No és el que diu, és des d’on ho diu

He rebut una carta de la consellera d’Educació. Com a pare, s’entén. És una carta que ha aixecat polseguera. Hi ha alguna associació de pares que s’ha sentit ofesa pel seu contingut; la conselleria s’ha defensat i ha mantingut el que s’hi havia expressat.

Personalment no em molesta allò que diu. Reconeix la davallada dels resultats, fa equilibris per a que aparegui la paraula “pandèmia” sense atribuir-li directament la causa i accepta que els resultats tenen una dimensió que transcendeix l’escola. Això darrer em sembla especialment important. Un país que té una ciutadania poc formada -en continguts, no en títols- està abocat a una economia de baix nivell, a una existència de baix nivell. Reconeix també el paper fonamental de les famílies en l’educació dels fills a l’hora d’estudiar, de llegir o de gestionar els temps de pantalles. Una obvietat que, no obstant, ha provocat la reacció irada de les associacions de famílies.

No ha dit res que no sigui estrictament cert, indiscutible. Però és que es tractaria d’una altra cosa. Qui ha suspès és la política, no les famílies que fan totes el que poden. Si es col·loca en la posició de donar consells i de recordar-nos que som tots a la mateixa barca, que tots estem units en això, etc. ens recorda massa el discurs hipòcrita dels nostres caps quan les coses van malament. S’està camuflant entre nosaltres, repartint responsabilitats, diluint-se. I això és el que és intolerable, la responsabilitat de PISA no és compartida, en absolut. La responsabilitat del naufragi és del capità que és qui ha decidit el rumb, ha marcat les prioritats, ha fixat els currículums, ha donat instruccions d’obligat compliment, ha impulsat pedagogies històricament fracassades com si fossin innovacions, ha menystingut totes les veus crítiques o ha fomentat la divisió entre la xarxa pública i la concertada. Qui desmantella via legal i pressupostària l’educació, després no té dret a col·locar-se al cantó dels afectats pel seu desastre.

No és coherent que demani implicació de les famílies en la gestió de les pantalles i alhora no s’atreveixi a una acció decidida des del departament sobre el mateix tema. La mateixa persona que comet la ridiculesa de prohibir els mòbils a primària i continuar deixant els instituts amb el marró a sobre, ve a dir-nos per carta que fem alguna cosa al respecte?

Ens està donant consells? Miri, gràcies, però les famílies ja fan tot el que poden per mitigar la gestió del seu departament. I no és culpa seva! Vostè no hi era! Però a veure, qui ara porta el timó ha d’assunir qui és i on és, no?