Trobar ja una solució definitiva

I, clar, si es pateix pels ingressos, només hi ha dues possibilitats de començar a posar-hi remei, la pujada de les taxes i impostos o la retallada dels serveis que donen els ajuntaments. I apujar les taxes i impostos amb una inflació desfermada suposa augments gairebé inassolibles pels governs dels ajuntaments ni, per descomptat, tampoc per la ciutadania ho pot assumir. Eliminada la possibilitat de l’endeutament doncs cal anar cada “x” anys a fer plans de sanejament i/o refinançament del deute.

I ja se sap, en cada bugada es perd més d’un llençol.

Reiteradament, sobretot en els principis de mandat hi ha les legítimes i versemblants lamentacions i queixes dels nous consistoris pel que s’han trobat a les arques municipals i que, en conseqüència, es troben amb dificultats per poder començar a implementar els seus plans d’activitats, projectes i compromisos electorals.

És un clàssic de cada començament de mandat que té la base sòlida, en part, per l’infra-finançament històric dels ajuntaments.

Reiteradament les associacions municipalistes han manifestat la necessitat d’adequar el finançament dels ajuntaments a la realitat que viu el país. De trobar un sistema sostenible de participació de les entitats locals en la distribució dels ingressos de l’Estat. Adequació que permetés garantir els serveis bàsics en funció de la població, els entorns i condicions socials i que els ajuntaments podessin optar, amb crèdit si cal, directament a les mesures d’inversió estrictament local. I això quan ja anem cap els cinquanta anys de la constitució dels ajuntaments democràtics d’aquelles primeres eleccions del 79 i comença a semblar el tema del finançament una presa de pèl. I podria fer gràcia sinó fos perquè dels pressupostos dels ajuntaments se’n deriven bona part dels serveis que ajuden a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i ajuda a minvar les desigualtats en els pobles i ciutats.

Ara ens arriba un nou toc d’alerta. Els ajuntaments de L’Associació de l’Arc Metropolità han llençat una crida d’atenció sobre la situació límit que viuen les arques dels ajuntaments catalans (i ben segur de la resta de l’estat). Demanen a l'Estat i a la Generalitat que s’asseguin amb les institucions locals per definir un nou model de finançament municipal, concertat a tres bandes, i alerten que "cal abordar canvis" i modificacions legals "urgents". L'agrupació la formen nou municipis de la segona corona metropolitana: Sabadell, Terrassa, Rubí, Mataró, Martorell, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mollet del Vallès i Vilafranca del Penedès, consideren que els ajuntaments estan en perill d’entrar en col·lapse si no es plantegen mesures que pal·liïn al situació asfixiant de les finances locals.

El comunicat dels ajuntaments es concreta en dos aspectes, però ben segur n’hi hauria molt d’altres. Així esmenten que l’increment de la despesa energètica i l’increment de l’Índex de Preus al Consum (IPC) l’impacte per aquests conceptes als municipis de l’Arc Metropolità va ser superior als 83,7 M€, un 7,6% del total. És per això que més enllà de mesures de caràcter conjuntural, els alcaldes i alcaldesses sol·liciten al Govern de l’Estat la reforma urgent de la llei de finançament dels ens locals i al Govern de la Generalitat l’elaboració urgent d’una llei de finançament local.

Aquests dos temes que, segurament es poden resoldre amb mesures conjunturals són la gota que potser pot fer vessar el got, però hi ha unes raons de fons que fa temps van minvant les possibilitats dels ajuntaments i que necessiten reformes estructurals profundes en com es pot fer arribar els recursos imprescindibles per la feina que fan els ajuntaments.

Les múltiples i reiterades constatacions de que la legislació sobre els ajuntaments està desfasada i mancada encara de les normes clares és evident. Caldria obrir una iniciativa, un procés de debat participat seria molt positiu, però encara ho seria més pel que fa a Catalunya, que el govern reculli aquelles demandes històriques que s’ha fet des dels ajuntaments en temes tant fonamentals com són la definició clares de les competències i el tema estrella com és el definitiu finançament que permeti als municipis treballar folgadament.

Avui els ajuntaments catalans i, segurament tots els de l’estat espanyol, es mouen en un marc clarament insuficient des de diversos aspectes. Fonamentalment diríem que el panorama és el següent: no hi ha voluntat ni de descentralització ni de traspassar serveis amb els corresponents recursos, en segon lloc hi ha una clara indefinició de les competències municipals i els ajuntaments han implementat serveis que són en la seva totalitat o en part responsabilitat d’altres administracions. Però és que si no ho fan els ajuntaments no ho farà ningú. El tercer aspecte seria l’estructural feblesa financera dels ajuntaments. Aquest darrer punt és, sens dubte, de gran transcendència. Un estudi de la Diputació -de fa uns anys- explicava que els ajuntaments estan en aquest moment suportant prop del 35% del seu pressupost en aspectes i serveis que en principi no li són propis o són competències d’altres administracions. Potser ara ha millorat la situació però molt ens temem que segueix igual.

No cal caure en un victimisme estèril sinó ser molt conscient de quina és la crua realitat en que es mouen els ajuntaments malgrat hi hagi la voluntat de millorar els seus serveis i les prestacions que ofereixen al conjunt de la ciutadania. Els ajuntaments com administració de proximitat tenen un ampli ventall immens per oferir serveis, alguns tenen caràcter universal i d’altres especialitzats, són però, en la seva totalitat, els elements que poden equilibrar la societat. Però si no hi ha els necessaris acompanyaments econòmics tot això és paper mullat.

Atents i a seguir les apujades de taxes i impostos per l’any vinent. La realitat s’imposa i no es podrà modificar fins que la carpeta del finançament dels ajuntaments estigui damunt al taula i ajunti voluntats diverses per resoldre-ho.