. Si des de la conselleria encara anem de “tecnoguais”, doncs, doble feina.