Pauses humanitàries

Mira! No està gens malament! T’estan rebentant a castanyes i considerem que cal una pausa humanitària. No cal que paris! no t’aturis, no! Ara ja has començat i no és bo deixar les coses a mitges. Un descanset, això sí. Com el boxejador que està guanyant per pallissa -sempre es guanya per pallissa a la boxa, oi?- i fa una pausa perquè ha sonat la campaneta. A l’altre li passen una mica d’aigua, una tovallola, uns copets a l’esquena i vinga, va! Tornem-hi! La pausa permet adonar-te de com t’estan deixant la cara, pots escopir les dents que ballen i, a més, a l’altre també li va bé: descansa, recupera forces i torna a emprendre la feina amb el braç a punt. Tot són avantatges.

Justament això és el que demanen els nostre estimats líders: una pausa, això sí, humanitària. No cal que s’aturi la guerra, només que de tant en tant els puguem portar una misèria d’aigua o de pa i deixar salvaguardada la nostra imatge de conciliadors. Quan tornin a caure les bombes, almenys que els agafin amb la panxa plena.

Que tenint present això potser hauríem d’actualitzar els protocols contra l’assetjament escolar. Al marrec que maltracta un altre li demanarem que no ho faci tot seguit, que de tant en tant deixi la víctima anar al lavabo. La violència no és dolenta, no, només és que no n’hem d’abusar. I al professor amb reminiscències medievals, per què no li permetem usar una mica de “fermesa”? Segur que té al davant algun alumne provocador. Doncs una bufa! Però d’aquelles donades a temps -que solucionen molts problemes- i amb pauses humanitàries per a que el deixeble es refaci i pugui entomar la següent.

Agraïm als nostres líders que ens aclareixin el que significa defensar-se. Dret a defensar-se significa dret a esclafar indiscriminadament. I jo que intento com un babau que la canalla entengui que rebre una mala acció no et dona permís per cometre’n una altra! Que ser víctima no et converteix en jutge, ni et dona dret a dictar sentències ni a executar-les!

Que no, que la humanitat no seria ben bé això, que no hauríem de ser humans només a les pauses.