Canvis forçats i /o innecessaris?

Ja sabem que el llenguatge és un instrument per comunicar-nos. Adquireix diverses formes i diversos codis per ser comprensibles per les comunitats que n’usen un de determinat.

I també sabem que el llenguatge evoluciona, varia, es modifica, i molt.

Avui hi ha conceptes que han perdut bona part de la seva carrega significativa.

N’hi ha que han variat la seva significació i encara en podem trobar tot un seguit que han perdut la validesa que podien tenir en el seu moment. I aquesta pèrdua és deguda a moltes circumstàncies, la majoria externes al propi llenguatge, en podríem dir ambientals.

L’altre dia vaig sentir una conversa, sense voler clar, en la que una noia li deia  a un company de seient en l’autobús que els deuria portar a treballar:

-Tinc un amic CEO que s’hagut de buscar un coach per afrontar el treball de compliace davant una possible due dilligence.

Carai noi!, quina finura.

Diria que vaig escoltar això i, clar, un, que encara no ha avançat gaire amb determinades modernitats, no va entendre res de res.

En la meva ignorància vaig arribar a pensar que l’amic CEO tenia alguna malaltia estranya. 

Vaig suposar que parlaven en determinat argot o bé que era un llenguatge més o menys encriptat i pactat per entendre’s entre ells i que ningú més podés entendre el seu diàleg.

O simplement és que ja no sabien que dir i anaven renegant en altres llengües.

Però, vet aquí que els termes que usaven no eren inventats, no eren res més que pures i dures substitucions de termes que es poden expressar perfectament en català i llavors encara ho vaig entendre menys.

Eren una classe de pràctiques d’anglès?

Era pura tonteria parlar d’aquella manera?

Vesteix més l’ús d’aquets temes.

Volen desconcertar els neòfits en la terminologia per abusar d’ells o elles?.

Sigui com sigui aquesta substitució forçada de termes i conceptes que tenen perfecta manera d’expressar-se en català es cada cop més estesa i potser caldria que en algun moment algú ho aturés.

Però és que un dels diaris escrit en català explicava l’altre dia la sortida de la família Grifols de la direcció d’aquesta important empresa i explicava textualment que “han decidit finalitzar la seva etapa executiva i deixaran les seves funcions com a Chief Coporate Officer i Chief Operating Officer”. Desconec el llibre d’estil del diari però em sembla estrany que no utilitzi la llengua habitual per denominar els càrrecs. En fi tot sigui per la internacionalització...

Som conscients que lamentablement l’anglès s’ha convertit en idioma global i diem lamentablement, no perquè s’usi en les comunicacions internacionals -que també es podria discutir- sinó perquè ha colonitzat de manera inaturable molts altres idiomes. I quan el nostre no està passant per un moment massa dolç, sense que cregui que no té salut, encara és més sorprenent que es segueix usant termes perfectament definits en català.

Al marge d’això, d’aquestes voluntarietats en usar temes que s’han imposat de manera gairebé sense que ens en adonéssim també hi ha altres expressions de la nostra llengua que han perdut el valor inicial o la significació que han perdurat molts anys.

I en aquest sentit la pèrdua de significació de molts dels refranys que encara havíem escoltat a les nostres àvies avui ja ni s’entenen ni tenen cap mena de valor il·lustratiu de res.

Alguns han perdut la seva significació per canvis en els usos i costums i altres perquè el que avui és políticament correcte no admet segons quines expressions que poden comportar, des de discriminacions, a situacions poc desitjades. Altres amb els canvis tècnics i científics han perdut la seva significació original i encara hi ha els que els canvis des de l’òptica del clima encara han quedat més obsolets i sense massa predicament.

Perquè la pluja aquets any passat ha trencat totes les prediccions populars, ni pel maig no caigut cada dia un raig o les gotes d’abril no han sigut mil i fins tot han patit conseqüències les collites, allò de pel juny la falç al puny, és a vegades impracticable perquè dissortadament moltes de les collites ja no es van ni collir. Podríem concloure que molts refranys han caducat amb el canvi climàtic (1).

També és possible que intentis explicar alguna relació entre els comportaments, capteniment que cal tenir, que es poden deduir de determinats refranys i la majoria dels que t’escolten ja no sàpiguen de que parles i possiblement ni els interessi el que dius.

Certament el refranyer és un compendi de cultura popular, d’usos, costums, normes de comportament social. Servien també per saber llegir els temps que faria i el que podria ser una mena de referència per cada dia i per cada sant i les que portava en l‘entorn.

Bé tot això s’està perdent, fins i tot alguna part d’aquets llenguatges han perdut la seva significació i han quedat com arcaismes que fan pensar en com ha anat evolucionant la llengua d’acord amb els canvis conceptuals com sempre ha passat...

A mesura que vas sumant anys recordes temps passats i constatem els canvis: tecnològics, de costums, de modes, d’hàbits, de paraules, de valors… que han anat succeint per bé i per mal i lògicament el llenguatge s’ha adaptat a aquests canvis donant noves significacions i reassignacions a paraules o frases fetes.   
Com bona part del refranys, noves incorporacions al corpus lingüístic d’aquí a deu o vint anys, encara seran ben vigent. Mai pararem de veure coses noves i d’anomenar-les.

Cap dubte que els refranys i paraules i conceptes d’altres temps quedaran com un pòsit cultural que ben segur les generacions que ens seguiran els veuran (o no) com un valor, potser a conservar i com una mena de museu oral que permetrà conèixer el nostre passat que sens dubte lingüísticament serà  millorable de cara al present i al futur.

Depèn de nosaltres, de ningú més.

(1) Imprescindible  llegir Els refranys que han caducat amb el canvi climàtic. Ara. 14 de febrer del 2023. Els canvis en la meteorologia i els cultius invaliden algunes dites populars sobre la vinya, l'horta, els insectes o les aus. Quan l'octubre ha finit... mor el mosquit? Miquel Bernis i Laura Serra