Generositat?

Ja fa molts anys, a les vigílies d’unes eleccions municipals, la Diputació va fer una enquesta a la ciutat sobre valoració del govern i també sobre els possibles resultats electorals, treballs que feia habitualment a les principals ciutats de la demarcació barcelonina. L’enquesta era bona pel partit al govern i li augurava un resultat més ampli del que havia obtingut quatre anys abans, vaticinava una majoria molt sòlida. Però l’enquesta de valoració de la ciutadania sobre els serveis contenia una dada que ens va fer sospitar. En aquells moments la ciutat només disposava d’una biblioteca pública, envellida, disfuncional, atrotinada, amb uns serveis deficitaris però vet aquí que la ciutadania li donava un notable alt segons l’enquesta .

Conclusió el partit governant va perdre la majoria i va fer una reculada important.

Va fallar la demoscòpia? O potser hi havia més pa que formatge en les previsions fetes.

Ja se sap que el clàssic deia que les enquestes les carrega el diable i que en ocasions reflecteixen més els desigs que les realitats.

I també cal dir que l’enquesta en general reflecteix la situació d’un moment determinat, l’opinió registrada en un període de temps concret, una fotografia del moment en que es fa i com que l’opinió publica -no la publicada- ja se sap que és molt voluble doncs això fa que en poc espai de temps es pugui donar una opinió diferent.

No obstant també cal dir que possiblement l’enquesta o els estudis d’opinió l’encerten amb predir els corrents de fons, el moviments que en l’opinió es va conformant fins arribar a consolidar-se.

També cal veure qui fa l’enquesta i sobretot la cuina posterior, és a dir com interpreten i modulen les respostes que dona la ciutadania enquestada. Matisos, descartar blancs i negres i anar als grisos.

Els governs també fan els seus estudis de demoscòpics. A l’estat tenim el CIS (el de Tezanos) organisme odiat per part de la dreta perquè diuen que a través del seus estudis i resultats pretenen modificar el vot d’una part de l’electorat. Darrerament el CIS ha encertat en diversos ocasions (amb la forquilla raonable) els resultats electorals.

I aquí, la Generalitat, també té la seva pròpia agència, el Centre d’Estudis d’Opinió que es defineix com: l’òrgan de referència en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya en allò referent als estudis d’opinió pública.

Per això, la seva missió és oferir un servei d’informació rigorosa i de qualitat a totes les institucions i ciutadans interessats a conèixer l’evolució de l’opinió pública catalana, unificant i universalitzant els criteris tècnics en els estudis d’opinió impulsats per la Generalitat de Catalunya i gestionant el Registre d’Estudis d’Opinió. La voluntat de la Generalitat és que el CEO, fonamentant-se en els principis de transparència, rigor tècnic, objectivitat i, sobretot, independència, contribueixi decisivament en la generació d’aquestes dades, en la seva conservació i en la seva difusió.

Bé doncs aquest organisme que, a priori, hauria de ser independent, neutral equilibrat i amb visió institucional a l’hora de fer els valoracions i interpretacions, ha fet pública la darrera enquesta d’opinió pel que fa a la valoració de l’acció de govern i del propi govern.

El titular de l’enquesta podria ser: “Els catalans aproven el Govern amb un 5 pelat de nota mitjana, en canvi, el govern espanyol suspèn amb un 4,5”. Només faltaria que ara aprovéssim el govern espanyol!

Que s’aprovi el govern català aquí es possiblement també conseqüència del planteig de la pregunta i conseqüentment la suspensió a l’espanyol és també apropiat.

Però encara hi ha més, i és on la nostra fe en els enquestes ha trontollat de valent. Veiem la qualificació que es posen al diversos serveis: els catalans i catalanes atorguen millor qualificació i aproven les accions referents a la promoció de la llengua catalana, amb un 6,1 de nota mitjana; i el transport públic, la sanitat pública i l'ensenyament públic, amb un 5,4. En el tema de la llengua és obvi que hi hagi una bona nota quan es fa defensa del seu ús davant moltes de les impertinents acusacions sobre el seu ús i reiteradament ha estat notícia per la persecució que hi ha sobre la seva immersió a les escoles. Però la resta de “notes” sobre mobilitat, sanitat i educació ens han sorprès i només podem pensar que els catalans i catalanes som d’una generositat  exemplar, extensa, profunda, i estem carregats d’una paciència de pedra picada.

Vejam, quan des dels mitjans de comunicació es parla -amb relativa raó- del desastre de rodalies amb retards, suspensions i llamps que cauen a la catenària -ep i també del FGC dels que no se’n parla- les queixes de retards dels busos, congestió, manca de places... doncs bé resulta que la ciutadania aprova aquest servei. Glups! Rictus d’estranyesa.

I la Sanitat?, llistes d’espera eternes, inacabables, esperes per poder anar al metge de capçalera, congestió en alguns serveis. Només cal llegir el reportatge publicat aquí mateix a l’Eix fa un parell de setmanes. Hem fet una breu consulta entre els nostres enquestats de capçalera i el resultat és: una que espera l’avís del centre de rehabilitació que des del més de juny està sol·licitat pel metge amb petició preferent..., una altra que l’han d’operar d’un tema no greu però li han donat un any de termini com a mínim per fer-la. La tercera: operació de cataractes ajornada “sine die”. L’aprovem també. Potser és que em moc entre els dissortats que els toca sempre el pitjor. I encara després amb tot l’enrenou de la premsa, enrenou justificats amb les desastrós resultats de l’informe Pisa estem a la cua de l’estat en diversos conceptes bàsics ho valorem i aprovem. Increïble però cert.

O bé som en general refractaris a les informacions i opinions que sobre els tres temes han tractat i hem dit que anem a la nostra bola, que està molt bé, o bé qualifiquem alt encara que la realitat sigui negativa en general. No cal capficar-se ja ho arranjaran.

També potser que l’enquesta estès preparada per ser publicada el 28 de desembre dia dels Sants Innocents o és que nosaltres pertanyem ja a aquella raça, cada cop més àmplia, dels barrufets rondinaires -que ben segur que alguna cosa hi ha d’això, segur- o es que la nostra generositat col·lectiva, com hem dit, sigui infinita i hàgim fet nostre el gran lema de “derrota en derrota fins la victòria final”. O tot plegat és la veritat i tenim una bena als ulls i vivim en la Dinamarca del sud i alguns no ho sabem apreciar i sempre mirem amb biaix perquè el govern no ens convenç ni de lluny.

No volem caure ni  molt menys en el pecat del derrotisme però els resultats d’aquest estudi el CEO ens han desconcertat i molt.

Però si ho diu el CEO, paraula de govern. 

Que tingui una bona diada del innocents i vigilem que no ens pengin alguna  llufa i una gran entrada del 24, que sigui millor, molt millor que el 23.

Felicitats i  enquestes!!

PS. Disculpin però no he pogut resistir la temptació de reproduir aquestes paraules profètiques de l’eminent Francesc Pujols.

“Si és molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perquè ja serem morts i enterrats, també és cert que els qui vinguin després de nosaltres veuran que els reis de la terra o els qui governin les nacions, s'agenollaran davant Catalunya, perquè estem persuadits que temps a venir, si les coses no canvien i van pel camí que van, dels catalans se'ls dirà «els compatriotes de la veritat» i tots els estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat, i quan donaran la mà a un germà nostre, ultra el respecte i l'admiració que li tindran, els semblarà que toquen la veritat amb les mans, i com que n'hi haurà molts que es posaran a plorar d'alegria, els catalans els hauran d'eixugar els ulls amb el mocador, i ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se'ns pot fer als catalans quan anem pel món, i, comptat i debatut, valdrà més ésser català que milionari i, com que les aparences enganyen, encara que sigui més ignorant que un ase, quan els estrangers veuran un català es pensaran que és un savi que porta la veritat a la mà, i això farà que quan Catalunya es vegi reina i senyora del món serà tanta la nostra fama i l'admiració que se'ns tindrà a tot arreu que hi haurà molts catalans que, per modèstia, no gosaran dir que ho són i es faran passar per estrangers.”

Qui no es consola és perquè no vol.