L’entorn gira

Hi ha moments en que per determinades circumstàncies temporals i de procediments, per la coincidència de vet a saber quines conjuncions astrals, s’acumulen un seguit de propostes que d’alguna manera poden afectar (no necessàriament en negatiu) al devenir o almenys a l’entorn circumstancial i geogràfic d’una ciutat o d’un territori.

I quan es produeix aquesta situació, que no es dóna sempre, creiem que cal aprofitar el moment per posiconar-se com a ciutat exposant totes les possibles potencialitats que d’alguna manera la presència sigui un element determinat en algunes propostes.

En poc dies de diferència s’han produït quatre notícies de gran interès -almenys ho hauria de tenir- pel territori perquè poden significar un posicionament  territorial que modifiqui els paràmetres actuals i perquè crec que caldria que hi hagués un debat en profunditat i de manera àmplia. Per una banda s’ha posat damunt del paper per una banda el Departament de Territori i s’ha fet públic l’avantprojecte del Pla territorial parcial i al Catàleg del paisatge del Penedès. En el document de premsa del departament s’explica que: El Pla planifica de forma interrelacionada els tres sistemes que aborda: els assentaments urbans, els espais oberts i les infraestructures. Finalment, actualitza els 15 criteris que cal tenir en compte a l’hora d’elaborar la planificació territorial. 1. Assentaments. En general, l’objectiu del Pla és treballar pel reequilibri entre els habitatges i els llocs de treball de cada nucli. Per això, assigna diferents estratègies a cada nucli. El document fa proposta i fixa condicions generals d’ordenació per a totes les actuacions en els espais oberts, com ara la proporcionalitat, el respecte a l’indret, la cura per a les vores d’aquests espais naturals i la preservació dels sòls agrícoles d’interès especial. I a més analitza la mobilitat i el seu encaix en el territori.

Per tant s’assenten les bases per poder fer les diverses planificacions i tenir la perspectiva del que cal fer en matèria d’ordenació i urbanisme a les mateixes ciutats però bàsicament en l’espai global. Per tant és un bon document que  caldrà anar concretant i esmenar en funció de les planificacions més concretes dels espais en cada un dels termes municipals i també l’encaix entre els municipis en el trencaclosques de la comarca i de la vegueria.

Ara s’inicia un procés de debat d’aquests documents, hi tenen paper important els consells d’alcaldes del territori i les aportacions que es poden fer a través de la pàgina web de la generalitat sobre el Pla. No estaria de més promoure des dels ajuntaments alguns debats públics entre els experts i també conèixer el posicionament  dels alcaldes.

Una altre document important és El Pla director urbanístic metropolità (PDUM) que ja porta alguns mesos en fase de debat, en el pròleg hi podem llegir “La regió metropolitana és àmbit de referència essencial per a l’establiment de relacions i complementarietats. El PDUM fa les seves propostes sobre els 636 quilòmetres quadrats que ocupen els 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, però ni les causes que han portat a formular-les ni l’impacte que tindran es limiten, lògicament, a aquest àmbit territorial Evidentment aquets document tindrà incidència en el futur a la nostra ciutat i al territori, per tant caldrà, si més no, vetllar el seu desenvolupament i veure si les accions repercuteixen de manera positiva a la ciutat. Atents!

Si fem cas dels geògrafs especialistes en temes urbans no hi ha dubte que  quan afirmen que pertanyem a la Regió Metropolitana tenen part de raó, per proximitat, per desplaçaments, per comunicacions, per dependència laboral, per conjunt d’actuacions urbanes i interurbanes amb el actius i passius que això comporta podria ser així. Aquesta suposada pertinença no cal demonitzar-la com si fos un dissolvent d’identitats i tarannàs locals. Al contrari aquesta proximitat cal veure-la com una oportunitat de tenir més possibilitats de joc, ens obra a teixir aliances diverses i en diversos espais de planificació territorial i per tant d’actuació. I encara una nova iniciativa s’ha presentat aquests passats dies el Compromís Metropolità 2030.

Com es defineix: El Compromís Metropolità 2030 és el nou pla estratègic per a la regió metropolitana de Barcelona orientat a impulsar un nou model de prosperitat, basat en el coneixement i la innovació, que hi redueixi les desigualtats socials i territorials, i la situï com una de les metròpolis capdavanteres en la lluita contra l’emergència climàtica.

I en aquest compromís metropolità s’hi inclou la Vegueria del Penedès, que fins ara estava al marge del que es coneixia com al regió metropolitana. I que hi diu la vegueria?

Així doncs estem immersos en debats territorials que tenim la sensació que ens passen pel damunt sense que la nostra ciutat (societat) hi hagi participat de manera àmplia i col·lectiva. L’àmbit d’aquest pla estratègic és molt extens  territorialment: L’àmbit d’acció del Compromís Metropolità 2030 és la regió metropolitana de Barcelona. Tot i que l'RMB, en la seva definició habitual, comprèn 7 comarques: Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Garraf, Alt Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental, 160 municipis i 5.191.551 habitants (2021); en el cas del procés Barcelona Demà s’hi ha incorporat també la resta del territori de la Vegueria del Penedès, és a dir, les comarques del Baix Penedès i part de l’Anoia, arribant a un total de 199 municipis i 5.420.709 habitants. 

Pel que és desprèn de les informacions hi ha ajuntaments representants de les vegueria del Penedès que han participat en l’elaboració dels primers treballs.

Està bé.

Però en la presentació que es va fer no hi consta cap més alcalde que els de Barcelona.

Seria bo saber que hi diu el nostre territori.

Potser que en diguin alguna cosa aquells que hi han participat i com ho valoren. I sobretot quin seguiment tindrà.

I finalment el  Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha aprovat definitivament el Pla Director Urbanístic (PDU) del Litoral , que pel que fa a Vilanova i la Geltrú ve a dir que l'administració catalana ha donat el vistiplau perquè en el futur es puguin construir a la zona de l'Ortoll un total de 5.550 habitatges.

Segons recull aquest pla, a la zona Ortoll I, on el planejament vigent preveia la construcció de 2.457 habitatges, es podran construir en realitat 18 habitatges més, segons el PDU. D'aquesta manera, aquí es podran aixecar un dia fins a 2.475 noves habitatges.

En canvi, a la zona Ortoll II, on es preveia la construcció de 3.935 vivendes, el PDU retalla la capacitat de creixement en 860 vivendes. Per tant, aquí hi haurà permís per construir 3.075 vivendes.

Actualment, l'Ortoll és una extensa zona formada per sòls agrícoles (molts abandonats), un bosc de pins i praderies. En total, 100 hectàrees de terrenys.

Clar, això ens agafa amb la necessitat d’elaborar la modificació del Pla General que fa més de vint anys que es va aprovar.

Ja ens fan la feina però ben segur que l’ajuntament hi ha dit alguna cosa.

Quan es farà el necessari debat públic i obert?

En fi quatre documents diferents normativament, però amb objectius d’una certa (molta, creiem) importància que mereixeria un tractament obert, participatiu, al nostre territori, o a la ciutat.

Un futur compartit exigeix un debat també compartit.

Històricament en els estudis confeccionats sobre el Garraf, semblava sovintejar l’opinió que la nostra ciutat i la nostra comarca està abocada a estructurar-se, a esdevenir una mena de “suburbi” (perifèria en diuen alguns) de qualitat de la gran ciutat. Aquesta aposta que pot ser legítima, com qualsevol altre que cerqui un millorament de les condicions dels ciutadans i ciutadanes, se’ns acut però, que és una aposta per aquells que estan submergits en un cert conformisme i en acceptar una situació de total dependència respecte a Barcelona com a únic motor generador de riquesa i d’activitat socioeconòmica. Contra aquesta tendència cal, creiem, optar per una posició, per una actitud pro activa des dels àmbits institucionals i des dels àmbits d’activitat econòmica i social posant damunt la taula tot el ventall d’elements i factors positius del nostre territori. Cal així mateix rendabilitzar la ubicació geogràfica i la polaritat de la ciutat per estructurar nivells de relació diversos: l’Eix Diagonal, del paper de frontissa entre dos àrees metropolitanes potents. Vilanova com a capital de la façana marítima, com a frontissa entre espais supracomarcals, com a ciutat més rellevant del territori, com a futura capital de la Vegueria hi hauria de dir la seva de manera més col·lectiva possible...