Professionalitat

Segur que molts de vosaltres, algun dia, heu hagut de fer obres a casa vostra. Ni que sigui per convertir la banyera de la vostra cambra de bany en una dutxa, molt més neta i responsable en el consum d’aigua.

Tot deuria començar amb la visita d’un paleta que, vist l’estat de la dependència i el vostre desig, segur que va afegir alguna proposta de millora que va augmentar el pressupost que inicialment us havia fet. Un moment en el que, segurament, us va avisar de la possibilitat de trobar alguna “sorpresa” en començar les obres, que podia enlairar una mica més el preu.

Però la vostra il·lusió encara superava el realisme i vosaltres vàreu centrar el vostre interès en el termini de les obres. En el moment que podríeu prendre la primera dutxa.

Segurament, la negociació fou dura. El paleta tenia alguns compromisos que havia d’atendre i vosaltres estàveu impacients. Però finalment, les obres començaren mentre vosaltres ja us imaginàveu “cantant sota la dutxa”.

La majoria de casos solen acabar bé. Però, de tant en tant, la realitat supera els mals auguris. I allò que s’havia definit com un arranjament sense problemes es complica, allargant-se en el temps i incrementant els zeros de la factura. I hom comença a tenir la sensació que el paleta està aprofitant-se de la vostra poca experiència en el tema per dur-vos pel camí més llarg, més car i més lent. Aquell que li permet anar passant més factures i, per tant, treure més suc de tot plegat.

I pobres de vosaltres si goseu insinuar-li que dubteu de la seva professionalitat. Si hi ha alguna cosa més empipadora que unes obres inacabables, son unes obres inacabades i plantades en què el paleta ha agafat les eines i s’ha acomiadat de vosaltres, descontent de la vostra actitud i poca confiança. Perquè això significa que el viacrucis torna a la casella de sortida. Us imagineu on podria arribar el sidral si haguéssiu signat un contracte exclusiu amb ell?

Fet aquest preàmbul -amb el que intento demostrar que el meu judici és imparcial- permeteu-me passar a un tema d’actualitat que, des de la meva obsessió malaltissa pel bon funcionament de les coses i els processos, entenc que té molts punts de contacte amb l’exemple. L’actuació de la justícia- personalitzada en el magistrat Manuel Garcia Castellón- en la causa contra Tsunami Democràtic que aquests dies omple els titulars del diari.

Perquè imagino que tot deuria començar aquell 14 d’octubre del 2019 quan una sentència judicial va mantenir a la presó als líders independentistes i Tsunami Democràtic feu una crida per blocar l’aeroport del Prat, que fou tot un èxit, mobilitzant milers de persones, però essent desconvocada unes hores més tard, probablement pel evident risc d’incidents més greus que els organitzadors deurien intuir.

Al marge de l’incident de l’atac de cor -emprat ara com eina llancívola contra els suposats líders d’aquelles accions- d’un ciutadà francès en una terminal de l’aeroport, no sembla que hi hagués gaires incidents greus més. Però els mecanismes legals manaven posar en marxa, automàticament, un procés judicial que a dia d’avui, quasi cinc anys més tard, encara sembla estar en fase de diligències prèvies. Buscant proves, indicis o qui sap què, que serveixin al jutge per castigar a qui ell deu presumir culpables d’aquelles accions que van posar en perill la nostra convivència però que no han demanat cap acció extraordinària en tot aquest temps que porten anant de taula en taula del corresponent jutjat.

Em sembla lloable i molt professional que l’endemà mateix dels incidents es manés instruir un procés. Com quan truques al paleta i t’envia un operari a casa un parell d’hores més tard. Però el que ja no entenc és que, si el cas és tant greu, durant aquests quatre anys no s’hagi sabut ni gall ni gallina de tot el que ara va sortint. I fins i tot que, passat aquest temps, el “paleta” encarregat del cas encara estigui dubtant sobre el color de la rajola, la posició de l’aixeta i la data en què podrà començar les obres.

La pregunta és òbvia: Qui dóna certificats de professionalitat als professionals? Qui jutja les actuacions i decisions dels jutges?. Que no als jutges, no ens confonguem.